¿Cultius de marihuana o falta d’inversió? La Generalitat anuncia auditories als barris amb talls de llum

Fa un any, en ple hivern i baixada de temperatures, els veïns de quatre barris amb problemes estructurals de pobresa i oblit alçaven la veu per denunciar, a El Periódico, els constants i incessants talls d’electricitat. Un any després, en molts la situació ha millorat. Però els talls continuen existint com si es tractés d’un calvari etern. La Generalitat anuncia una auditoria externa i independent per mesurar la qualitat de l’energia a cada barri i poder trobar la solució definitiva: acabar amb el frau elèctric de les plantacions ‘indoor’ de marihuana, o multar Endesa per tenir una xarxa defectuosa. «No podem permetre la precarietat elèctrica dels veïns que paguen la seva factura», explica Assumpta Ferran, directora general d’Energia del Govern. Fa exactament un any, els veïns del Culubret (Figueres) temien que els incessants talls de llum portessin diversos avis del barri a caigudes fatals. Les mares de la Font de la Pólvora (Girona) havien de dutxar els seus fills amb olles d’aigua calenta i a Sant Roc (Badalona) no tenien corrent ni per escalfar els biberons. A Torre Baró, els laments venien dels avis que passaven les nits resant perquè el seu respirador no deixés de funcionar enmig de la nit. Un any després, la situació sembla haver millorat. Però no s’ha resolt. Menys talls «No estem com l’any passat, però va a dies. Dijous de la setmana passada hi va haver un tall, aquest dilluns un altre. Són curts, de dues hores. Es veuen més inspeccions de la policia i Endesa, i els tècnics de la companyia van fer alguns canvis», explica Anna Hernández, veïna del Culubret (Figueres). «Sí, la situació ha millorat, però no s’ha arreglat», afirma. Una resposta molt similar a l’explicada per Pamela Heredia, de l’associació de veïns que busca la dignificació del barri de la Font de la Pólvora a Girona. «Endesa ha canviat el transformador, el cablatge i des d’aleshores segueix marxant però menys. Quan se’ns en va la llum, venen els operaris i en dues o tres hores ho arreglen», explica. «Comencem a veure la llum, l’últim dia que hi va haver un tall va ser el 22 de desembre, tot i que altres punts del barri sí que en tenen alguns més», assenyala. A Sant Roc els talls continuen sent llargs i intensos. Però només en un sector molt concret del barri, el carrer d’Alfons XII. «La nit de Reis van estar 24 hores sense llum. I des d’aleshores ha sigut diari. Talls que comencen a la tarda i s’allarguen fins a l’endemà. És l’hora que hi ha més gent a casa, quan fa més fred i que s’encenen més aparells», es queixa Carles Sagués, de la plataforma Sant Roc Som Badalona. La plataforma ja es planteja fer actuacions més contundents, com tallar l’autopista, però de moment s’han plantat davant la seu del districte per demanar una reunió urgent amb la regidora del barri. ¿Millores en el cablatge o frau elèctric? «Fins i tot els operaris ens diuen que la xarxa està obsoleta, que s’ha de canviar. És veritat que hi ha famílies punxades, però ho fan perquè no poden pagar. O posen comptadors socials i resolen el tema d’un cop o tornarem a tenir un ensurt, un incendi... i la gent pelant-se de fred i malvivint un any més», insisteix Sagués. «Des de Mencui fins a la Font de la Pólvora: el problema és que Endesa no inverteix en els veïns que no li són rendibles. I l’electricitat és un dret», critica Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Endesa torna a assenyalar al frau elèctric per explicar aquests talls. «Tots aquests barris comparteixen el mateix denominador comú, paguen la mala praxi del veí. Fins que no es tanquin les plantacions hi continuarà havent talls», explica un portaveu. No obstant, aquest mateix portaveu assenyala que l’empresa està prenent accions perquè els talls de llum afectin el mínim possible. «Estem fent millores per esponjar la xarxa: sectoritzacions per acotar les fases elèctriques que donen llum separant bloc per bloc, a Torre Baró, Ciutat Vella, Sants-Monjuïc i Nou Barris hem canviat el transformador, i estem posant més punts de connexió. No hi ha hagut ni una sola interrupció del servei», explica el portaveu d’Endesa. Una auditoria externa i una desena de sancions «El que sí que passa és que hi ha precarietat elèctrica: aquests veïns que paguen religiosament la factura de la llum no tenen un accés correcte», insisteix la directora general d’energia, Magda Ferran. «Volem saber per què, i per això farem una auditoria de la Generalitat que ens haurà de dir si els transformadors i les línies elèctriques estan dimensionades pel consum de les vivendes i les activitats legalitzades, o és que té a veure amb una activitat delictiva, les plantacions il·legals de marihuana», assumeix Ferran. La responsable de la Generalitat no concep cap altre escenari, explica, perquè assumeix que si encara hi ha veïns ‘punxats’ al corrent per necessitat, la xarxa no saltaria. «La xarxa ha d’estar dimensionada per a totes les vivendes: estiguin plenes, buides o punxades», diu Ferran. Les últimes auditories que va encarregar el Govern van acabar amb 10 expedients sancionadors a les elèctriques. En aquest cas, explica la directora general, pel mal estat de la xarxa després del temporal ‘Gloria’ en alguns barris i pobles de Catalunya. El drama del Pirineu En el cas de Mencui, el micropoble que porta 10 anys esperant corrent, Ferran assumeix que estan tramitant els permisos per expropiar els terrenys i poder construir les esperades línies elèctriques. Tot i que, segons ella, es podria haver optat per construir plaques solars que donessin corrent al poble. «Ens van sol·licitar els permisos per expropiar i això és el que farem, però porta temps», diu. No obstant, assumeix que a les comarques del Pallars, especialment al Pallars Jussà, hi ha un greu problema de precarietat elèctrica. «La xarxa és del segle passat i s’ha d’actualitzar i adaptar a les necessitats reals. El problema és que pertany als ajuntaments, que no tenen diners per fer aquestes despeses. Cadascun d’aquests pobles ha d’assumir uns 100.000 euros, i no poden», explica Ferran. Plaques solars contra el preu de la llum Plaques solars contra el preu de la llumUn altre dels problemes que ja provoca maldecaps a la direcció general d’energia són les pujades del preu de la llum. «En qüestió de setmanes les empreses comercialitzadores vendran la llum molt cara en el mercat lliure, i les empreses i les famílies ho notaran com mai abans», avisa. «¿Què farem des de la Generalitat? Apostar per l’autoconsum: agilitar els tràmits i les subvencions per fomentar la instal·lació de plaques solars», insisteix. De moment, en només tres anys les persones que han fet instal·lacions d’autoconsum a casa, com les plaques solars, s’han multiplicat per 34. De 600 el 2019 a 20.000 el 2021.

¿Cultius de marihuana o falta d’inversió? La Generalitat anuncia auditories als barris amb talls de llum

Vol aclarir si es tracta d’un problema de plantacions ‘indoor’ de marihuana, com apunta Endesa, o si és efecte de la poca inversió de la companyia a la xarxa

El més llegit