Begur es queda sol en la seva oposició a la protecció de terres de la Costa Brava

Al visitant primerenc li costarà trobar-li cap però a Begur, una de les delícies del litoral empordanès de la Costa Brava. Els carrers estrets, les torres de guaita i les vertiginoses cales cristal·lines enlluernen sense remei el viatger. Però Begur també encarna alguns dels mals de l’urbanisme de les últimes dècades: des de la proliferació d’urbanitzacions aïllades a la sobreabundància de segones residències, el 64% de tot el seu parc immobiliari. Amb només 4.200 habitants, la seva població arriba a multiplicar-se per 10 durant l’estiu, quan les cases escampades pels seus turons s’omplen d’estiuejants. Un entramat inconnex que pertorba alguns corredors biològics essencials per a la preservació de l’ecosistema, segons els ecologistes. El Pla Director Urbanístic de Revisió de Terres no Sostenibles del Litoral de Girona, aprovat el gener del 2020 després de gairebé dos anys de tramitació, va prescriure gairebé una vintena d’intervencions a Begur, on finalment s’ha frenat la construcció de 629 vivendes. El gruix de les intervencions ha optat per desclassificar terres que fins ara es consideraven urbanitzables o urbans per incloure’ls en un règim de protecció especial i transformar-los en terra no urbanitzable. Els motius varien, però en molts casos la Generalitat ha buscat preservar zones forestals, corredors biològics o marcs paisatgístics que s’haguessin vist alterats per la urbanització dels sectors ara desclassificats. La purga no ha agradat l’Ajuntament de Begur, liderat per l’alcaldessa de Junts, Maite Selva. El consistori argumenta que tenia convenis urbanístics firmats per desenvolupar alguns dels sectors paralitzats, per la qual cosa ha fet els primers passos per impugnar el pla davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant un contenciós administratiu. «La Generalitat s’ha oblidat de l’autonomia municipal i ha planificat d’esquena de l’ajuntament», asseguren fonts municipals de Begur. «Estan canviant les regles del joc. Terrenys que ells deien que eren edificables, ja no ho són. No hi estem d’acord». Negociació amb diversos ajuntaments Begur no va ser l’únic consistori a plantejar dubtes sobre el pla director. També ho van fer Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge, Palamós i Pals. El març del 2021 van enviar un requeriment a la Generalitat demanant aclariments sobre diversos aspectes tècnics del document. «Els preocupava un dels articles del pla. Pensaven que els seus criteris no eren prou objectius i temien que acabés generant inseguretat jurídica», asseguren fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. La Generalitat va optar per negociar i va acabar llimant el redactat, avortant així la possibilitat que recorreguessin als tribunals, com sí que farà finalment Begur. «Molts promotors van advertir els ajuntaments que si el pla s’aprovava no només exigirien responsabilitats patrimonials a la Generalitat, sinó també a ells. Per això hi va haver certa ansietat entre alguns alcaldes», assegura Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu i membre de la comissió d’urbanisme de Girona que va aprovar el pla. De moment, el Govern no ha portat a terme una provisió de fons per fer front a les potencials indemnitzacions. Convenis firmats amb els propietaris dels terrenys En el cas de Begur, la preocupació no es deriva tant dels diners que hauria de desemborsar als propietaris dels terrenys, sinó dels ingressos que perdrà per la seva desclassificació. «Tenim convenis firmats que diuen que ens han avançat diners. Estem parlant de mig milió d’euros, per no parlar de tot el que suposa en pèrdua de contribucions», asseguren des del municipi. Aquestes mateixes fonts afirmen que almenys una desena de propietaris aniran als tribunals per exigir compensacions a la Generalitat, tot i que cap de les promotores consultades per aquest diari s’ha volgut pronunciar al respecte. El perfil d’aquestes últimes fa un temps que està canviant al Baix Empordà. Cada vegada són més actius els fons d’inversió, que construeixen habitatges de luxe per a clients generalment estrangers. «Compren diverses parcel·les i les ajunten, de manera que acaben apareixent unes urbanitzacions que no tenen res a veure amb les dimensions previstes inicialment», diu l’arquitecte Josep Ferrés Marcó, membre de SOS Costa Brava, la federació de plataformes cíviques que més ha pressionat els últims anys per exigir la protecció del litoral. El pla director ha acabat amb alguns d’aquests projectes, com els planificats als turons de sa Riera o la cala d’Aiguafreda, però n’ha deixat d’altres intactes, com la urbanització que es construeix a la vella pedrera de s’Antiga, incrustada en una capa de pins. «Al ritme actual, en 10 anys s’acabarà el terra edificable a Begur, però ni els constructors ni els promotors es quedaran sense feina. Cada cop s’opta més per rehabilitar i refer velles vivendes», diu l’arquitecte Ferrés Marcó. Segons el seu parer no hi havia gaires més alternatives que la massiva suspensió de llicències dictada pel Govern a tot el litoral perquè, com passa en altres punts de la Costa Brava, la massificació posa cada estiu els recursos hídrics i elèctrics de Begur a punt del col·lapse. «Els promotors més aviat haurien de pensar que si seguim construint a un ritme desbocat i consolidant amb normes antiquades tot el terra edificable, l’única cosa que aconseguiran és matar la gallina dels ous d’or».

Begur es queda sol en la seva oposició a la protecció de terres de la Costa Brava

El municipi gironí impugnarà als tribunals la suspensió de llicències de construcció de la Generalitat adduint que ja tenia drets contrets amb diversos promotors

El més llegit