Catalunya blinda les seves costes davant l’urbanisme més voraç

El setembre de l’any passat, el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), un organisme dependent de la Generalitat, va presentar un informe sobre el futur de la costa catalana. Contenia nombroses recomanacions per adaptar-la als embats del canvi climàtic, però també desprenia certa fetor a autòpsia anticipada: «Un litoral al límit», van titular els seus forenses. Van parlar de l’accelerada regressió de les platges i els deltes fluvials, de la desaparició dels sistemes dunars que exerceixen de barrera davant el mar, del «mal estat de conservació» de la meitat dels hàbitats naturals i de la massiva urbanització de la costa. El totxo cobreix el 59% del litoral en els seus primers 100 metres, un percentatge que creix fins al 81% si es descompten el cap de Creus i el delta de l’Ebre, els principals espais protegits. Desfer el caminat és sempre difícil, però després de moltes dècades d’excessos urbanístics, especulació desorbitada i massificació turística, els vents han començat a canviar. Les lleis s’han tornat restrictives, almenys aquelles que emanen de la Generalitat. Tant per la pressió ciutadana com pels imperatius del canvi climàtic. Però també per la voluntat de «posar ordre» a la troca ingovernable de planejaments urbanístics municipals, alguns de totalment obsolets, que han contribuït a esperonar la recurrent corrupció que envolta el totxo. Aquest propòsit d’esmena va fer els seus primers passos el 2005 amb els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC), que van deixar fora del procés urbanitzador prop de 230 quilòmetres quadrats de litoral, dues vegades el terme municipal de Barcelona. «Corríem el risc d’haver serrat les potes de les cadires on ens asseiem», diu el geògraf Oriol Nel·lo, llavors secretari per a la Planificació Territorial. «Els PDUSC van mirar de marcar un punt d’inflexió». Aquella desclassificació massiva de sòls per preservar-los, impulsada per l’últim Executiu socialista de Pasqual Maragall, ha continuat amb els governs independentistes, que van posar en marxa el 2015 la revisió de «sòls no sostenibles» del litoral. L’any passat es va aprovar el Pla Director de Sòls no Sostenibles del Litoral de Girona i ara està en fase de tramitació el que reordenarà les costes de Barcelona i Tarragona. Aquest últim exclou l’àrea metropolitana de la capital catalana, que s’abordarà per separat. «Aquests plans són importants perquè ajudaran a reduir la pressió sobre el litoral, on queden pocs àmbits per urbanitzar», afirma Andreu Cacho des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC). «Serviran per mantenir connectors entre els ecosistemes costaners i muntanyosos, conservar zones d’interès florístic i espais de nidificació o hivernada». Aquesta vegada l’espai revisat és una mica més conflictiu perquè inclou sòls urbanitzables per desenvolupar o parcialment desenvolupats, així com falsos sòls urbans, ocupats generalment per entorns naturals. I tot i que cap dels plans contempla demolicions o aspira a revertir excessos anteriors, sí que busquen posar límit a bona part de les 120.000 vivendes planificades al litoral, segons el recompte del CADS. Les seves bèsties negres són les urbanitzacions aïllades dels nuclis urbans, els desenvolupaments en zones inundables i en pendents superiors al 20% o els projectes amb un elevat impacte paisatgístic. 85.000 vivendes temporalment frenades El pla de la Costa Brava ha servit per frenar la construcció de 15.000 vivendes, la meitat de les que contemplava la seva moratòria inicial, mentre que el de Malgrat de Mar a Alcanar n’ha suspès provisionalment el desenvolupament de 70.000 més, una xifra que probablement minvarà quan s’aprovi definitivament el pla. «La Generalitat ha sigut acurada. Ha tractat de desclassificar la màxima quantitat de sòl possible, però sense haver d’incórrer en indemnitzacions. Això explica perquè no es van protegir tots els sectors previstos inicialment a la Costa Brava», explica Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu i membre de la comissió d’urbanisme que va aprovar el pla gironí. No és una qüestió fútil. Gairebé la totalitat dels terrenys transformats en no urbanitzables o aquells que han vist restringides les seves pautes de desenvolupament pertanyen a particulars i promotores immobiliàries. I en llocs tan cobejats com la Costa Brava, un plantejament maximalista podria haver donat peu a reclamacions multimilionàries en els tribunals. Una postura que ha deixat, no obstant, un regust agredolç entre les entitats socials i ecologistes sorgides en els últims anys per exigir el fre al formigó al litoral. «Estem contents, però en volem més», diu Lluís Estamariu, portaveu de SOS Costa Daurada. «La Generalitat hauria d’haver sigut més ambiciosa i no només amb la moratòria. Fa falta un pla d’acció per desconstruir i alliberar les zones del litoral més castigades pel canvi climàtic, l’erosió o la falta de sedimentació». No tots els municipis s’han vist afectats per la revisió. N’han quedat exclosos aquells que compten amb planejaments d’ordenació municipal urbanística (POUM) posteriors al 2010, aquells teòricament adaptats als criteris mediambientals o paisatgístics més recents. Ambició insuficient «La filosofia última d’aquests plans és posar ordre. Hi havia centenars de planejaments municipals de diferents èpoques i era important harmonitzar-los», asseguren fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. A Girona van quedar fora cinc grans municipis; a Barcelona i Tarragona, 11 més. «El pla director és un gran pas endavant, però clarament insuficient perquè encara hi ha un gran potencial de construcció en el qual no s’ha incidit», afirma Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, on ha tornat l’apetit de fons i promotores per entapissar els seus boscos de residències de luxe per a l’estiu. «Alguns ajuntaments es van aliar amb els promotors per fer ‘lobby’ contra el pla director argumentant que ja tenien plans aprovats o convenis firmats. Però si alguna cosa s’ha demostrat és que, amb voluntat política, es pot canviar l’urbanisme d’un país en 24 hores», afirma De Ribot. L’Ajuntament de Begur és l’únic de moment que ha anunciat la seva intenció d’impugnar el pla als tribunals. Per als promotors no són mals temps. Al mercat hi ha molta més demanda que oferta i el 80% de tot el que es construeix, es ven abans que acabin les obres, segons l’Associació de Promotors de Catalunya. El sector no sembla gaire preocupat. «No hem presentat encara al·legacions al pla de Barcelona i Tarragona perquè no se sap quins plans quedaran definitivament suspesos. És probable que alguns estiguin justificats perquè ningú ha fet res per desenvolupar-los durant dècades», diu el seu secretari general tècnic, José Donés. «Això no treu que ens preocupi l’elevada inseguretat jurídica d’aquestes normes». La reordenació de terres en curs servirà d’assaig per al que està per arribar. I és que, segons sostenen alguns estudis, és probable que en un futur no gaire llunyà calgui demolir vivendes a primera línia i traslladar infraestructures cap a l’interior per protegir-les de les bufetades del canvi climàtic. «Aquests plans directors serviran per saber on són els límits de l’Administració: fins on pot arribar la Generalitat sense passar per caixa», diu l’advocat Josep Maria Aguirre.

Catalunya blinda les seves costes davant l’urbanisme més voraç

Els nous plans de revisió de terres no sostenibles del litoral frenen provisionalment la construcció de 85.000 vivendes

La Generalitat busca harmonitzar planejaments municipals, adaptar-los al canvi climàtic i prevenir noves destrosses paisatgístiques

El més llegit