Tornada al col·le: el dia més difícil

«Feliç i beneït dia de col·le. Que duri molt». Els xats de pares i mares fan por perquè gairebé sempre són font de males notícies. Fins al 2020, els polls i la roba perduda eren un clàssic que posava dels nervis fins i tot el més temperat. Per cortesia de la pandèmia, les dues coses han passat de tragèdia a broma. Ara, una vegada passades les festes de Nadal, el hit de la temporada són els tests d’antígens positius, el car i imprescindible kit mèdic de les llars espanyoles. Aquest matí, a les portes de les escoles no es parlava de res més. Hi ha mares més preocupades i d’altres que intenten fluir. Però totes, absolutament totes, estan convençudes que en algun moment algun membre de la família agafarà el virus. Poden ser els pares o els nens. Però la covid entrarà a casa. «Em fa por el menjador del col·le. Estic convençuda que els meus fills es contagiaran allà», explica la Teresa, administrativa i mare de dos nens, de set i nou anys. Casa seva, fins ara, ha sigut un fortí davant el coronavirus. Però l’altíssima incidència li fa pensar que ha arribat el seu moment. «Tenim por, i és lògic. Però els nens han de venir al col·le. Si s’infecten, ho passaran sense gaires símptomes i ja està. No ens queda més remei. Més complicada serà la conciliació perquè no hi ha baixes laborals per a confinaments preventius», afegeix la María, mare d’un nen de 7 anys. A falta de mesures addicionals com cribratges massius i preventius, hi ha les de sempre: finestres obertes, presa de temperatura a l’entrada, mascareta («estic per posar-l’hi amb grapes al meu fill perquè sempre la porta per sota del nas», es queixa la María, mare d’un nen de vuit anys) i distància social, una veritable quimera si parlem de nens petits. La vacuna és la gran arma del Govern i les comunitats per lluitar contra el coronavirus. Gairebé el 35% dels nens i les nenes amb edats compreses entre 5 i 11 anys han rebut la seva primera punxada. La pauta completa s’adquireix amb la segona dosi, així que en cas que el pare o la mare s’infectin, el seu aïllament escolar sumaria uns 14 dies (llevat que el nen tingui zero contacte amb el pare o la mare). A la confusió no ajuda precisament el ball de protocols oficials. Que si semipresencialitat, que si presencialitat, que si set dies d’aïllament, que si deu, que si confinament preventiu, que si no fa falta... poca gent té clar què passarà en realitat quan comencin a sortir casos positius a la classe. Ja siguin de nens o de docents. Sobre el paper, i segons l’acordat per la Comissió de Salut Pública (formada pel Govern i les autonomies), fins que no hi hagi cinc positius no hi haurà aïllament global i preventiu de l’aula. Però molts pares asseguren que només amb tres casos ells ja optaran per no portar els seus a l’aula. «¿De veritat esperarem que hi hagi cinc alumnes infectats? Em sembla córrer un risc innecessari», assegura el Miguel. Ell ho diu, entre altres coses, perquè pot teletreballar. Però ¿com teletreballen els metges o els cambrers? A Madrid la confusió és més gran, ja que la Conselleria d’Educació ha assegurat que amb tres casos en un mateix aula s’informarà Salut Pública, que decidirà si confinar o no l’aula. Ningú sap res. I menys, en pandèmia. Per més que la ministra d’Educació, Pilar Alegría, va tuitejar que les aules són espais segurs, les famílies tenen por. La incertesa dispara els nervis. «Nosaltres el vam passar per Nadal, vam anar concatenant quarantenes. Però ara, amb la tornada al col·le, estem molt més tranquils. Si no, estaríem ansiosos», explica la María, mare d’una nena de deu anys i un nen de set.

Tornada al col·le: el dia més difícil

Pares i mares porten els seus fills i filles a classe tenint clar que, en algun moment, la covid entrarà a casa

El més llegit