El Prat, principal punt de pas de droga enviada per correu

L’aeroport del Prat és el principal recinte duaner espanyol de pas de droga enviada per correu, asseguren fonts policials de la lluita antinarco. I ho ratifica el notable creixement de les confiscacions, senyal inconfusible de l’augment del trànsit per aquesta via. Responsables de la Seguretat de l’Estat implicats en el redisseny del Pla Especial de Seguretat del Camp de Gibraltar posen el cas del Prat com exemple de l’impacte de l’activitat narco del sud, i no només de cultivadors de la molt nombrosa indústria clandestina de la marihuana instal·lada en soterranis i finques de Catalunya, la segona comunitat en confiscacions després d’Andalusia. En aquest fenomen es fixa l’últim informe del Departament de Seguretat Nacional (òrgan del Gabinet de Presidència del Govern), que data del 2020. Als seus redactors els crida l’atenció la gran quantitat de droga –sobretot marihuana– enviada en paquets postals (851 quilos) que ha sigut interceptada a l’aeroport del Prat en només un any. «S’observa un augment en el nombre d’atestats. La causa és l’augment de les intervencions de petites quantitats de marihuana enviades per paquet postal... Destaca, molt per sobre dels altres recintes duaners, l’aeroport de Barcelona», diu l’informe. El creixement és notable: durant el 2021 (i a l’espera de les dades totals) s’ha registrat una mitjana diària de 2,6 atestats per confiscació de paquet postal amb droga: el 2019 havien sigut 310 quilos. Tenint en compte que un cabdell de marihuana amb prou feines pesa uns grams, es tracta de molta marihuana enviada per correu. Una quarta part, informen fonts policials, tenia com a remitent algun senyor de la droga del Camp de Gibraltar, i un altre quart a petits camells de províncies veïnes. És el cas de la xarxa de remitents francesos que enviaven maria a països d’Europa en paquets postals, desarticulada a Marbella el juliol del 2020. I no és només herba seca: també haixix polvoritzat i pastilles. L’enviament postal de droga va registrar una pujada a partir del confinament per la covid de la primavera del 2020, que va obligar els traficants a buscar altres vies per al seu negoci. Aquest mes seuran al banc dels acusats una dotzena de ciutadans xinesos detinguts per la Policia Nacional a diversos punts de Cadis en l’operació Chinatown (2019) com a organització de narcotraficants. Empaquetaven en pisos turístics llogats, enviaven clients europeus a Barcelona, i blanquejaven els guanys en un restaurant asiàtic del Puerto de Santa María. Pas dels cotxes ‘go-fast’ Pas dels cotxes ‘go-fast’El front de les investigacions antiblanqueig de la lluita antidroga, i també de les investigacions a narcos que fugen de la pressió policial al sud, és sovint Catalunya. Bé per utilitzar-la com a territori de pas dels go-fast, els cotxes ràpids que, sobretot narcos francesos, envien al sud a recollir petits carregaments de cannabinoides que intentaran passar per la Jonquera; o bé com a lloc d’inversió de part dels diners guanyats amb la droga; o bé com a lloc de refugi on intentar despistar les forces de seguretat. En això estava Fernando E.C., per al món narco «El Enano», a Tarragona i Barcelona camuflat com a empresari de l’hostaleria; a l’Estret, noliejador d’un narcosubmarí de nou metres d’eslora amb què pretenia introduir cocaïna colombiana a Espanya. I no poca, sinó «grans quantitats, a proporció industrial», explica una de les fonts policials consultades. A la terminal 2 de l’aeroport del Prat va ser detingut el febrer de l’any passat quan volia agafar un vol a Holanda, per contactar amb clients. Dels 51 subordinats d’El Enano que la Policia Nacional va atrapar durant les hores següents a la detenció d’aquest ‘capo’ de l’Estret, la majoria tenien domicili a Catalunya. En la guerra contra el narco no hi ha un front amb una localització única i precisa, adverteixen les fonts policials consultades, ni el Pla Especial del Camp de Gribraltar té efectes només a Algesires i rodalies. De l’ona expansiva a 1.116 quilòmetres de distància de l’Estret en saben prou els veïns del Poble-sec de Barcelona, que la matinada del 14 de desembre, alertats pel motor d’un helicòpter, eren testimonis d’una gran operació de la Guàrdia Civil per capturar Fikri Amellah, un dels més buscats capos internacionals de l’haixix. «Havia passat de tenir la gran vida a Algesires i Sotogrande a amagar-se amb la família a Barcelona», resumeix un membre de l’operatiu de 400 agents que van participar en la persecució d’aquest gran subministrador de mercaderia per al clan dels Castaña, un càrtel molt destacat del sud. Fikri s’havia amagat com un modest gelater rere el taulell del Tropicana, al 48 del carrer Blai. Només quan sortia de Barcelona per algun dels seus viatges de negocis, tornava a la gran vida: roba, rellotges, banquets i cotxes de luxe.

El Prat, principal punt de pas de droga enviada per correu

Per al Departament de Seguretat Nacional, l’aeroport de Barcelona «destaca molt per sobre dels altres recintes duaners» i s’acosta a la tona anual.

El més llegit