Deixar de fumar continua sent una tasca difícil

«L’única manera de deixar de fumar és no fumar més». El premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez va explicar que l’«acudit fluix» l’anava repetint una vegada i una altra quan es va convertir en un «fumador retirat». El seu últim cigarret dels 80 que fumava diàriament el va aixafar contra un cendrer d’un restaurant de Barcelona després d’un sopar amb un amic metge i la seva dona, segons ell mateix va deixar escrit. ‘Gabo’ va deixar de fumar sense ajuda, a cop de força de voluntat. Res de pedaços, pastilles, llibres o acupuntura. El seu pertany a aquest esquifit 4% d’intents de deixar de fumar sense recolzament extern que, segons l’OMS, funcionen. Entre aquests suports hi ha els fàrmacs que ajuden a la deshabituació tabàquica. Dos d’ells, vareniclina i bupropió, es van incloure a la recepta per primera vegada el 2020, i el Sistema Nacional de Salut va passar a finançar un intent anual per pacient. Era una reclamació històrica de les societats científiques, que creuen que el seu cost era una barrera d’accés. «Són tractaments cars», assenyala el responsable d’Área d’Informació del Medicament del Consell General de Col·legis Farmacèutics, Iván Espada. «Per a un pacient, ronda els 300 euros». El medicament més dispensat és Champix, la marca comercial de la vareniclina, tot i que fa mesos que té problemes de desproveïment, com assenyala Espada. La falta de subministraments a causa de problemes amb alguns lots ha provocat que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) hagi demanat que no es prescrigui i que es busquin tractaments alternatius. La citisina és un altre fàrmac nou, d’uns 200 euros, però encara no està finançat. Bupropió, l’altre inclòs a la recepta, es va autoritzar per primera vegada a Espanya com a tractament antidepressiu. «Cal considerar-ho més com una inversió que com una despesa. Estalviem els diners del mateix usuari, i també de les patologies que van associades al tabac, un cost indirecte de qualitat i d’esperança de vida», defensa Espada. Intentar-ho... una altra vegada Carmen Pardo té 31 anys. Als 26, es va cansar de fumar per primera vegada. Ho va deixar sis mesos, però va tornar al cigarret. Fa una mica més d’un any va tornar a intentar-ho. «Tenia bastanta fatiga al pujar escales, estava cansada, vaig començar a fer esport i fumar m’empitjorava molt», explica. «També estava cansada de quedar-me sense tabac i haver de baixar a comprar-ne». A la seva feina organitzaven sessions per deixar de fumar i va decidir apuntar-se. Li van receptar vareniclina i va estar prenent-la mentre assistia a sessions motivacionals amb el seu metge. Als sis mesos li van fer el primer seguiment. Un altre al cap de l’any. Però uns mesos després li van oferir un cigarret i tot se’n va anar en orris. «Em van dir que mai més el provés... Però vaig començar fent unes calades, després em vaig fumar uns cigarrets en un casament, i al final em vaig comprar un paquet i vaig tornar a recaure completament», es lamenta. Les taxes d’èxit no són tan altes com es podria esperar, entorn del 30%-35%, però ajuden. Un d’aquests metges que recepten aquests fàrmacs és Raúl de Simón, coordinador del grup de treball de Tabaquisme de SEMERGEN. El doctor explica que, en consulta, cal distingir entre els fumadors que volen deixar de ser-ho i els que encara no s’ho han plantejat. Tots dos han de rebre «consell antitabac», però són els primers els que han de rebre fàrmacs. Lucía Rubio, de 64 anys, és de les proactives. «Vaig decidir que ho havia de deixar quan el metge cardiovascular em va dir que tenia les artèries perjudicades. Em vaig fent més gran i veig que va arribant el dia en què em perjudicarà moltíssim», diu. Va demanar ajuda al seu metge de capçalera, que li va receptar el Champion, com ella l’anomena. Explica que en aquell moment ella no passava un bon moment i el seu doctor li va dir que no comencés fins que no es veiés amb forces. «Cal estar molt mentalitzada», diu convençuda. Segons les dades de la consultora de mercats IQVIA facilitades a EL PERIÓDICO, les vendes de vareniclina van créixer un 309% el gener del 2020, primer mes inclòs a la recepta. Els productes de deshabituació tabàquica van doblar la seva venda en valors, i gairebé quatre de cada 10 unitats venudes van ser reemborsades. No obstant, la xifra de vendes del 2020 (1.427.345) no va ser tan alta com s’esperava respecte a la del 2019 (1.123.593 fàrmacs). I el 2021 ha caigut (1.239.884 unitats). Són els estralls de la pandèmia. Els estralls de la pandèmia Al finançament d’aquests medicaments només hi poden accedir els qui estiguin inclosos en els programes de deshabituació tabàquica supervisats pel personal mèdic d’una atenció primària que ha acumulat mesos desbordada entre tests PCR i punxades de vacuna. «Aquests programes han estat molt limitats i afectats per la dificultat d’accés als centres de salut. Hi ha hagut èpoques en les quals pràcticament ni s’ha consultat. El tabaquisme, com totes les malalties cròniques, ha quedat relegada en la pandèmia, especialment la primera onada», explica el doctor Simón. «Però mai s’ha deixat de fer atenció al fumador que volia deixar de ser-ho», afegeix. Algunes comunitats inclouen també a la seva cartera els pegats o xiclets de nicotina. És en aquests medicaments sense recepta en els quals el farmacèutic té un paper fonamental. «Aquests medicaments no són màgics, no substitueixen la voluntat», insisteix Espada. «És una substància que crea una altíssima dependència i el que fan aquests fàrmacs és reduir els efectes desagradables del mono, però cal sumar-hi que l’usuari vol deixar-ho». La Guia de l’Institut Català de la Salut assenyala que «els fumadors es mouen a través de les fases de contemplació-acció-recaiguda una mitjana de 4-5 vegades abans d’aconseguir l’èxit». Carmen ha tornat a deixar de fumar després d’una sessió d’hipnosi que li ha costat uns 40 euros i que una amiga li va recomanar. «Et diuen que t’imaginis com un fum blanc que entra pel teu coll i et contamina tots els alvèols mentre veus unes imatges que et generen bastanta aversió. De moment ha sigut una empenta», diu, animada. Tot i que li quedi algun intent més segons l’estadística, té a favor el refranyer: la tercera és la bona.

Deixar de fumar continua sent una tasca difícil

Es compleixen dos anys des que Sanitat va incloure a la recepta el finançament de dos fàrmacs antitabac

La pandèmia va deixar el tabaquisme, com altres malalties cròniques, en un segon pla

El més llegit