Com destruir un milió de quilos de droga sense perjudicar el medi ambient

Tècnics del Ministeri de l’Interior han provat per al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) un nou mètode per destruir in situ la marihuana confiscada en operacions antidroga i no haver d’emmagatzemar-la en instal·lacions policials. La prova s’ha realitzat en una finca de la província de Toledo, en dates recents. L’emplaçament és de moment reservat. Fonts del CITCO expliquen que s’ha realitzat amb observadors judicials i utilitzant una recol·lectora modificada. La idea és que la màquina entri a la plantació –o s’emplaci en un soterrani de cultiu ‘indoor’– i polvoritzi les plantes agafades. «No ho farem a l’estil colombià, entrant a la finca i calant foc; això contamina massa», expliquen aquestes fonts. Tenen instruccions del Govern de buscar un mètode ràpid i no contaminant d’eliminació de partides per acabar amb el «seriós problema logístic» que admetia recentment el ministre Fernando Grande-Marlaska, amb referència a la guarda i custòdia de la droga intervinguda. Aquest any el Govern s’enfronta al problema de destruir un milió de quilos acumulats de diferents drogues pel mètode menys lesiu per al medi ambient, segons les mateixes fonts. Munts al garatge Munts al garatgeLa marihuana no és la que més pesa, però sí la que més infla, més que els farcells d’haixix. Pesen i ocupen menys –i no només en l’estadística– els paquets de cocaïna, i marginalment les pastilles i l’heroïna. Però el problema és general: al final de l’any, les mostres de partides emmagatzemades arriben a ser tantes que es mengen l’espai disponible en comissaries i casernes. A les seus importants de la Guàrdia Civil a la meitat sud del país, i en nombroses dels Mossos –Catalunya és la segona comunitat en volum de confiscacions–, la marihuana emmagatzemada deixa els funcionaris de la seguretat pública sense aparcament, i han de deixar fora els seus vehicles. «I no només és això: també és l’olor que fa –comenta una mossa adscrita als serveis centrals de la policia catalana, al Complex d’Egara, a Sabadell–. Al meu edifici saps bé quan estàs passant per sobre d’un munt de droga. Hi ha passadissos sobre el garatge en els quals, fins que s’asseca la droga, l’olor és molt forta». Els estupefaents es mantenen «en pupil·latge», diu aquesta agent, fins que el jutge d’instrucció de l’operació en la qual van ser confiscats emet una interlocutòria autoritzant que es destrueixi. El període d’instrucció judicial d’un cop policial antinarcòtics de mitjana complexitat és de 15 mesos. I la droga es va amuntegant. Aquest any acaba amb un milió de quilos de drogues d’operacions antigues esperant destrucció, però en venen més: segons la més recent estadística del CITCO, el 2020 es van confiscar 581.252 quilos de drogues: haixix (474 tones), marihuana (70 tones), cocaïna (37 tones) i heroïna (179 kilos)… més el que pesin (que no es calcula) 1.880.512 pastilles d’èxtasi, metamfetamina i altres drogues sintètiques intervingudes per les forces de seguretat. En aquest munt, la marihuana és la que més s’expandeix en soterranis i aparcaments dels agents: si el 2020 guàrdies, policies, mossos i ‘ertzaines’ van agafar 1.700.462 plantes, el balanç del 2021 deixarà curtes aquestes xifres: el 14 de desembre ja hi havia 3.071.000 plantes arrencades, segons el recompte del CITCO sobre operacions antinarco d’aquests cossos policials. El 2016, fa només cinc anys, totes les forces de seguretat van agafar 724.611 plantes, gairebé cinc vegades menys. «La situació és especialment preocupant quant a l’emmagatzemament de les substàncies intervingudes, ja que en molts casos l’acumulació sobrepassa la capacitat dels dipòsits, cosa que genera seriosos problemes per a la seguretat i la salut públiques», diu la ‘Guia pràctica d’actuació sobre l’aprehensió, custòdia i destrucció de drogues’ del Govern. El document, del 2015, estableix que «sempre que sigui possible, la destrucció de la partida intervinguda ha de produir-se a l’inici mateix del procediment». Al forn Al fornLes autoritats busquen llocs de confiança per cremar la droga. Però no es pot incinerar un milió de quilos en qualsevol lloc. Cogersa, la firma pública asturiana que gestiona la incineradora de residus urbans de Gijón, és el punt de crema de droga més gran d’Espanya. Segons fonts de l’empresa, allà es destrueix el 70% de la droga confiscada al país. I es fa enmig d’estrictes mesures de seguretat. Els camions amb el carregament porten una custòdia policial; molt pocs empleats, i sempre els mateixos, saben quin dia arriba la droga; la cadena de custòdia exigeix policia especialitzada, firmes d’actes de dipòsit i de rebut i emplenament d’un formulari amb el perquè del transport i una Acta de Destrucció amb firma de tots els intervinents. Hi ha altres incineradores amb contractes del Govern, però Interior es guarda els noms per seguretat. «És confidencial a petició també de les incineradores», explica una font de la Seguretat de l’Estat. En cas de desvetllar-se, les firmes haurien de contractar més vigilància de la que ja tenen. A Catalunya, la destinació preferent per a la destrucció són els forns de Tersa a Sant Adrià de Besòs (Barcelona). Es tracta d’una companyia pública de tractament de residus i avaluació energètica, la mateixa on els Mossos van portar a cremar caixes de papers interceptades per la Policia Nacional en les indagacions sobre el referèndum de l’1-O. La crema de cannabinoides implica més problema pel seu volum que per la seva composició. Incinerar cocaïna exigeix un tipus especial de filtre, ja que un dels residus de la combustió és el clor. Decisió del jutge Decisió del jutgeLa lentitud dels processos judicials agreuja l’acumulació de decomissos. Ja el juliol de 1994, el govern de Felipe González va impulsar un canvi de l’article 338 de la llei d’enjudiciament criminal: «En el supòsit de l’aprehensió de droga, la realitat aconsella que aquesta destrucció sigui, tret d’excepció, obligatòria», explicava el preàmbul de la llei. Des d’aleshores, el jutge o la jutge instructors d’una confiscació de drogues han de considerar «el perill real o potencial que comporti l’emmagatzemament o la custòdia». I així escoltarà el fiscal i el propietari, si fos conegut», dels efectes confiscats, i «n’ordenarà la immediata destrucció conservant mostres suficients de les substàncies esmentades». Un conveni del 2012, firmat per Interior, Justícia, Hisenda i l’Agència Espanyola dels Medicaments insisteix en allò de «prou mostres». Preveu que les policies s’adrecin al jutge sol·licitant la destrucció. Llavors, «el jutge competent acordarà la immediata destrucció de la partida», diu, «conservant únicament mostres suficients de les esmentades substàncies per garantir ulteriors comprovacions». El problema és quant és «prou mostra». El conveni diu que ho és «la quantitat de droga que garanteixi la pràctica de contraanàlisi». Habitualment, en una plantació gran, la Guàrdia Civil agafa 10 de cada 30 plantes de forma aleatòria i, seguint una convenció de les Nacions Unides, posa la mostra a assecar, i el pes dels cabdells secs s’extrapola a la resta del confiscat. «No es pot guardar poc –explica una fiscal especial andalusa– perquè els advocats dels traficants recorren sempre demanant el pes de totes les plantes confiscades».

Com destruir un milió de quilos de droga sense perjudicar el medi ambient

Tècnics del Ministeri de l’Interior experimenten un mètode per destruir in situ marihuana confiscada

Els farcells acumulats en comissaries deixen sense lloc els cotxes dels policies

Proven una recol·lectora modificada per arrasar els cultius il·legals

El més llegit