Adeu a Trapero: ¿interessos polítics, purga interna o relleu natural?

¿Per què el Govern ha destituït Josep Lluís Trapero? El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, sis mesos després de ratificar el major, va defensar amb cura en la roda de premsa de dilluns passat que es tracta d’un simple relleu generacional al timó d’una policia que afronta nous reptes: la feminització del cos, l’assumpció d’un model policial més pròxim al territori i al ciutadà i el combat de greus amenaces com la ciberdelinqüència i la puixant màfia de la marihuana. «¿I fins ara què hem estat fent exactament?», es pregunta irònicament un comandament pròxim al major que evidència que fa anys que treballen en les mateixes prioritats que Elena va presentar com a noves. Les explicacions del conseller, que dilluns va evitar tant sí com no aclarir per què considera que Trapero no era «adequat» per seguir al capdavant dels Mossos, no han convençut, i la sospita que ERC no volia Trapero s’ha imposat. Aclarit això, la pregunta és per què no el volia. Fonts de la Conselleria van afirmar a aquest diari, lluny dels micròfons, que el que havia motivat el desacord entre Trapero i el Govern era que el major s’havia bunqueritzat en la prefectura del cos, apropiant-se dels Mossos i interpretant com a ingerències no tolerables les instruccions polítiques que legítimament corresponen als representants dels ciutadans, és a dir, ara a ERC. En sentit contrari, fonts de l’entorn de Trapero afirmen que en realitat el que molestava als polítics era que la seva bunquerització els deixava sense informació sobre quines investigacions criminals estan en marxa i, en conseqüència, sense saber sobre qui tenen la lupa els investigadors dels Mossos. En aquest encreuament submarí d’acusacions, que la nova cúpula dels Mossos –Josep Maria Estela, Eduard Sallent i Rosa Bosch– hagi sumat a la previsible decisió d’apartar comandaments de la confiança de Trapero –com Miquel Esquius i Joan Carles Molinero– la inesperada destitució de l’intendent Toni Rodríguez com a màxim responsable de la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) ha afegit confusió. No només perquè Rodríguez és el màxim expert en reptes que Elena va destacar dilluns com a prioritaris per al cos –com la lluita contra el crim organitzat de la marihuana, sense anar més lluny–, sinó perquè aquest policia va ser, per exemple, qui va ordenar la instrucció del cas contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per fraccionar contractes públics, o qui va seguir el rastre intern d’un agent dels Mossos que va fer d’escorta per a Carles Puigdemont i va acabar d’assessor per a Miquel Buch. L’expulsió de l’intendent de la CGIC, molt afí al major, ha augmentat, a més, la sensació ambiental al cos policial de purga a la cúspide de partidaris de Trapero. La cosa ve de lluny. El ball dels comandaments El juny del 2019, Eduard Sallent, un comissari acabat de llicenciar, va ser nomenat per sorpresa nou cap dels Mossos en substitució de Miquel Esquius, a la regència del qual no va arribar als deu mesos. Esquius, al seu torn, havia agafat el relleu de Ferran López, en una canvi que es va interpretar només com una maniobra per desfer-se de l’últim rastre de la intervenció estatal de l’article 155 que havia expulsat Trapero l’octubre del 2017, quan ja s’havia convertit en el personatge més referencial dels Mossos. Es va interpretar així perquè López havia sigut l’escollit pel Ministeri d’Interior i, malgrat que l’assumpció d’aquell encàrrec va eliminar una alternativa més dura –posar un policia nacional o un guàrdia civil al capdavant dels Mossos–, el Govern de Quim Torra va veure López d’una altra manera, com el designat per l’Estat. Tret del d’Esquius per Sallent, la resta del ball de caps al capdavant del cos, es devien directament o indirectament a la intervenció estatal. Sallent es va presentar com una aposta renovadora. I els arguments que llavors va esgrimir Miquel Buch per defensar-la van ser els mateixos que Elena ha utilitzat aquesta setmana. I, com Elena, tampoc Buch va voler dir per què Esquius no era l’adequat per afrontar els nous reptes que havien fet necessari el recanvi i diversos comissaris van interpretar que Sallent havia passat per sobre de la resta de candidats per la seva proximitat ideològica a Junts: va aflorar el seu passat d’universitari independentista i se’l va assenyalar com l’indicat per David Madí. Mesos després, aquest diari va publicar una conversa privada de Madí amb el secretari general d’Interior, Brauli Duart, gravada per la Guàrdia Civil, en la qual Madí es vantava de la influència que tenia encara sobre una Conselleria que no trepitjava des de feia vint anys. Sallent va estar en el càrrec fins al novembre del 2020, un any i mig durant el qual va deixar de ser percebut com un comissari polític al servei d’un Govern independentista sobretot per l’estreta col·laboració que sota el seu comandament els Mossos van mantenir amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en la contenció de les violentes protestes d’octubre del 2019 per la sentència contra els líders del procés. Quan Sallent es va fer càrrec del cos, va situar Josep Maria Estela –actual cap dels Mossos– al capdavant de la regió policial de Tarragona i es va envoltar de Cristina Manresa i de Ferran López. A Molinero, que havia completat la cúpula de Trapero al costat de López, li va encarregar fer-se càrrec de la comissaria especialitzada en seguretat viària. I Esquius es va marcar a la regió del Pirineu, per propi desig. Hi va haver més canvis, però no van cridar l’atenció. Sallent, a més, va defensar públicament Trapero i fins i tot va abandonar bruscament un acte de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca perquè va considerar inacceptable que s’insinués que Trapero seria condemnat. No obstant, la relació entre Sallent i Trapero, que en aquell instant estava arraconat, sota l’espasa de Dàmocles judicial i sense funcions operatives, era de desconfiança. La tornada de Trapero L’octubre del 2020, una altra vegada el mes d’octubre, el major va aconseguir una absolució contundent a l’Audiència Nacional per la seva actuació al capdavant dels Mossos durant el referèndum secessionista de l’1-O. Al capdavant de la Conselleria hi havia en aquella època Miquel Sàmper, que poques setmanes després de la resolució judicial, en una decisió que va prendre després de consultar Puigdemont, va oferir de nou a Trapero tornar al lloc del qual havia sigut expulsat pel govern de Mariano Rajoy. Van quedar aparcades les urgències de renovació del cos argüides per Junts al presentar a Sallent com l’idoni per afrontar els nous horitzons –ciberdelinqüència, marihuana, violència sexual...–. El prioritari era restituir Trapero per la força simbòlica del gest. Trapero va posar una condició per tornar: recuperar la seva vella guàrdia. Esquius va tornar del Pirineu, Molinero va deixar la seva tasca amb els accidents de trànsit i tots dos es van unir a López per conformar un segon nucli al costat del major, el mateix que governava a la tardor del 2017. Sallent, Trapero no el va voler al seu equip de comandament i el va fer responsable de la regió policial metropolitana sud. A Cristina Manresa, la número 2 de Sallent que s’havia absentat durant els previsibles disturbis postsentència per anar-se’n de vacances a la Xina, tampoc. Manresa, Trapero el va enviar a dirigir la regió de les comarques centrals. El búnquer El major, no obstant, no era el mateix. Tres anys de calvari judicial i personal l’havien convertit en algú que no confiava en els polítics. Amb Sàmper, malgrat tot, s’hi havia avingut. Però la relació entre tots dos havia pontejat el director Pere Ferrer, la situació del qual, paradoxalment, va canviar amb l’arribada d’ERC a Interior. Ferrer va sobreviure al desembarcament de la formació de Pere Aragonès en un departament d’Interior que va forjar amb una curiosa barreja: Elena, un conseller amb passat al PSC, Oriol Amorós, un secretari general d’Esquerra, i Pere Ferrer, un director general de Junts. Cap dels tres volia Trapero. Ferrer no es portava bé amb ell perquè Trapero i Sàmper l’havien menystingut, i Elena i Amorós van veure de seguida que Trapero no els feia cas. L’acomiadament de Trapero va començar a gestar-se des que Elena va prendre el poder. Malgrat que en una trobada amb els periodistes a l’estrenar el càrrec, el conseller va ratificar Trapero. Paraules buides que només van servir per donar titulars. Elena va comunicar aquest dilluns al major que ja no comptava amb ell. La majoria dels comissaris consultats per aquest diari, tot i que critiquen com s’ha gestionat el seu adeu i detecten intencions polítiques, accepten com una cosa natural que el nou Govern hagi decidit canviar de cap dels Mossos. I també defensen la talla del nou equip que encapçalen Estela, Sallent i Bosch. Tanmateix no comprenen, com tampoc ho fan la resta d’agents qüestionats sobre això, per què Rodríguez ha sigut apartat de la CGIC, una decisió que ha incentivat la percepció que les ganes d’esborrar l’empremta de Trapero han anat massa lluny i, donada l’experiència de Rodríguez, així es perd talent en una àrea crucial per a la seguretat.

Adeu a Trapero: ¿interessos polítics, purga interna o relleu natural?

Després de la seva destitució, han sigut apartats comandaments afins al major i també l’intendent Toni Rodríguez, una decisió que ha enfosquit el recanvi

El més llegit