Els ‘signes vitals’ del volcà de La Palma es debiliten i les colades s’aturen

Sense tremor ni emissió de lava, gasos esporàdics i nivells baixos de diòxid de sofre. Els signes vitals del volcà de Cumbre Vieja s’apaguen mentre avança el compte enrere de deu dies per decretar el final de l’erupció. Si el volcà no es reactiva, es prendrà el 14 de desembre com la data oficial en què va cessar la seva activitat. En les últimes hores la preocupació s’ha centrat en l’alta presència de partícules menors a 10 micres (PM) en l’aire de Los Llanos de Aridane. El con ja no emet cendra, però el material acumulat a la zona es remobilitza a causa del pas del trànsit rodat, a les tasques de neteja a l’àrea pròxima a l’estació de mesurament i a l’acció del vent. El marge de deu dies estipulat pel comitè científic del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca) és necessari «per precaució», però també pels antecedents volcànics de La Palma, segons explica la portaveu del comitè científic, María José Blanco, que recorda que durant l’erupció del San Juan, el 1949, es va registrar un cessament d’activitat i jornades després el volcà es va reactivar en un centre diferent. «La nostra història curta sobre l’activitat volcànica de l’illa parla d’aturades de diversos dies i a Cumbre Vieja hem viscut en diverses ocasions aturades en paràmetres com el nivell de tremor», explica Blanco, i afegeix que «és molt fàcil dir quan comença una erupció, però el seu final sempre es determina en passat». La directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) assegura que dins del comitè científic no hi va haver discussió sobre la necessitat d’establir un període prudent d’espera, tot i que sí que es va debatre el nombre de dies que calia esperar i es va acordar que fossin deu. El vulcanòleg Juan Carlos Carracedo considera que «amb tota probabilitat assistim al final de l’erupció» i creu que el termini de deu dies «és més burocràtic que científic». Per la seva part, el vulcanòleg del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Vicente Soler indica que aquest període és «una manera de ser previnguts» i de donar temps que «el magma comenci a solidificar-se a la part més superficial», cosa que exclouria per complet una hipotètica reactivació del volcà. Els dos científics, en declaracions a EFE, coincideixen que va començar a mostrar «signes de debilitat» fa una setmana i mitja. Soler apunta que la fase d’explosivitat del cap de setmana passat va ser una espècie de «comiat i tancament» i Carracedo ho descriu com a «última ranera». Soler recalca que fa tretze dies que no s’observa la sismicitat que preconitza una possible realimentació del sistema volcànic i que en aquest temps ha anat evacuant la sobrepressió de magma a la zona més superficial fins que el tremor va baixar a nivells preeruptius. La deformació de la superfície persisteix, i el vulcanòleg del CSIC creu que serà permanent, com va succeir fa deu anys al volcà submarí Tagoro, a El Hierro. A més, destaca que els drons no han detectat fluxos de lava, «ni tan sols romanents. Només es veuen incandescències». Si bé, apunta Soler, «no és descartable que es produeixi una petita sobrepressió i generi un petit pols d’activitat de curta durada. Però no hi ha res que faci pensar en una reactivació del volcà». Carracedo corrobora aquesta tesi, a l’adonar-se que tots els paràmetres que mesuren l’energia de l’erupció han remès o cessat. El vulcanòleg afegeix que si hi hagués magma en el sistema volcànic, així que passen els dies «es refreda, es torna més pastós i se solidifica», amb la qual cosa es produiria un tap que requeriria una gran energia des de baix per destapar-lo. «No hi ha cap símptoma que això pugui passar. El lògic és pensar que l’erupció ha acabat», afirma. El comitè científic treballa ja en un document que reculli les pautes per actuar una vegada es consideri finalitzada l’erupció volcànica, així com els temps que cal respectar per iniciar els estudis posteriors i la reconstrucció, les mancances que s’hauran de pal·liar i els perills a què caldrà enfrontar-se. Blanco avança que les colades tardaran mesos a refredar-se i detalla que, segons el mesurament que va poder realitzar ahir l’IGN, la temperatura de la lava a la vora del con principal era de 196 graus. Tot i que no s’ha pogut recollir informació sobre la temperatura a què estan les colades, Blanco destaca que en superfície no s’estan detectant moviments. «Les temperatures van baixant diàriament, es va refredant el material i es redueix l’àrea coberta per les anomalies tèrmiques», explica la directora de l’IGN, que detalla que l’únic punt en què el dron pot captar si es continua desplaçant la lava és en un dels ‘jameos’ –cova produïda per l’enfonsament del sostre d’un tub volcànic– que s’han creat, però les condicions van impedir saber en quin estat es trobava el seu interior. Els drons no han detectat fluxos de lava, ni tan sols romanents, i només es veuen incandescències. L’emissió de diòxid de sofre (SO2) a l’atmosfera continua baixa i, segons Blanco, no està relacionada amb la sortida de lava sinó amb el procés de solidificació del magma superficial que es manté als conductes del centre eruptiu. El tremor està a nivell del soroll de fons i la sismicitat segueix en nivells molt baixos en totes les profunditats i a causa del cessament del tremor s’ha localitzat més sismicitat a la zona intermèdia. Segons l’última actualització del Cadastre, l’avançament de les colades ha destrossat 1.676 edificacions, 1.345 de les quals són d’ús residencial –41 més que en l’últim registre–, 180 d’ús agrícola, 75 d’ús industrial, 44 d’oci i turisme, 16 d’ús públic i 16 d’altres activitats. Els satèl·lits del programa europeu de vigilància terrestre, Copernicus, calculen que el nombre d’infraestructures danyades són 3.126, 2.988 de les quals són edificacions destruïdes i 138 estan en situació de risc o parcialment afectades. Respecte als cultius agrícoles, la lava ha cobert 369,95 hectàrees, 228,58 de les quals estaven destinades a plataners; 68,05, a vinyes, i 27,43, a alvocaters. A això cal sumar-hi 72,2 hectàrees de plataners més que han quedat aïllades, així com 2,26 hectàrees de vinyes. Les llengües de roca fosa han arrasat més de 73 quilòmetres de carreteres, cosa que inclou carrers i zones públiques de la xarxa viària. El registre únic per a les famílies damnificades ha registrat ja 3.555 sol·licituds d’ajudes, ha analitzat 3.391 expedients i, d’aquests, n’ha firmat el 41% (1.391), segons va detallar el viceconseller de la Presidència del Govern de les Canàries, Antonio Olivera, després del Consell de Govern. De les sol·licituds presentades, un total de 2.130 manifesten danys en vivenda, 1.367 en béns, 1.143 al sector primari i 271 en establiments industrials o serveis. Olivera considera que es tracta de quantitats «molt rellevants» que demostren l’agilitació dels tràmits des que es va incorporar més personal i sistemes informàtics a l’oficina de la Casa Massieu, a Los Llanos de Aridane.

Els ‘signes vitals’ del volcà de La Palma es debiliten i les colades s’aturen

Si no torna l’activitat volcànica, es prendrà el 14 de desembre com a data oficial del final de l’erupció | Preocupa la concentració de partícules en l’aire

El més llegit