Pacificar rectors i alumnes, el repte de Subirats al capdavant d’Universitats

Joan Subirats comparteix amb el seu antecessor tenir una llarga trajectòria acadèmica i de prestigi. Però haurà d’utilitzar el seu perfil més polític i les lliçons apreses amb Ada Colau i a l’Ajuntament de Barcelona per portar a bon port els reptes que Manuel Castells ha deixat pendents. El catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) arriba al Ministeri d’Universitats en un moment legislatiu intens, amb la llei de convivència universitària en fase d’esmenes al Congrés i la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) encara en el període de negociació amb el sector. El Govern busca crear un text consensuat, però tant els rectors com els estudiants han mostrat ja el seu descontentament amb alguns aspectes del projecte, per això Subirats té una àrdua tasca de negociació pendent. La LOSU és una ambiciosa reforma que vol modificar des de l’elecció del rector fins a la contractació del professorat, amb la vista posada a posar fi a la precarietat que pateixen els docents associats i que la seva activitat principal està dins de les universitats. Però la Conferència de Rectors (CRUE) ha evidenciat la seva «frustració» perquè el projecte ministerial «no és prou innovador per al nivell de transformació socioeconòmica que requereix Espanya». En contraposició, el secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, en una entrevista a EL PERIÓDICO, ha minimitzat el desacord a l’assegurar que els rectors estan d’acord amb el 95% de la llei. Al seu torn, els sindicats estudiantils han mostrat el seu rebuig a la LOSU perquè «no suposa cap avenç» i interpreten que els treu poder de representació. Però el Ministeri d’Universitats afirma que és just al contrari, que augmentarà i blindarà la seva quota de representació. La mediació Els alumnes també han expressat la seva disconformitat amb la llei de convivència universitària i han convocat protestes contra les dues lleis, cosa que ha trencat els dos anys d’entesa que en un inici van mantenir amb Castells. Els estudiants i tota la comunitat educativa recolzen que la norma derogui el punitiu decret franquista del 1954 per penalitzar les novatades, els plagis i l’assetjament. Però els sindicats d’alumnes s’han alçat contra una esmena pactada per PSOE, Unides Podem i ERC al Congrés que insta cada universitat, en l’exercici de la seva autonomia, «a desenvolupar els mitjans oportuns per a la resolució alternativa de conflictes». Segons el seu parer, la redacció original era millor perquè apostava sempre per la mediació. En qualsevol cas i una vegada que ERC va retirar la seva esmena a la totalitat, el previsible és que la llei de convivència universitària vegi la llum en un futur pròxim i la tasca de Subirats se centri en la seva implementació. Així mateix, el nou ministre ha de vetllar pel desenvolupament de dos reials decrets recentment aprovats. Un acaba amb els graus de tres anys perquè els títols siguin, com a mínim, de quatre cursos. Només 24 de les 3.880 titulacions que hi ha a tot Espanya tenen encara tres anys i 17 s’imparteixen a Catalunya, per tant, Subirats s’haurà d’entendre amb el Govern per a la seva adaptació a la llei. La docència i recerca I l’altre reial decret obliga les universitats a complir requisits de docència i recerca. Si en un termini de cinc anys no s’adapten a la normativa se’ls retirarà el títol d’universitat i passaran a ser centres superiors o escoles de negocis. El ministeri, per tant, haurà de vigilar el procés. Així mateix, el setembre de l’any que ve ha d’estar a punt el nou model d’avaluació en l’accés a la universitat, l’Evau, per a la seva entrada en vigor el 2024. És un altre dels grans reptes pendents que haurà de compartir amb Pilar Alegría, ministra d’Educació, amb qui també s’enfronta a la dificultat que el curs continuï sent presencial, davant el nou i fort envit de la pandèmia.

Pacificar rectors i alumnes, el repte de Subirats al capdavant d’Universitats

El nou ministre ha de tirar endavant la llei d’ordenació universitària, que ha generat malestar en estudiants i la CRUE

El més llegit