Margarita del Val: «No hi ha cap raó per vacunar-nos cada any»

El seu nom i el seu rostre són ja coneguts a Espanya des que va esclatar la pandèmia de coronavirus. Però la viròloga Margarita del Val fa mitja vida que es dedica a la recerca en vacunes. Creu que les desenvolupades contra la covid són sòlides, tot i que passin els mesos des de la seva administració. Amb una incidència pròxima a 500 casos, les hospitalitzacions a l’alça i el Nadal a tocar, ¿quin és el seu pronòstic de la situació? És clar que per Nadal no restringirem els nostres moviments més que l’any passat i probablement ni tan sols com l’any passat. Per tant, és d’esperar que continuïn pujant els casos. Que pugin molt ara els contagis espanta i augura que també pujaran els casos greus ràpidament, però no sabem quant. Com sempre, estem en moments incerts amb la pandèmia. ¿Preocupa l’arribada de la variant òmicron? Una vegada que s’ha vist fora de Sud-àfrica, sembla que sí que va avançant més ràpid respecte a la variant delta, cosa que vol dir que seria més contagiosa. Si és més contagiosa cal prendre mesures més estrictes, o una o dues mesures més cadascun de nosaltres. Però la manera de protegir-se serà la mateixa: vacuna, mascaretes i ventilació, els tres grans pilars. I després, per descomptat, la distància, la higiene, les bombolles petites, el teletreball... Hi ha un munt de mesures que podem adoptar. Aquesta variant és més contagiosa, però sembla més lleu. No tenim cap indicació clara, caldrà veure-la aquí. A Sud-àfrica no tenen persones tan grans com tenim als països europeus. Caldrà veure com els impacta. I sobre la qüestió que es pugui escapar de les vacunes o no, hi ha moltíssima informació circulant i tota parcial. Necessitem la informació que no tenim encara, i és com impacta en els casos greus, estiguis o no estiguis vacunat. Em fa l’efecte que estem pujant molt i cal parar al més aviat possible perquè cada reunió familiar, cada celebració, pot ser la llavor d’una nova bola de neu. ¿Preocupa que encara hi hagi un volum important de majors de 60 anys per rebre la tercera dosi i que ja no tinguin immunitat? És que no s’ha perdut la immunitat. Les terceres dosis s’han instaurat per les persones en qui no agafa bé la vacuna. En col·lectius especials, amb problemes immunitaris se sap que hi ha un percentatge en què la vacuna no agafa. I si es dona una tercera dosi, aquest percentatge baixa una mica. Les vacunes estan funcionant molt bé. Són molt sòlides, no són infal·libles, però són molt sòlides, tot i que passin els mesos. ¿És necessari vacunar els infants per acabar amb la pandèmia? Des del principi sabem que les vacunes no són esterilitzants. Les vacunes protegeixen una mica de la infecció i això és bo. I també és probable que protegeixin una mica del contagi, però parcialment. No sabem si tenir una dosi recent limitarà la capacitat de contagi que tenen els vacunats. O sigui que als nens, si se’ls vacuna, és per protegir-los a ells i no per protegir al de 40 que no s’ha volgut vacunar. Als infants no se’ls pot utilitzar d’escut perquè ens protegeixin als altres. Els altres som els que ens hem de vacunar. ¿Se’ls vacuna llavors per protegir-los a ells d’una malaltia que en molt pocs casos és greu en infants? Això és. Però clarament el benefici per a ells és molt menor i va pujant amb l’edat. Els nens entre els 2 i 11 anys són els que tenen menys la malaltia i part d’aquest grup és el que estem vacunant ara. Els nounats i els nens d’un any tenen una malaltia del mateix ordre que els de 12 o 13 anys. A partir d’aquí, la gravetat va pujant molt suaument. ¿Ens hem d’oblidar d’arribar a una immunitat de grup? Jo sempre deia que el que era important no era vacunar un percentatge elevat de la població en general. L’important era vacunar el 100% dels grups de risc. La immunitat col·lectiva només es pot aconseguir amb vacunes esterilitzants o que són pròximes a ser esterilitzants. És a dir, que pràcticament no es multiplica el virus en la persona i no arriba a contagiar. Ja que aquest virus ha arribat per quedar-se, ¿ens haurem de vacunar cada any? No hi ha cap raó. Les vacunes són molt sòlides i amb una eficàcia molt bona. Quan es reactiva la memòria només causen malaltia lleu. No n’hi ha cap una raó per vacunar-nos cada any. Davant totes les malalties de què ens vacunem en la infància tenim vacunes pròximes a ser esterilitzants i d’altres, no. I no obstant no ens revacunem al llarg de la vida de totes aquestes malalties. Però de la grip, sí. Perquè el virus de la grip és més difícil, muta 10 vegades més i les vacunes de la grip són menys potents que les del coronavirus. Un enemic més difícil i unes eines pitjors fan que hàgim de revacunar-nos. Però és l’única. El fet que la covid es quedi probablement de forma estacional amb una gravetat més alta, més baixa o igual que la grip, això no ho sabem, no té res a veure que la vacuna hagi de ser repetida. ¿S’atreveix a posar data de final a la pandèmia? Ho aprendrem de com passem aquest hivern. Una població en què només hi ha un 1% de persones de més de 60 sense vacunar està deu vegades millor de com està Europa, on un 10% d’aquesta població gran no s’ha volgut vacunar. Però aquest hivern haurem d’aprendre si és suficient estar deu vegades millor que Europa. Per això l’hem d’enfrontar amb bastantes mesures. Ho aprendrem aquest hivern, el primer a estar vacunats. Potser arriba la primavera i veiem que l’hem passat bé. Tant de bo ens passem de frenada com l’any passat amb la grip. No ho sé. Potser un 1% és massa. Un 1% de majors de 60 anys no vacunats és la cinquena part de la primera onada. I la cinquena part de la primera onada encara saturaria Madrid.

Margarita del Val: «No hi ha cap raó per vacunar-nos cada any»

«Ho aprendrem aquest hivern, el primer a estar vacunats», explica aquesta especialista en covid

El més llegit