La comunitat educativa demana un nou consens entorn del model lingüístic català

La comunitat educativa catalana està especialment inquieta aquests dies arran de l’enrenou originat al voltant de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. Ja feia dies que estava preocupada per l’aval del Tribunal Suprem a la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà en totes les escoles de Catalunya i pels informes que apunten a un descens en l’ús del català en l’entorn educatiu. En aquest context, una cinquantena d’entitats defensores de l’escola en català van acudir aquest dijous a una cimera per la llengua, convocades pel president Pere Aragonès. I d’allà han sortit amb la convicció que és necessari un nou consens entorn del model lingüístic català. Un consens que recuperi l’ampli acord històric sobre el català com a llengua central a l’escola i sobre el model d’immersió. Model que coincideix a diagnosticar que necessita una actualització, per adaptar-lo a la nova realitat sociolingüística i pedagògica, però sense perdre de vista que el català ha de continuar sent-ne l’eix. Les entitats consultades per EL PERIÓDICO que van acudir a la cimera –defensores totes de l’escola en català perquè a la reunió no estaven convocades entitats que donen suport a un model bilingüe–, han coincidit a valorar positivament el fet que hi ha una voluntat que no s’instrumentalitzi la llengua ni es portin els conflictes polítics a l’escola. «S’ha de mantenir l’escola al marge d’aquestes polèmiques. S’ha de deixar treballar tranquils els professors», és el desig comú que han expressat i que creuen que el Govern va recollir en la trobada a Palau. Maria Vinuesa, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, assenyala que hi va haver «unanimitat en què la llengua catalana és de tots i s’ha de preservar», mantenint al marge de qualsevol polèmica docents i alumnes. Aquest va ser l’eix de les intervencions en la cimera. «La llengua és comunicació, no confrontació. Quan hi ha confrontació, fas un mal favor a la llengua», adverteix aquesta mestra. També Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), celebra que el Govern «passi a l’acció des de la cohesió» i remarca la necessitat de buscar «el màxim consens», defugint la confrontació. En aquest sentit, assegura que «no hi ha problemes a les escoles per la llengua». «S’ha de despolititzar el tema», reclama. Des de la Fundació Bofill, Elena Sintes defensa la urgència d’«evitar que l’escola sigui el centre d’una batalla política». «S’ha d’alliberar les escoles d’aquest pes i treure-les de la confrontació política. Així ho vam transmetre al Govern, que va acceptar el desafiament». Sintes insisteix que la comunitat educativa necessita aquest consens que porti tranquil·litat als centres escolars perquè aquests se centrin en la seva tasca d’educar i formar. L’exconsellera d’Educació i actual secretària general de la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, assegura que «recuperar els consensos històrics ajudaria a rebaixar la tensió». «No pot ser que l’escola sigui objecte de confrontació política. No podem posar aquesta pressió sobre les escoles», ha advertit. «S’ha de treure l’escola d’aquesta batalla», ha insistit, perquè «la realitat és que a les escoles no hi ha conflicte lingüístic». Recorda que la llei d’educació de Catalunya (LEC) va ser aprovada amb el 80% de suports al Parlament. És a aquest acord majoritari a què apel·la ara la comunitat educativa. I és possible aconseguir-ho. Així ho veu Lluís Vila, president de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAES). «Tots els partits amb els quals hem parlat estan per la feina d’asseure’s i pactar un nou marc comú en defensa del català», assegura. «Crec que ho aconseguiran. Els contraris a això tenen poca representació parlamentària. La resta està per la tasca», afirma. «S’ha de deixar al marge els partidismes. Buscar una entesa», afirma, preocupat pel descens en l’ús social del català. «Costa trobar gent que parli català, ja sigui al pati, a la feina, al carrer, als comerços. Demanem a tota la societat un esforç per tornar a posar en relleu el català», defensa. Ho veu igual Carlos de Pablo (UGT). «El 83% de la societat catalana està d’acord amb el model d’immersió. Els partits han de ser conscients d’això. Els partits majoritaris al Parlament van formar part d’aquest consens que va impulsar el sistema d’immersió. Han d’estar actius. I l’obligació del Govern és integrar-los tots. El primer que ha de fer és buscar consens màxim al Parlament. Confio que serà així». També Teresa Esperabé (CCOO) valora que en la cimera hi hagués acord en «no instrumentalitzar la llengua ni caure en partidismes» i que la defensa del català «ha de ser de consens». El sindicat majoritari entre el professorat, l’USTEC, està «a l’expectativa» que les intencions del Govern es concretin en fets. El mateix que Òmnium, que va sortir satisfet del front comú. Actualitzar la immersió El col·lectiu docent admet que en el marc d’aquest consens s’haurà de revisar i actualitzar el model d’immersió. «Seria estrany no revisar un model creat fa gairebé 40 anys. A més l’escola està en un moment de canvi profund, amb noves metodologies, amb un nou paradigma pedagògic. La llengua no pot quedar al marge d’aquesta revisió», remarca Vinuesa. La portaveu de Rosa Sensat apunta, no obstant, que la immersió és «per protegir el català» i «no s’ha de perdre aquesta essència». Per tant, qualsevol revisió ha de girar «al voltant del català, perquè és la llengua de Catalunya». «S’haurà de buscar també mecanismes de convivència amb el castellà», afegeix. En aquest sentit, Sintes apunta cap a un model amb el català com a llengua vehicular, però «de caràcter inclusiu i amb convivència». En la mateixa línia, Gargallo remarca que «la societat catalana ha canviat. Ja no hi ha sol dues llengües, n’hi ha més de 200. Ha canviat també el model pedagògic, ara basat en competències. Hem d’actuar per atendre millor l’alumnat, especialment a l’ESO, ja que fins ara la immersió ha estat centrada en la primària», descriu. Aquesta revisió, afegeix la presidenta de l’FMRP, ha de tenir per objectiu que millorin les competències dels alumnes «en totes les llengües, també en l’anglès». Allà coincideix Meritxell Ruiz: «Hem de garantir el domini de català, castellà i anglès». L’exconsellera també aposta per revisar la immersió –model que assegura continua sent vàlid i vigent–, però adverteix que aquest és «un debat pedagògic, no polític». I aclareix: «El debat sobre com s’actualitza aquest model l’han de fer experts, docents, que són els que en saben». Iolanda Segura (USTEC) afegeix una altra perspectiva: «S’ha de revisar perquè no s’està aplicant al 100%. Hi ha un ús devaluat i minoritzat del català. I el treball passa per reforçar el català». Defensa que «el castellà està garantit a Catalunya. No hi ha cap alumne que no domini el castellà, però sí que no domini el català. Per això, l’única manera és que la llengua vehicular de l’educació sigui el català». Esperabé apunta que l’actualització ha de ser amb «els mateixos paràmetres, amb el català com a llengua vehicular i garantint les competències en les dues llengües». Normativa per blindar el model Aquest consens que reclamen és el que ha de regir el nou marc normatiu que, segons va anunciar Aragonès, blindarà el model educatiu català. Un marc que apuntalarà el català com a llengua vehicular i el sistema d’immersió. «S’ha d’aconseguir el màxim consens aquí. No serà fàcil, però ens hem d’agafar a l’objectiu comú: no posar en risc l’escola en català», apunta Vinuesa. Vila remarca la necessitat que aquesta nova normativa, de la qual encara no hi ha detalls sobre com s’articularà, si a través d’un decret, d’una llei, o d’un reglament, «tingui cobertura jurídica sòlida» per evitar accions judicials que la qüestionin o invalidin. «S’ha de tenir la intel·ligència per blindar el català de manera segura. No legislar per legislar», apunta el president de FAPAES, que insisteix que «s’ha de defensar el català com a eix gravitatori de tot l’ensenyament a Catalunya». Sobre aquest marc normatiu, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assenyalat que es desplegarà «amb consens polític i pedagògic» i que permetrà «constatar que l’aprenentatge no és qüestió de percentatges, sinó de pedagogia». Cambray ha admès que «l’escola no és igual que fa 20 anys, per tant el projecte lingüístic de país tampoc ha de ser igual», en unes declaracions que obren la porta a aquesta revisió de la immersió. Segura apel·la al Govern a que sigui «valent» i que impulsi una llei que «blindi l’escola, la immersió i situï el català com a llengua vehicular». Recorda que la LEC no recull que el català sigui llengua vehicular –només ho recull l’Estatut– i posa aquest detall d’exemple de la «deixadesa» de la Generalitat. «No han donat prou importància al català i s’havien relaxat», rebla. Totes aquestes entitats es trobaran aquest dissabte en la manifestació convocada per Som Escola en defensa de l’escola en català.

La comunitat educativa demana un nou consens entorn del model lingüístic català

«Cal mantenir l’escola al marge de batalles polítiques i preservar la llengua catalana», coincideixen

Els docents fan una crida a actualitzar la immersió per adaptar-la a la nova realitat social i pedagògica, però amb el català com a eix

El més llegit