Francina Martí: «Esperem del Govern una defensa contundent de l’escola catalana»

Francina Martí és presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, una de les entitats que formen part de Som Escola, la plataforma que ha convocat per a aquest dissabte 18 de desembre una mobilització en defensa de l’escola en català en resposta a la sentència –pendent d’aplicació– del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga totes les escoles de Catalunya a impartir un 25% de classes en castellà. Aquesta mobilització coincideix ara en plena polèmica pel cas de Canet de Mar, que el tribunal ha donat la raó a una família que reclamava més ensenyament en castellà. Som Escola acudeix aquest dijous a una cimera d’entitats en defensa de l’escola catalana convocada per Pere Aragonès ¿La polèmica oberta a l’escola de Canet tensa o desvirtua la convocatòria del 18-D? No la desvirtua. Però no sé si ningú de Som Escola s’imaginava quan la vam convocar que les coses estarien així. L’escola en català és fruit de la voluntat d’un percentatge molt alt de la societat i la comunitat educativa catalana. Canet ha creat un incendi que no hi ajuda gens. S’ha portat des de l’extrem del discurs del castellà com a llengua discriminada. I aquest discurs no se sosté per cap banda. Al contrari, és el català la llengua que està en retrocés, com apunten informes recents. És necessari un pla d’impuls perquè el català tingui més presència a les escoles. Ara, amb Canet, estem de nou davant un incendi amb un discurs que el castellà està en perill que es va repetint periòdicament i que cansa. S’ha creat una confusió en què la víctima passa a ser l’agressor i l’agressor és la víctima. No s’hauria d’utilitzar un to tan bèl·lic. Parlen del castellà com a llengua agredida i passa el contrari. Tothom a Catalunya sap que el pes del castellà és molt gran. En moltes escoles, fins i tot l’ús del castellà està en un 50% o 70%. En aquests anys, amb la immersió, s’ha aconseguit l’objectiu que tots els estudiants tinguin competència en les dues llengües oficials, que les valorin i que les estimin. El català és la llengua que ens dona identitat a Catalunya. És un dret de tots els nens i nenes tenir aquest patrimoni. Entrar en aquesta polèmica és un joc perillós. ¿Això va d’educació o de política pels dos costats? El patró d’actuació és atacar la llengua catalana per destruir el país. I es vesteix amb una agressivitat que no hi ajuda. A Catalunya volem que els nens aprenguin castellà però el català ha de ser la llengua vehicular a l’escola. És la diferència, per exemple, amb Euskadi o el País Valencià. A Catalunya, hi ha una única via, la de no segregar els alumnes per la llengua. I això és important. I amb les últimes onades migratòries, l’acollida en català ha sigut una manera d’integrar aquests ciutadans, amb tots els seus drets i competències. L’educació no es pot separar de la política, però sap greu que la política no ajudi que les coses es facin bé. El partidisme tergiversa, enreda, dificulta la feina de les escoles. Hi ha un sentiment de desànim entre el professorat, que l’únic que volem és que ens deixin treballar tranquils. ¿Bilingüisme i immersió són incompatibles? Són conceptes diferents. A Catalunya hi ha bilingüisme perquè conviuen dues llengües amb presència pública. Una d’aquestes, el català, és minoritària i, per tant, està en situació d’inferioritat. L’escola té el paper essencial de vertebrar el país, de cohesionar-lo i el català juga aquest paper vertebrador. Ho hem entès així. S’adopta el model d’immersió lingüística per garantir l’aprenentatge de la llengua catalana. Potser la paraula immersió és confusa. Però l’objectiu del model és que la llengua s’aprèn amb l’ús, per tant ha de ser la llengua vehicular de l’activitat a l’escola. La llengua té sentit si s’utilitza. Hi ha nens que l’únic contacte que tenen amb el català és a l’escola. La immersió no és discriminar ningú, al contrari. És no deixar enrere ningú. ¿Perilla el consens que va impulsar la immersió? No ho sé. Espero que no. Hi ha declaracions polítiques inflamades per tots els bàndols. Entre els docents hi ha un consens sobre la immersió com a model. S’ha de treballar per mantenir aquest consens. Ara és un moment complicat. El prec que fem la comunitat educativa és que ens deixin treballar perquè el català sigui la llengua vehicular a l’escola, per potenciar-la més. Que els partits polítics no barregin els seus interessos. Són els partits els que fan un ús molt perillós del tema de la llengua. A Catalunya tenim experiència acumulada que l’escola en català ha tirat endavant malgrat tot. Ara hi ha molta intromissió. Els poders judicials també es fiquen en el terreny de les escoles. Ens faria falta un paraigua que permetés a les escoles treballar amb tranquil·litat. I que escoles com la de Canet no es vegin pertorbades amb totes aquestes polèmiques. ¿S’hauria de revisar el sistema d’immersió? Sí que s’hauria de revisar. Les circumstàncies canvien i en pedagogia sempre s’ha de revisar i actualitzar. I més quan el català està en una situació de retrocés. Senyal que hi ha una cosa que no estem fent bé amb la immersió. Però aquesta revisió no ha de ser per posar més hores de castellà. Cal revisar el model però l’objectiu és el mateix: evitar la segregació per llengua i que els nens acabin amb plenes competències lingüístiques. Les famílies que han recorregut al TSJC reclamen que la llengua castellana tingui més pes a l’escola. ¿Per què no és possible això? Hi ha un dret individual, però per sobre hi ha un dret col·lectiu. Tots els nens catalans tenen el dret d’aprendre les dues llengües. Ho tenim mal entès això dels drets. ¿Com pot ser que una sola família faci prevaler el seu dret individual sobre el dret col·lectiu? Potser no passaria res si es fessin més classes en castellà però això no ho pot decidir un individu. De vegades el que passa és que han identificat la llengua amb independentisme. I la llengua catalana és més que això, és el que dona identitat al país, al marge de les ideologies. No parlem català per molestar. Som així. És un bé comú, col·lectiu que volem mantenir i cuidar. ¿Li consta que a Som Escola hi ha entitats que no veurien malament que les escoles fessin una altra assignatura en castellà? Som Escola és una plataforma diversa i plural. Es tracta de tenir clar que els nens tenen dret a saber les dues llengües i la millor manera és el model d’immersió. A més, cada centre té autonomia per decidir el seu projecte lingüístic. ¿Creu que la ‘llei Celáa’ deixarà en res les sentències del 25%? Pensava que així seria. La LEC del 2009 i la Lomloe són les lleis que ens emparen en aquests moments. La ‘llei Celáa’ no parla de quotes, parla de l’objectiu que els alumnes tinguin plenes competències en les llengües oficials. Però hi ha els que tenen l’objectiu clar de destruir la llengua catalana, que passi a ser una llengua d’ús privat. ¿Com han de reaccionar les escoles a la sentència del TSJC? ¿O la responsabilitat l’ha d’assumir el Govern i el Departament d’Educació? L’escola ha de treballar perquè els nens aprenguin. No ha de reaccionar a sentències. És el Govern i Educació els que han de vetllar perquè les disputes legals no arribin a les escoles. Educació és qui ha de parar el cop. El tema no ha d’arribar a les escoles. Com que això no estava clar, per això Som Escola s’ha mobilitzat per donar la veu d’alerta. Nosaltres som fidels a l’escola catalana. Volem fer-nos sentir i és el Govern el que ha de prendre mesures i ser més contundent en reacció a la sentència del TSJC. ¿Què suposarà l’aplicació de la sentència del 25% de castellà a totes les escoles? Espero que no s’arribi a aplicar. Tant de bo que a Catalunya s’apliqués un 75% de classes en català. Hem d’anar a més. No s’ha de parlar de percentatges en educació. És absurd. Si s’aplica la sentència, hi haurà un retrocés molt difícil de recuperar. A més, voldria dir que Catalunya no assumeix el marc legal i que la comunitat educativa es fa enrere en el seu objectiu d’aconseguir alumnes competents en les dues llengües. Experts i docents afirmen que ja hi ha moltes escoles on a la pràctica ja es fa un 25% o més en castellà. És cert, des de fa temps. I és dramàtic, especialment en l’ESO. Això sí que és il·legal, que els professors facin classes i facin reunions en castellà, incomplint el projecte lingüístic. Hem de vetllar perquè això no passi i perquè es compleixi el projecte lingüístic. Aquí és on hem fet malament les coses. Allò de Canet és un incendi que s’ha de sufocar. El focus a Catalunya l’hem de posar en el retrocés de l’ús del català a l’escola i en veure què fem per revertir aquesta situació. Educació, ¿com ho fem? ¿Quins recursos dona el Govern? Allò de Canet distreu de l’important. ¿El retrocés de l’ús del català entre els alumnes es pot revertir des de l’escola? La llengua que utilitzin al pati, fora de l’escola és cosa d’ells. És difícil que aquí hi pugui incidir l’escola. L’escola ha de fer bé el que li toca fer, i és vetllar perquè en les activitats escolars la llengua vehicular sigui el català. Perquè els nens valorin la llengua, que vegin que és útil i que és una riquesa. Per això, la llengua ha de ser el català. El pati no és l’objectiu. Per a això necessitem professors implicats i crear una consciència lingüística, que vol dir transmetre la cultura que hi ha darrere d’una llengua. La consciència lingüística és important perquè transmet que el català és una llengua de país, de cohesió. El català no és un invent. Tinc alumnes d’ESO que no la veuen com una llengua d’ús normal. ¿Amb quin ànim acudeixen aquest dijous a la convocatòria del president Pere Aragonès? ¿Què n’esperen? Amb esperit de treball i de col·laboració. Amb l’ànim d’empènyer perquè el català sigui la llengua de l’escola i amb la idea de reclamar que des del Govern s’actuï en defensa de la llengua de manera contundent, ostensible i clara. Proposarem més formació per als professors per avançar en l’ús del català. El que no es pot fer és partidisme. ¿Creu que el Govern no ha sigut clar en la defensa de l’escola catalana? A veure què diu Aragonès. Espero un pas endavant. I l’hem de fer junts. No ens podem barallar entre nosaltres. En la primera cimera que vam tenir Som Escola amb el president al novembre, Aragonès ens va dir que per al Govern la llengua catalana era una opció de país i que donaria una resposta de país. Estem d’acord en això. Esperem veure com es concreta. Espero que concretin i donin solucions. Aragonès en resposta a Borràs va dir que feien falta «solucions, no invents». ¿Hi està d’acord? Anem a l’una. Vegem com el Govern dona cobertura legal a les escoles, com treballem el pla d’impuls del català. És necessari cooperar. Si ens barallem, anem malament. A Canet, la concentració transversal en favor de l’escola en català va acabar amb crits d’independència per part dels convocants. ¿Passarà el mateix en la de Som Escola? L’objectiu és l’escola en català, i cal deixar de banda les altres coses. Això no va d’independència. El català és un bé comú, és la llengua de Catalunya. S’ha volgut vendre que l’escola catalana és una fàbrica d’independentistes, i no és cert. Els catalans veiem que el català és un bé comú, al marge de les idees de cada un. I això ha donat força i cohesió a la societat catalana, el tenir una llengua que ha vertebrat la nostra comunitat. La visió del tema difereix radicalment segons es vegi des de Madrid o des de Catalunya. Totalment. Hi ha una visió diferent del concepte de riquesa lingüística. Els que ataquen el català no han entès res. És més fàcil avui dia aprendre català en una universitat europea que en una d’espanyola. A la resta d’Espanya, en general, no el valoren. Sembla que el català molesti. El toleren, però en l’esfera privada, no com a llengua de coneixement.

Francina Martí: «Esperem del Govern una defensa contundent de l’escola catalana»

«Tothom a Catalunya sap que el castellà té molt pes. El català és la llengua en retrocés»

«La immersió lingüística s’ha de revisar, però no per posar més hores de castellà»

«¿Com pot ser que una sola família faci prevaler el seu dret individual sobre el dret col·lectiu?»

El més llegit