«La família de Canet no vol només el castellà, vol les dues llengües»

Ana Losada és presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) de Catalunya, entitat que va fundar el 2014 arran del seu propi cas, quan va reclamar l’ensenyament en castellà per a la seva filla, que llavors cursava P-3. Des d’aleshores, ha assessorat un centenar de famílies que en els últims 10 anys han recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per reclamar que part de l’educació que reben els seus fills a l’escola sigui en castellà. L’últim cas conegut és el de la família de Canet de Mar, cas que s’ha convertit en un fenomen mediàtic que transcendeix ja l’àmbit educatiu. Losada assegura que les famílies com la de Canet l’únic que volen és «normalitat», que s’apliqui el bilingüisme, que no la immersió, i que es respectin els drets de «tots» els ciutadans. ¿L’ha sorprès la reacció de protesta de les famílies de Canet contra les cautelars del TSJC? No era la primera vegada que es produïen aquestes protestes. Va passar el 2015 a Balaguer, on l’assetjament va ser molt pitjor, i a Mataró, i el 2017, a Castelldefels. A Canet no s’ha arribat al nivell de Balaguer, on el director del centre va filtrar la identitat de la família. Aquesta tenia un negoci que es va enfonsar arran del cas. Es van quedar sense clients. La diferència és que allà no hi va haver el ressò mediàtic que hi ha hagut a Canet. Les famílies de Canet asseguren que no són anticastellà. De fet, moltes són castellanoparlants. ¿No els creu? No és qüestió de creure o no. Jo em remeto als fets. Diuen que no són anticastellà, però recullen firmes per saltar-se les mesures cautelars i perquè els seus fills no tinguin cap assignatura en castellà. I jo no he vist, i espero no veure-ho, cap escola recollint firmes contra el català. ¿Li consten amenaces directes a la família del nen de P-A del Turó del Drac més enllà dels missatges a Twitter? A les xarxes hi ha hagut amenaces. La intenció és el que compta. No saps si és el missatge d’un boig o si algú passarà a l’acció. Les amenaces eren reals. ¿Com saps si les executaran o no? Canet és un poble petit i per descart pots suposar qui pot ser. M’agradaria pensar que no passarà res. Aquí el fet greu és que s’està amenaçant gent només per reclamar els seus drets, que uns pares demanen una cosa i es produeix una reacció d’una agressivitat fora del comú. No és normal, per exemple, plantejar treure els teus fills de l’escola i deixar només aquest nen. ¿Què pensaríem si això ho féssim respecte a un nen LGTBI? Doncs que és discriminació i que aquests pares són uns pocavergonyes. El nivell ètic està sota mínims. Jo retrec als pares que van obrir un perfil a Twitter la manera en què van gestionar aquest perfil, que no censuressin comentaris fora de to, que eren autèntiques burrades. ¿El nen s’ha mantingut aliè a tot? ¿Està tranquil? Sí, el nen va tranquil al col·le i no s’ha sentit malament. Tot i que són nens de P-5, veuen moviment a la porta del col·le, pancartes, els Mossos, però tontos no són. Però el nen està bé. ¿Com s’estan executant les mesures cautelars? ¿Estan satisfets? No. No s’estan aplicant correctament. D’acord que estem parlant d’una classe de P-5, però s’han elegit activitats molt lúdiques (psicomotricitat, música i l’espai ‘Racons de joc’ (racons de joc). Hem fet una proposta perquè aquest 25% s’apliqui en activitats més ordinàries, com la lectura o expressió oral. Esperem la resposta del centre i la decisió del TSJC. Crec que tindrem resposta després de les vacances de Nadal, cap a la segona setmana de gener. Totes les famílies de Canet demanaven vetllar per la convivència. I la família demandant apel·la a recuperar el bon ambient. ¿Creu que està en perill la convivència? Avui les coses estan més calmades. I tinc l’esperança que continuï així. M’alegro que totes les famílies apostin per la convivència perquè la nostra família no va ser la que va acudir als mitjans, ni va posar pancartes ni va anar a una manifestació. La resta, sí. Però si tots veuen la necessitat de mantenir la convivència, benvingut sigui això. La convivència té regles per a tothom. Tots estem sotmesos a la llei i la regla màxima és la Constitució, que diu que les sentències i les cautelars s’han de complir. Catalunya és una comunitat bilingüe, i el model educatiu és bilingüe, no d’immersió. Per això els jutges ens donen la raó. La nostra família no ha dit que només vol el castellà. Vol les dues llengües. És bo dir-ho. La convivència, la llei i els drets han de ser per a tothom. ¿Per a quan esperen la sentència sobre Canet? En un any tindrem sentència. I serà per a anul·lar el projecte lingüístic. ¿No creu que el tema ja transcendeix el tema educatiu i que s’està polititzant pels dos costats? A Catalunya tot és política. ¿Per què vol el Govern que no s’estudiï en castellà? No hi ha raons pedagògiques. ¿Per què volen els pares que els seus fills aprenguin castellà i català? Perquè són llengües maternes i oficials, totes dues. ¿Això és política? Això de la Generalitat és política. Això nostre són drets. Als qui reclamem ensenyament en castellà ens volen privar d’aquest dret. I no hi ha raons pedagògiques per fer-ho. En altres societats bilingües això no passa. I no passa perquè no marginen una de les llengües. Aquí parlen de convivència lingüística i de cohesió, però es recolzen en el silenci de molts. Allò de no queixar-nos ja s’ha acabat. Estem en una societat oberta, democràtica i bilingüe i el normal és reivindicar drets com els que demanem. La reacció visceral és la dels partits nacionalistes. La posició extrema és la dels qui amenacen i assetgen. Jo no he vist gent del PP, Cs o Vox amenaçar ningú a Canet. És molt greu que la portaveu del Govern surti en una roda de premsa a recolzar les famílies anticautelars. La visió del tema varia segons es vegi a Madrid o a Catalunya. En els mitjans de Catalunya, els temes que afecten castellanoparlants no es mostren o són secundaris. A la resta d’Espanya és cert que ho tracten d’una altra manera. Ni una cosa ni l’altra és bona. A Catalunya, tots recolzen la immersió i ridiculitzen els que defensem els nostres drets. Ningú ens truca per a debats o per donar la nostra opinió, ¿què passa, que som ciutadans de segona? Vostè ha assessorat un centenar de famílies. ¿Quants casos continuen vius? Hem assessorat moltes famílies, però moltes no han arribat als tribunals perquè quan toca recórrer al TSJC tenen por. N’hi ha un centenar que han arribat al TSJC. I això suposa que hi ha uns 2.500 nens –els nens afectats i els seus grups classe–, i és una xifra que dic a la baixa, que reben un 25% de les classes en castellà. És fals el que diu la Generalitat que només hi ha 20 casos. A Castelldefels, per exemple, després de la denúncia de dues famílies i la posterior sentència del TSJC, el centre (concertat) va decidir aplicar el 25% a tota l’escola. I no hi ha hagut cap problema. Un centenar de famílies davant un milió i mig d’alumnes escolaritzats a Catalunya. ¿Quantes nenes negres van començar a anar a l’escola als EUA? Eren poques. I es deia que les deixessin soles. ¿Perquè sou pocs no teniu drets? El castellà té els mateixos drets que el català. I el que demanen les famílies és just. Tots els nens catalans tenen dret a dominar el castellà. És un dret de tots. Per això els tribunals ens donen sempre la raó. Aquí el que fem és reclamar uns drets. I no és en contra dels drets dels altres. És una diferència important. Segons el seu parer, ¿els alumnes catalans no dominen el castellà? Per dominar qualsevol llengua has de posar-la en pràctica. Si no l’estudies a Infantil i l’arracones a la primària, l’ESO i el Batxillerat, no podràs practicar i dominar aquesta llengua en registre estàndard ocult. Els analfabets també parlen. No es tracta d’això. Es tracta de tenir un coneixement profund i un domini de la llengua. I ¿com l’ensenyes? A Catalunya, els concursos literaris a les escoles s’han de presentar en català, els treballs d’investigació de batxillerat, també. Els comunicats a les famílies es fan només en català. I aquí hi ha dues llengües. ¿Què opina de l’informe del Consell d’Avaluació que ha detectat un retrocés en l’ús social del català entre els estudiants catalans en benefici del castellà? Totes les dades de la Generalitat les poso en quarantena. Però les donarem per bones. Pregunto llavors si la immersió era perquè els nens dominessin el català o perquè renunciessin a la seva llengua materna. No sé per on la Generalitat abordarà el tema de l’ús social de la llengua. Però la culpable és la mateixa Generalitat. Ho vol tot en català i pretén també que els nens entre ells parlin en català. I la llengua es veu llavors com a imposició. L’escola avui transmet que cal triar una llengua. I aquí hi ha dues llengües. El principal perill és com actua la Generalitat. Que s’ho plantegin. Parlen ara de les quotes de català a Netflix i de la influència de les plataformes en castellà. ¿Què hem de fer, posar portes al camp, prohibir? Això no significa que no s’hagi de protegir el català. Per descomptat que cal protegir la llengua. Però, per exemple, el 70% d’ajuntaments catalans exclouen el castellà en els concursos literaris. I això passa en una societat bilingüe on la llengua majoritària és el castellà. ¿De què es tracta de protegir el català o d’excloure el castellà? Cal tenir sentit comú. Els extrems són dolents. Clar que cal protegir el català, però no trepitjant els drets del castellà. Cal demostrar que es valora la riquesa lingüística. Els experts apunten que en realitat ja s’aplica un 25% de castellà a les escoles. Que molts professors fan les classes en aquesta llengua. No m’ho crec. Que no es burlin de nosaltres. Els projectes lingüístics dels centres, els directors, els inspectors exigeixen als professors que parlin en català. I quan parlem del 25%, cal pensar que això no inclou el material escolar. ¿On són els llibres de text en castellà? Enlloc. Als centres que s’aplica el 25%, els professors utilitzen fitxes en lloc de llibres de text. L’actual llei d’educació vigent, la Lomloe, no preveu quotes. ¿Com afectarà la ‘llei Celáa’ als casos del 25%? Les sentències que reconeixen el dret a estudiar en castellà no venen de cap llei d’educació. Emanen de la Constitució. Per tant si la Generalitat apel·la a la legalitat vigent el que farà per perdre temps. És una estratègia sense recorregut. I cal recordar que la quota del 25% la va començar a fixar el TSJC davant la falta de resposta de la Generalitat. El tribunal va preguntar a la Generalitat, que tot i que va reconèixer que el sistema educatiu català és de dues llengües, es va negar a donar un percentatge. Com que no va respondre, el TSJC va fixar el 25% basant-se en una llei belga d’un conflicte similar del 1968. ¿Quina previsió fa de l’aplicació de la sentència del 25% a totes les escoles de Catalunya? Quan vencin els dos mesos de termini, que es compleixen entre finals de gener i principis de febrer, la Generalitat l’haurà d’aplicar i el Govern d’Espanya exigir-ne el compliment. Si no ho fan, serà desobediència al tribunal. Si això passa, serà l’hora que els ciutadans passem a l’acció. És el que passarà. Estem ja preparant l’estratègia. És important que la petició als tribunals estigui legitimada. ¿Com entén el bilingüisme? Això de la Generalitat no és bilingüisme. Per a ells l’única llengua és el català i el castellà és una llengua afegida que requereix poques hores. Bilingüisme és respecte a les dues llengües i als drets de catalanoparlants i castellanoparlants. No hem sentit mai, per exemple, el president informar d’un discurs en castellà. Nosaltres demanem normalitat. La immersió és una llengua. Això no és bilingüisme. ¿No ens hauríem de preocupar pel nivell d’anglès dels nens? També. Vam fer un estudi sobre el tema i, comparant dades entre comunitats autònomes, vam veure que Catalunya és a la cua en anglès. No tenim un pla d’introducció de l’anglès com a assignatura de contingut. És impropi d’una comunitat que a nivell socioeconòmic està al capdavant. Astúries, per exemple, ens dona mil voltes. I ja no parlo de Madrid. En pandèmia, també analitzem els sistemes educatius de les diferents autonomies, i Catalunya era de les pitjors, en recursos digitals i en classes ‘on-line’. La Generalitat parla de model d’èxit i has de riure. No sé on veuen el model d’èxit. Vostè va començar en això per la seva filla. ¿Quin balanç personal en fa? Sí, el 2014. La meva filla anava a P-3. Ara és a 2n d’ESO. A l’escola bressol ja vaig veure coses que no em semblaven bé i m’hi vaig implicar. Jo recordo que quan estudiava estava contenta i orgullosa de tenir dues llengües. Vull que la meva filla senti el mateix. En faig un balanç positiu. He fet el millor per a la meva filla. Hi va haver moments durs perquè vaig tenir oposició d’uns quants i el silenci de molts, que és el que em va fer més mal. Però estava convençuda del que feia. Ara, hi va haver un curs que no la van convidar ni a una festa d’aniversari. Després hi va haver pares que em van donar les gràcies. Aquest curs, quan va començar 2n d’ESO, hi havia companys nous a la classe i un dia la meva filla em va comentar que una nena li havia preguntat si ‘és per culpa de la teva mare que fem Història en castellà’. Li vaig dir que li respongués: ‘És gràcies a la meva mare’.

«La família de Canet no vol només el castellà, vol les dues llengües»

Entrevista amb Ana Losada, presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya

«¿De què es tracta de protegir el català o d’excloure el castellà? Cal tenir sentit comú. Els extrems són dolents»

«Les sentències que reconeixen el dret a estudiar en castellà no venen de cap llei d’educació, emanen de la Constitució»

El més llegit