El drama de la vivenda

Les entitats socials xifren en 1.403 els pisos que falten per a famílies vulnerables

  • Persones desnonades, amb discapacitat o dones víctimes de violència de gènere tenen impossible pagar una vivenda i estan en espera d’un lloguer social

  • La necessitat de sostre de les oenagés catalanes ha crescut un 64% en els últims 15 anys

Alvaro Monge

«És sentir la paraula clau... i posar-me a plorar», se sincera Maribel Tejeda, una dona de 52 anys que fa un mes i mig va ser desnonada del pis que havia comprat el 2007. Ara està en llista d’espera per accedir a una vivenda social d’emergència. «¿Com ho faré per aguantar tres anys així?», es pregunta, des d’una habitació compartida al barri del Raval de Barcelona. Com ella, les entitats socials a Catalunya es desesperen davant la falta de vivenda pública per als més vulnerables. La Taula d’Entitats del Tercer Sector i la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social asseguren que necessiten 1.403 vivendes públiques per als seus usuaris, el 64% més que fa cinc anys. «És imprescindible un creixement de la vivenda pública», ha insistit Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3.