«És sentir la paraula clau... i posar-me a plorar», se sincera Maribel Tejeda, una dona de 52 anys que fa un mes i mig va ser desnonada del pis que havia comprat el 2007. Ara està en llista d’espera per accedir a una vivenda social d’emergència. «¿Com ho faré per aguantar tres anys així?», es pregunta, des d’una habitació compartida al barri del Raval de Barcelona. Com ella, les entitats socials a Catalunya es desesperen davant la falta de vivenda pública per als més vulnerables. La Taula d’Entitats del Tercer Sector i la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social asseguren que necessiten 1.403 vivendes públiques per als seus usuaris, el 64% més que fa cinc anys. «És imprescindible un creixement de la vivenda pública», ha insistit Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3.
El drama de la vivenda
Les entitats socials xifren en 1.403 els pisos que falten per a famílies vulnerables
Persones desnonades, amb discapacitat o dones víctimes de violència de gènere tenen impossible pagar una vivenda i estan en espera d’un lloguer social
La necessitat de sostre de les oenagés catalanes ha crescut un 64% en els últims 15 anys