Javier Mejía no va sortir fugint de la guerra, sinó de la pau. Després d’anys de crispats debats per les negociacions entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC, d’un plebiscit sobre l’acord de pau que va guanyar el ‘no’ i de les multitudinàries marxes de partidaris i detractors del pacte, Javier va decidir posar terra pel mig, fart de la polarització, de les discussions a la feina i de les pressions per prendre partit. Va acceptar l’oferta d’una escola de teatre i dansa de Barcelona i va aterrar a la ciutat just la vigília del referèndum de l’1 d’octubre. No tenia ni idea del que s’acostava.
nova vida al carmel
Ulisses a Barcelona: el duel migratori de Javier Mejía
El ballarí colombià descriu la seva vivència en un espectacle de dansa
La por, la incertesa, la soledat i la culpa són algunes emocions lligades a l’anomenat síndrome d’Ulisses.

El més llegit
- Felipe González amenaça de deixar de votar el PSOE si el Constitucional avala la llei d’amnistia
- La Vall d’Hebron ja ha atès dos lesionats medul·lars per capbussades aquest estiu: «És una cosa evitable i no descendeix»
- El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- El PSC lamenta la plantada de Junts en la negociació del 30%
- La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis