Pilar Lorenzo arriba cap a les tres de la tarda a casa seva, al carrer Nicolás Brito País amb una bata lila i una gorra vermella posada. «Ella era la primera que volia venir», apunta el seu net Yeray Correa. Amb 77 anys, la Pilar i el seu marit, Francisco Barreto Sánchez, de 80, van haver d’abandonar fa gairebé dos mesos les parets en què havien viscut tota la seva vida pel «dimoni negre», com ella anomena el volcà, que aquells dies va arrasar part del barri de La Laguna. Ahir, aquest matrimoni, així com una trentena de famílies de Las Martelas de Arriba i d’Abajo, es va convertir en els primers a poder tornar a obrir les portes de casa seva. «Això està que fins i tot fa pena», comenta la Pilar mentre passeja per les diferents habitacions en què hi ha cendres per tot arreu. «Almenys la casa ja se n’ha salvat», afirma el Francisco, que creu que «el pitjor ja ha passat». L’erupció, que a uns quants quilòmetres en direcció a la Cumbre continua expulsant gasos i lava, sembla a simple vista estar bastant més tranquil·la que quan van ser desallotjats.