La família de la treballadora d’un banc assassinada reclama 650.000 euros a l’entitat

La família de Vanessa Miralles, la subdirectora de la desapareguda Caixa de Catalunya (ara BBVA) assassinada per un client el 5 de juliol del 2016 a l’oficina del carrer Ganduxer de Barcelona, va reclamar aquest divendres a l’entitat bancària i a una companyia d’assegurances 655.897 euros per la falta de mesures de seguretat eficaces que podrien haver evitat el crim, així com la vulneració de la llei de riscos laborals per una avaluació incorrecta. L’advocat del BBVA va argumentar que les mesures eren les reglamentàries i va al·ludir a una anterior sentència en un altre procés judicial en què els donaven la raó. El titular del Jutjat Social número 11 de Barcelona va impedir a EL PERIÓDICO entrar a la sala, malgrat que hi van accedir altres persones. Segons les fonts consultades, abans d’iniciar-se la vista, el togat va sol·licitar als advocats la seva opinió sobre l’accés de la premsa al judici (una cosa només habitual en casos d’agressions sexuals i menors), a què l’advocat del BBVA va donar la seva conformitat. En el judici es va reviure el crim. La Vanessa, de 42 anys, va ser assassinada per Eduardo Basug Ganasao, que va entrar a l’oficina de la Caixa Catalunya amb un ganivet de 25 centímetres, sense ser detectat. Hores abans el criminal havia mort un amic seu i es va acabar suïcidant llançant d’un pont a la ronda General Mitre. La família de la dona morta afirma que el banc no tenia mesures de seguretat per evitar un succés derivat d’«un accident de treball», ja que el mòbil del crim va ser una qüestió que incumbia directament el banc. En concret, Basug va actuar per por de perdre el pis on vivia a l’haver avalat un préstec hipotecari del seu nebot i que aquest no pagava. El seu objectiu era la directora, però en aquell moment no era a la sucursal. Sense detector de metalls Els advocats de la família de la víctima, Josep Roda Creus i Josep Vallejo, consideren que el banc va incomplir la legislació sobre prevenció de riscos i el reglament de seguretat privada, al no adoptar els mitjans per evitar l’atac a una treballadora. L’oficina no tenia detector de metalls (segons un testimoni del banc, no és obligatori) i únicament comptava amb un botó d’alarma. L’assassí va poder accedir sense problemes al local amb un ganivet. Els demandants argumenten que l’homicida va actuar «premeditadament» contra qui era el responsable de l’entitat. En el judici, un dels lletrats va qualificar l’actuació del banc de «negligència manifesta», alhora que va recalcar que l’anterior sentència en què no els van donar la raó es va dictar en un altre procés diferent, el que «no eximeix de la discrepància jurídica» que ara s’estudia. L’antiga resolució judicial va ser la carta que va jugar la defensa dels interessos de l’entitat bancària. El seu advocat va incidir en què els casos són idèntics i va insistir que les condicions de seguretat a l’oficina eren les exigides. «Tot i que hi hagués hagut incompliment, no hi va haver nexe causal. De l’agressió només és responsable l’agressor, l’empresa no en pot respondre», va recalcar. «Contra un assassí, poques mesures hi ha», va assegurar la responsable de riscos laborals del banc. El lletrat va explicar que el viudo i la filla de la víctima han percebut 550.000 euros, tant d’ajudes per a l’educació de la menor, com d’assegurances i altres conceptes. La família de l’assassinada reconeix 100.000 euros per a l’ensenyament i que la quantitat més gran, de més de 360.000 euros, no se’ls ha abonat.

La família de la treballadora d’un banc assassinada reclama 650.000 euros a l’entitat

En el judici, a què el jutge va vetar l’assistència d’EL PERIÓDICO, els advocats dels demandants van qualificar de «negligència» de l’entitat la falta de mesures de seguretat eficaces a la sucursal del carrer Ganduxer

El més llegit