La central elèctrica que decidirà el futur ambiental d’Itàlia

A Itàlia el dilema climàtic té un nom propi aquests dies. Es diu Civitavecchia, l’habiten 52.000 ànimes, i és a una hora de carretera des de Roma cap al nord. Una ciutat costanera on antany les centrals elèctriques –construïdes a partir de 1950 per donar energia a la Itàlia central– donaven feina. La divisió entre els operaris de la indústria i els ambientalistes era una guerra que dividia famílies. Però això ja no és així, perquè les dues faccions s’han unit i comparteixen, com mai, la mateixa lluita. La batalla és contra el projecte de reconversió de la central de carbó Torrevaldaliga Nord, considerada la que més CO2 emet a tot Itàlia (8,1 milions de tones de diòxid de carboni el 2018, segons l’European Industrial Emission Portal), en una per a la generació de l’electricitat a través del gas. Aquest és el pla que ha anunciat l’elèctrica que la gestiona, Enel, després que l’Estat ordenés fa dos anys tancar totes les centrals de carbó italianes per al 2025. I aquest és el model que, aquí abans que en altres zones d’Itàlia, ha trobat una hostilitat sense precedents, a causa d’una ciutadania convençuda, no només que el gas també contamina i contribueix a l’escalfament climàtic, si no que és un model productiu que deixarà centenars sense ocupació. El representant sindical Roberto Bononi, que des de fa 36 anys treballa a la central, està convençut que és ara o mai. «Som enmig d’una lluita històrica el desenllaç de la qual definirà quins models de producció recolzem, i si de veritat ens interessa combatre el canvi climàtic, protegint alhora els treballadors», afirma. «Volem que s’inverteixi en les energies renovables també perquè, amb una eventual reconversió al gas, s’implantaria una central hiperautomatitzada que posaria en suspens el destí de la gairebé totalitat dels aproximadament 900 treballadors directes i indirectes de Torrevaldaliga Nord», puntualitza Giuseppe Casafina, un altre sindicalista. «Prp del 70% tenen entre els 35 i 55 anys», remarca, i afegeix que ja hi ha hagut vagues. Atur juvenil Entre els més implicats contra el projecte també hi ha Riccardo Petrarolo, del comitè No Fòssils a Civitavecchia, un dels molts (de diferent signe polític) contraris que es produeixi electricitat amb una nova central de gas. Petrarolo va néixer a Civitavecchia, però treballa a Roma perquè aquí no ha trobat oportunitats al tractar-se d’una ciutat en la qual l’atur juvenil afecta el 50%. Té 42 anys i diu que des dels 15 és activista mediambiental. Explica que la seva oposició al pla és també perquè a la zona ja hi ha dues centrals més. Una, Torrevaldaliga Sud, que ha sigut reconvertida al gas fa anys i és de propietat d’una altra empresa, i l’altra, localitzada a alguns quilòmetres de Civitavecchia, a la localitat de Montalto di Castro, que va per aquest camí. «Itàlia va ser dels primers a anunciar l’adeu al carbó, el problema és que des de fa temps la idea que predomina és la de reemplaçar-lo amb el gas», denuncia Petrarolo. «I invertir en gas no només impedeix que es destinin recursos a la veritable transició verda, sinó que a més permet a ciutats com la nostra repensar la seva economia d’una manera més sostenible», afegeix, al desgranar també dades sobre les morts prematures i malalties generades per la contaminació en aquesta ciutat (recollides també per informes d’organitzacions ecologistes). Un pop de ciment gegant A l’aproximar-se al pop de ciment gegant de Torrevaldaliga Nord es percep el perquè d’aquesta angoixa acumulada. Una altíssima xemeneia amb ratlles blanques i vermelles escup fums a poca distància d’un parc natural i un viver de peixos. Allà, limítrof amb un antic complex arqueològic romà sense identificar i una platja descurada, circula el carbó que arriba a través de barcos des del mar i va per llargues cintes transportadores en el seu procés per convertir-se en energia. Massimiliano Varriale és expert en assumptes energètics de WWF Itàlia. Explica que un dels problemes, a nivell nacional, és que recentment a Itàlia s’ha implementat un complex mecanisme (conegut com ‘Capacity Market’) pel qual, per cada megawatt nou de gas instal·lat, l’Estat entrega a les empreses uns 75.000 euros anuals durant 15 anys. Això, l’últim any i mig, «ha disparat el nombre de projectes presentats a les autoritats per a la implantació de noves centrals de gas», diu. En canvi, «els procediments burocràtics per a les renovables continuen sent lentíssims, de fins a 10 anys per obtenir l’autorització per a la construcció d’un nou establiment», argumenta. Però on alguns veuen una transició ecològica falsa, d’altres veuen l’única solució per desenganxar-se del carbó sense posar en risc el funcionament de la xarxa elèctrica italiana. «L’argument a favor del gas és que les energies eòliques i solars encara produeixen energia de manera intermitent i que, per això, és necessari que el sistema també compti amb el gas en cas de necessitat», explica Varriale, i afegeix que, no obstant, no comparteix aquesta idea. «Aquest problema es podria resoldre, per exemple, amb la construcció de molts sistemes d’acumulació (de l’energia produïda per les renovables)», insisteix. «Per no esmentar que el gas s’importa de diversos països amb governs autoritaris», apuntala Petrarolo. En el cas de Civitavecchia, els activistes diuen que, en tot cas, no retrocediran. Això assegura també Giada Luciano, representant local de Friday for Future. «Durant massa temps, el sentiment més comú a les famílies ha sigut el de la resignació. Però això es va acabar, ara els joves volem lluitar», afirma aquesta jove, que té 26 anys i està sense feina. «Que el pla de reconversió de la central encara no hagi sigut aprovat ja és una bona notícia. Però temo que la guerra encara serà llarga», avisa, i afegeix que els comitès han col·laborat en projectes alternatius de desenvolupament energètic per a la zona. Aquest diari va demanar informacions a l’empresa responsable, però no va rebre resposta.

La central elèctrica que decidirà el futur ambiental d’Itàlia

Un projecte per a la reconversió al gas de la vella central de carbó de Civitavecchia, a 70 quilòmetres de Roma, blinda una inèdita unió d’ecologistes i operaris contraris a l’obra

El més llegit