Quan un profà s’acosta per primer cop al món dels maçons, el primer pas és el de desenterrar els fantasmes que alimenten la nostra intolerància històrica. El perfil tenebrós de la maçoneria i els prejudicis que alarmen, encara, certes esferes polítiques –i religioses–, no responen a la veritat. Primer, perquè no es pot parlar de la maçoneria en singular, perquè hi ha dos corrents i dins cadascun hi ha matisos. «El pluralisme maçònic, de fet, ha trencat amb alguns dels seus mites religiosos i antifeministes», expliquen Sergio Svalina i Enrique Andreu, dos maçons valencians. La maçoneria, diuen, no t’imposa cap veritat, creença o ideologia. No és una religió. Tampoc una filosofia.