L’alta concentració de gasos del volcà de La Palma impedeix retirar cendra de les cases

La presència de monòxid de carboni, un gas que en cas d’inhalació pot provocar la mort en qüestió de segons, està provocant enormes dificultats als equips d’emergència que acudeixen a la zona d’exclusió situada al sud del volcà de La Palma (Corazoncillo, Las Manchas i Jedey). Els militars han trobat dins d’algunes edificacions aus mortes per la inhalació d’aquest gas, que és incolor, invisible i insípid, per la qual cosa la seva detecció només es pot fer mitjançant aparells especialitzats. Precisament, a l’interior d’una vivenda de Las Manchas es va trobar el 13 de novembre el cadàver d’un veí per causes que encara es desconeixen, ja que s’esperen els resultats de l’autòpsia. Els diferents cossos que integren el Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca) del Govern de les Canàries van mantenir dilluns a la tarda una reunió amb els veïns afectats pels desallotjaments per explicar els motius que havien provocat que durant les últimes quatre setmanes no hagin pogut accedir a determinats barris a retirar les cendres per l’alta contaminació. En aquesta trobada, l’UME va mostrar uns vídeos en els quals s’aprecien aus mortes per, presumptament, inhalar monòxid de carboni. I és que a les imatges es veu com els aparells per mesurar aquest gas comencen a emetre una alarma que avisa de l’alta concentració que hi ha en una de les menjadores d’animals on van ser trobats els ocells. El director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va assenyalar davant els afectats que és fonamental que la pròxima vegada que vagin als seus domicilis a retirar les cendres «obrin la porta i no es mantinguin a l’interior». La directora del Lloc de Comandament Avançat (PMA), Marta Moreno, va afegir: «Esperin 5 minuts», sobretot si són zones subterrànies com garatges, «i si no els han pogut ventilar, no hi baixin». I va continuar que mai ho facin sols perquè «es poden trobar amb una concentració de monòxid de carboni en aquest espai, perquè això t’adorm i s’ha acabat, perquè desplaça l’oxigen i no ho expliques». És la coneguda com a mort dolça, que a la Península cada any provoca la mort de desenes persones per la mala combustió de les calderes utilitzades per escalfar els edificis. No obstant, dissabte passat tres membres d’una mateixa família van morir al poble valencià de Catarroja per la presència d’aquest gas. L’advertència que va fer Moreno no només estava dirigida per a aquells veïns que tenen casa seva al sud de l’erupció, sinó que també va fer especial èmfasi en què també s’ha detectat la presència de monòxid de carboni en punts situats al nord. Per la seva banda, el comandant de l’UME, Manuel Burgos, va remarcar el perill a què s’enfronten els militars que en molts casos han hagut d’abandonar la zona davant l’augment dels gasos nocius per a la salut. No totes les cases que es mantinguin dempeus seran habitables La directora del PMA també va fer referència a la situació d’alguns edificis, aquells que són més a prop del volcà, en els quals s’han detectat esquerdes visibles des de l’exterior que fan impossible accedir-hi sense una supervisió d’un arquitecte que en garanteixi la seguretat. Així, va advertir que no totes les cases que es mantinguin dempeus seran habitables després del procés eruptiu. El volcà, mentrestant, continua amb la seva activitat intermitent que en alguns casos ha provocat que durant un curt espai de temps els dos cràters hagin deixat d’emetre gasos i lava, com l’episodi ocorregut a les onze del matí de dilluns passat. No obstant, els dos cons segueixen amb l’emissió de material volcànic que discorre pel pendent des de Cumbre Vieja cap a l’oest de l’illa. L’últim centre d’emissió, que es va formar la matinada de dissabte passat, alimenta a la nova colada que avança enganxada a la número 8, la situada més al nord, al seu camí cap al barri de La Laguna. Morcuende va explicar que durant la matinada d’ahir aquest front amb prou feines havia caminat uns 100 metres i se situava, segons mesuraments realitzats a través de la web Grafcan de l’executiu regional, a 1,2 quilòmetres de l’església San Isidro Labrador de l’esmentada localitat, davant la qual es troba aturada la colada 8. El director tècnic del Pevolca va tornar a insistir que la lava avança de manera molt lenta i que a causa de la gran quantitat de material sòlid que té al davant, com edificis i grans roques, s’espera que «alenteixi» la seva progressió al perdre fluïdesa i guanyar en viscositat. «Ara mateix no estem pensant que arribi a La Laguna», tot i que tot depèn de si hi ha més aportació de lava per darrere, va remarcar Morcuende. Aquesta lava es bifurca a la base del cràter principal i, a més, alimenta a través de tubs volcànics les colades número 7, 5 i «molt probablement» la 4, totes situades entre les muntanyes de Todoque i La Laguna. Així, la superfície sepultada va tornar a créixer dilluns passat en 19 hectàrees fins a les 1.134, amb el delta làvic del sud que engrandeix la seva mida fins a les 43,46 hectàrees i el del nord, que compta amb 5,05. Això també va comportar una increment de l’espai agrícola malmès, amb 8,26 hectàrees més fins a registrar 348,46. D’aquestes, 217 són de plataners (5,9 més), 51 de vinyes (1,18) i 26 d’alvocaters. Morcuende va avançar que també hi ha unes 70 hectàrees de superfície agrícola aïllades per la proximitat de les colades i 624 cobertes per la cendra. La reactivació del sistema registrada el cap de setmana passat també ha generat un notable augment en el nombre d’edificis destruïts per les colades. Les dades del cadastre publicades ahir, després de diversos dies sense actualitzar aquesta estadística, van apuntar que hi ha un total de 1.548 edificacions enderrocades, 60 més que la xifra aportada dijous passat. D’aquests, 1.242 són d’ús residencial, amb 47 més; 169 són agrícoles (9 més), 69 són industrials (2), 37 d’oci i hostaleria (3), 15 d’ús públic (2) i 16 d’altres usos (1). Rècord de terratrèmols Entre els paràmetres tècnics del volcà, la sismicitat manté una tendència creixent des de dijous passat i ahir va registrar el rècord des que l’11 de setembre es detectés l’eixam sísmic al sud de La Palma, que es va traduir en l’inici del procés eruptiu. Entre les 00 i les 20 hores d’ahir, s’havien produït ja més de 323 tremolors, superant així els registrats el 17 de novembre, quan es va produir el dia de més activitat. D’aquests, un total de 16 van ser sentits per la població. A més, 310 es van produir a profunditats mitjanes i 13 a altes. El de més magnitud va ser de 4,8 mbLg, ocorregut a les 13.04 hores i a 37 quilòmetres de profunditat. Aquest increment en l’activitat sísmica va arribar amb un petit augment del tremor –el soroll que fa el magma al pujar pels conductes cap a la superfície–, l’amplitud del qual es va situar ahir en valors d’entre 20 i 40 –mitjana– quan la setmana passada es va mantenir per sota de les 20 –baixa–. En els moments de més emissió de lava, aquest paràmetre s’ha situat al voltant de 50.

L’alta concentració de gasos del volcà de La Palma impedeix retirar cendra de les cases

L’UME localitza ocells morts per inhalació de monòxid de carboni

Hi ha vivendes a prop de l’erupció que estan esquerdades

El més llegit