¿Per què és preocupant la variant òmicron? Se sospita que pot tenir més capacitat per reinfectar persones immunitzades, ja sigui per la vacuna o per una infecció prèvia. A causa del gran nombre de mutacions (32) que té en la proteïna S, la que utilitza el SARS-CoV-2 per entrar a les cèl·lules, es tem que sigui menys reconeguda pels anticossos neutralizants. D’aquestes 32 mutacions de la proteïna espícula (més del doble que el màxim detectat fins ara), nou apareixen en altres variants de preocupació, com la mutació E484K, associada a evasió d’immunitat i present en les variants beta (l’anterior «sud-africana»); i la gamma, que va causar una greu onada epidèmica a Manaus, al Brasil, on es creu que es van produir milers de reinfeccions. Altres mutacions afecten la unió del receptor cel·lular ACE2 i podrien influir en la seva capacitat d’infectar. Amb tot, tot i que la proteïna S canviï molt i es pugui perdre la resposta dels anticossos, també tenim cèl·lules T, capaces de reconèixer moltes més zones de la proteïna S que les que han canviat. (1) (5) (6) (7) (8) Nota sobre mutaciones en Omicron: son muchas, pero la interpretación de que cada una confiere una ventaja al virus es incorrecta. Algunas son "compensadoras": estabilizan la estructura proteica para contrarrestar la desestabilización que producen otras mutaciones https://t.co/BI2JWJhUAO — Virusemergentes (@Virusemergentes) 28 de noviembre de 2021 ¿És més contagiosa que la variant delta? Diumenge l’OMS va assegurar que no està clar si òmicron es transmet més fàcilment de persona a persona en comparació amb altres variants, inclosa la delta, la més transmissible i ara la dominant. Els casos han augmentat en les àrees de Sud-àfrica afectades per aquesta variant, però s’estan fent estudis epidemiològics per esbrinar si es deu a òmicron o a altres factors, com podria ser l’«efecte fundador» –un entorn de pocs casos en què no hi ha competència forta d’altres variants– o algun esdeveniment de superpropagació. (1). ¿Per què es diu ‘òmicron’ i no ‘nu’? L’OMS s’ha saltat dues lletres de l’alfabet grec, ‘nu’ i ‘xi’. ‘Nu’ es va descartar perquè en anglès es pronuncia com «new» (‘nou’) i es podia confondre amb aquesta paraula. I ‘Xi’ és un cognom molt comú a la Xina (1). De fet és el cognom de l’actual president xinès, Xi Jinping. Les normes de l’OMS recomanen evitar «causar ofensa a qualsevol grup cultural, social, nacional, regional, professional o ètic». A tot això s’ha d’afegir que és molt més fàcil googlejar un nom com «òmicron» que les denominacions «nu» o «xi». (1). “There have been as many plagues as wars in history, yet always plagues & wars take people equally by surprise.” Omicron’s emergence remind us of how perilous & precarious our situation is. We should be wide awake to the threat of this virus. #WHASpecial https://t.co/QHvdd6SoGJ pic.twitter.com/lSougJ0gts — Tedros Adhanom Ghebreyesus (@DrTedros) 29 de noviembre de 2021 ¿Quina virulència té? No se sap. Si, com asseguren a Sud-àfrica, el gran augment de prevalença d’òmicron en aquest país no està produint un gran repunt de l’hospitalització i la mortalitat allà, potser podria ser menys virulenta que les variants anteriors. Però està pendent d’estudi. Al contrari del que se sol dir, els virus no necessàriament evolucionen cap a una menor virulència (no ha passat amb els de la sida, la grip i la pòlio, per exemple). Una letalitat menor tampoc seria un avantatge evolutiu en el SARS-CoV-2, ja que aquest virus mata setmanes després d’acabar la transmissió. (2) (3) (6). ¿La detecten les PCR? Sí. Com que òmicron té una mutació determinada a la proteïna S –la deleció 69/70–, la utilització d’un kit PCR determinat, el mateix que va servir per detectar la variant alfa (britànica) fa un any, podria servir per determinar sospita d’òmicron abans de procedir a la seqüenciació genètica. (1). ¿Es poden incrementar alhora l’evasió d’immunitat i la transmissibilitat? Fins ara, algunes variants (beta, gamma, mu) han eludit millor la immunitat de l’hoste, mentre que altres (alfa i delta) han tingut més capacitat per replicar-se i infectar. Cap ha tingut aquestes dues qualitats al màxim. Pot ser que la seva capacitat de reinfectar vagi en detriment de la seva habilitat per replicar-se, per la qual cosa causaria símptomes menys severs, però també hi ha la possibilitat que reuneixi els dos «superpoders». Amb sort, òmicron es podria fins i tot replicar preferentment a les vies respiratòries superiors, on hi ha menys immunitat induïda per les vacunes. És precís comprovar-ho. (7). ¿Totes les mutacions del virus li confereixen avantatge? No. Algunes mutacions tenen una funció compensatòria, estabilitzen l’estructura de la proteïna per contrarestar la desestabilització que produeixen les mutacions (4) (5). ¿Les vacunes actuals serveixen? Totes les vacunes són eficaces, sobretot per reduir els símptomes greus i morts. Sempre serà molt millor estar vacunat. S’estudia l’impacte d’aquesta variant a les vacunes. Ahir la directora de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, la gallega María Jesús Lamas, va assegurar que Espanya té assegurades dosis de les vacunes si fos necessari actualitzar-les. Els acords subscrits d’adquisició de vacunes firmats per la Comissió Europea amb Pfizer i Moderna ja «contemplen la possibilitat de fabricar vacunes adaptades a la variant que se’ls indiqui en un termini de 100 dies» i, de fet, ja hi estan treballant. (1) (8) ¿Podria ser tot una falsa alarma? Pot ser que la variant acabi no sent problemàtica, però s’ha de vigilar. Com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, convé «esperar el millor però preparar-se per al pitjor».