Edat subjectiva: sentir-se jove és positiu, però també pervers

Els estudis sobre l’edat subjectiva, quants anys creu algú que té davant els que té en realitat, representen una de les grans tendències científiques de l’actualitat. Durant l’última dècada s’ha publicat un munt d’investigacions que intenten posar llum sobre els múltiples factors biològics, psicològics i socials que conformen l’experiència individual d’envellir, i sobre com aquestes troballes poden ajudar a viure més i de forma més sana. La majoria sol coincidir que la bretxa entre l’edat percebuda i la cronològica és més gran així que avança el calendari. També que té millor salut qui més jove es troba. Però hi ha un angle fosc en tot aquest furor: la tendència insana de les societats occidentals, assenyalen els crítics, a menysprear la senectut. L’últim d’aquests informes es va difondre dilluns passat. Portat a terme per Vivaz, una companyia d’assegurances, a través de 1.713 entrevistes, contenia dades interessants. De mitjana, els espanyols es veuen a si mateixos amb 4,5 anys menys dels que tenen en realitat. Les dones es troben més joves que els homes. Hi ha importants diferències entre territoris: els catalans estan just en la mitjana, atribuint-se quatre anys i mig menys, però a Extremadura la xifra és de sis i a la Comunitat de Madrid baixa fins a tres. I mentre les persones d’entre 20 i 29 anys poden arribar fins i tot a posar-se un any més, els que estan entre els 70 i els 79 s’atribueixen una edat real d’una dècada menys. «Això significa que, a Espanya, el grup de la tercera edat és més sa físicament i mentalment que mai abans en la història», va assenyalar durant la presentació del treball Manuel Castillo, catedràtic de Fisiologia Mèdica de la Universitat de Granada. Una pregunta fonamental El diagnòstic de Castillo resulta rotund, però diferents estudis venen a avalar la seva tesi, fins al punt que hi ha un corrent en la medicina que considera que una de les preguntes fonamentals que han de fer els metges als seus pacients per conèixer el seu estat de salut és: «¿Quina edat trobes que tens?». Yannick Stephan, de la Universitat de Montpeller (França) va examinar el 2018 les dades de 17.000 persones de mitjana i avançada edat: els que es trobaven de 8 a 13 anys més vells del que eren cronològicament, va concloure, tenien entre un 18% i un 25% més de possibilitats de morir. En un altre treball publicat en la mateixa època, investigadors sud-coreans van escanejar el cervell de 68 persones grans: els que es veien més joves tenien una matèria grisa en millor estat i havien patit menys deteriorament relacionat amb el pas del temps. Però la relació entre l’estat físic i psíquic i l’edat subjectiva funciona en les dues direccions, així que resulta impossible establir quina és la causa i quina la conseqüència. No està clar si sentir-se jove millora la salut o si tenir una bona salut provoca un sentiment de joventut. També al revés. Si un es troba deprimit, oblida les coses o està físicament vulnerable, el més probable és que també es vegi a si mateix més gran que no és. En qualsevol cas, al preguntar per l’edat subjectiva, segons els defensors d’aquest camp d’investigació, els metges poden detectar qui té més possibilitats de patir problemes de salut. La discriminació Però l’experiència individual d’envellir no és un concepte absolut. Els psicòlegs especulen que l’edat subjectiva també és una manera de defensar-se pels estereotips negatius que comporta fer-se més gran. Un estudi de la Universitat de Bielefeld (Alemanya) va preguntar a qui hi va participar si es trobava més o menys vell en diferents àmbits. L’edat percebuda solia ser més baixa on la joventut és una cosa que està més ben valorada. A la feina, per exemple. I així és com s’arriba a la part més tenebrosa de tot aquest enfocament. El març d’aquest any, un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va assenyalar que la discriminació per edat (o edatisme) provocava mala salut mental i física, soledat i aïllament social, inseguretat econòmica, mala qualitat de vida i morts prematures. Segons l’organisme internacional, al voltant de 6,3 milions de casos de depressió tenen a veure amb aquest fenomen, que practiquen, continua dient el treball, una de cada dues persones al món. Diferents estudis consideren que tot l’enfocament basat en l’edat subjectiva resulta poc ètic, al contribuir a aquesta visió, tan occidental, en què envellir suposa només entrar en decadència i fer-se gran un estat a evitar, quan en realitat, en diversos aspectes, hi ha millors rellevants lligades al pas dels anys. El cas més clar és el de la sensació de felicitat. Una enquesta feta als EUA va mostrar que a partir dels 18 anys les persones comencen a estar pitjor amb si mateixes, fins que arriben als 50, moment en què la tendència es reverteix. Quan fan els 85 estan més satisfets fins i tot que quan en tenien 18. Així que potser no sigui una idea tan dolenta deixar d’obsessionar-se per trobar-se jove i acceptar l’edat cronològica que es té.

Edat subjectiva: sentir-se jove és positiu, però també pervers

Diversos estudis conclouen que com menys anys considera algú que té, millor és la seva salut

El més llegit