Itàlia viu el passaport Covid amb afartament, rebel·lia i (molt) pragmatisme

L’Svitlana no està contenta amb el passaport Covid. S’ha vacunat i el té, però ja no suporta les seves amigues, que es riuen d’ella per haver-se posat la vacuna contra el coronavirus. També creu que l’Estat les hauria d’obligar a vacunar-se. «¡No acceptaré més restriccions fins que tothom estigui vacunat!», diu, gairebé cridant, aquesta empleada domèstica ucraïnesa establerta des de fa dècades a Itàlia. Amb els nous criteris del Govern italià per frenar la pandèmia, el desig de l’Svitlana no es complirà. Però els no immunitzats tindran una vida més que complicada. A partir del 6 de desembre i fins al 15 de gener o si un està en una zona de risc moderat o alt (des d’ara fins i tot nou avís), tots aquells que no han sigut vacunats o han passat per la malaltia, ja no tindran un passaport Covid que acrediti que poden accedir a espais tancats de bars i restaurants, ni anar a festes, discoteques, esdeveniments esportius, espectacles o cerimònies públiques. Això els estava permès ara, amb l’obtenció d’aquest document sanitari, a través d’un test negatiu. «Em sembla bé. És injust que uns hagin de carregar amb tot el pes», afirma l’Svitlana, convençuda. Rebuig de la inoculació L’Svitlana personifica un sentiment que està creixent a Itàlia, l’afartament dels immunitzats contra els que rebutgen la inoculació, confirma el sociòleg Mauro Magatti. «L’augment d’aquests comportaments indica una frustració profunda. La gent està farta del coronavirus i els no vacunats són el boc expiatori ideal perquè, si bé és excessiu pensar que ells siguin els responsables que la pandèmia no hagi acabat, sí que tenen responsabilitat», diu aquest professor de la Universitat del Sagrat Cor de Milà. «Això també deriva en actituds agressives entre els grups menys moderats», afirma. Malgrat que els estudis actuals diuen que les vacunes són la millor alternativa en aquest moment, encara ha sigut impossible convèncer una minoria d’uns 7 milions d’italians que la rebutgen. Alguns per por de les vacunes, altres manipulats per grups de dreta, i la resta també, perquè s’oposen al que consideren una violació de les seves llibertats civils. Per això també s’han convocat protestes de carrer, algunes que han acabat en episodis de violència. Va passar després que el Govern de Mario Draghi fos un dels primers a Europa (era agost) a introduir el passaport Covid, una mesura coercitiva que s’ha anat ampliant. Tant que des de setembre el document també és obligatori per treballar. Més restriccions No obstant, les iniciatives governamentals no han provocat una resistència ciutadana excessiva, segons les estadístiques. Fins i tot, d’acord amb una enquesta recent d’Eg-Different, set de cada 10 italians no s’oposen a l’anomenat ‘passaport Covid reforçat’, aprovat aquesta setmana per l’Executiu italià i que és el que imposa més restriccions als no immunitzats. «A diferència del nord d’Europa, l’actitud dels italians ha sigut molt pragmàtica, s’ha acceptat l’argument de les autoritats que només podrem sortir de la pandèmia d’aquesta manera, mantenint les nostres vides socials normals dins del possible», explica Magatti. En l’actualitat, el 85% dels italians majors de 12 anys han sigut immunitzats. Martí Adrover, un turista procedent de Mallorca que passa set dies de vacances a Roma amb la seva dona, la Concha, assegura que no el molesta que en museus i restaurants li sol·licitessin el passi Covid. «Al contrari, em va generar una sensació de seguretat. Entenc que és una mesura excepcional i temporal», diu. «Això sí, en alguns casos, me’l van demanar però, després de respondre’ls que sí, no ho van controlar [el document té un codi QR que s’ha d’escanejar amb una ‘app’ per comprovar-ne la validesa]», afirma. Des de la posada en marxa del passaport Covid, els centres públics italians (museus o parcs arqueològics), l’observança del protocol que preveu que els operadors comprovin el QR del document, ha sigut bastant estricta. A restaurants i bars, menys. «No és ocasional que et responguin que se’n fien», diu l’Andrea, un advocat romà. En una compareixença del 24 de novembre passat, Draghi va dir que era conscient que s’havien d’«augmentar els controls». Per això, va comunicar que «totes les forces de l’ordre seran desplegades per tenir un impacte diferent al d’abans». La picaresca Casos de picaresca, en efecte, n’hi ha hagut. Tant que aquest mateix mes les fiscalies de Roma i Milà van obrir una investigació per algunes plataformes de ‘file sharing’ que permetien la descàrrega de passaports falsos. En la majoria dels casos, les comunicacions es van fer a través de la xarxa Telegram i es van pagar en bitcoins. L’Andrea ho considera una cosa inevitable. «És una època turbulenta».

El més llegit