Passaven uns minuts de les nou del matí quan l’Alicia, cambrera des de fa tres lustres en un bar al costat de travessera de Gràcia, s’enfrontava a la disjuntiva de servir o no un tallat descafeïnat i un croissant a la Juana, la senyora de blanquíssima cabellera que cada matí de dilluns a dissabte esmorza en una tauleta abans de fer la seva petita compra diària. La bona dona va donar per fet que, com la «coneixen de sempre» i saben que «està sana», no seria necessari. Negar-li l’esmorzar a l’àvia li trencava el cor a la cambrera, que va optar per saltar-se la normativa amb dissimul, sense saber que seria la primera de moltes altres ‘infraccions’ el mateix matí. No per falta de predisposició, perquè l’Alicia va demanar una i mil vegades el «discutit» passaport Covid. Però entre qui no el sabia descarregar, qui no ho aconseguia ni a la de tres, i moments en què hi havia tants gots per recollir i tants cafès per fer, al final va optar per fer-se la sueca, va confessar més tard. L’ajornament de la mesura, just abans de l’hora de dinar, li va tornar per fi el somriure.