La pluja àcida i la cendra tenyeixen de groc el paisatge del sud de La Palma

Aquests pins són els que van florir després del gran incendi que va assolar La Palma el 2016. Llavors van cremar 4.864 hectàrees de terreny (el 7% del terreny de l’illa) i el foc va costar la vida a un agent forestal de l’illa. A les zones en què l’incendi va provocar més danys, els pins no van tornar a florir igual. «Han tingut un creixement en escombreta», explica el biòleg, que indica que aquesta manera de dir-n’hi fa al·lusió que la seva forma és molt similar a la de les escombretes utilitzades per netejar els lavabos. En aquest tipus de formació la majoria de les acícules emanen del tronc central, en lloc de distribuir-se per les branques, que és el normal. Aquesta forma de creixement li ha permès recuperar-se ràpidament d’aquell devastador foc, però no li ha donat prou eines com per poder sobreviure a unes condicions de vida tan dures com les que està causant el volcà palmer. «Han aconseguit brotar, però no són els més forts», resumeix Nogales. La principal amenaça a què s’enfronta la pineda és l’emanació contínua de gasos tòxics i cendres, que han arrasat ja 8 quilòmetres d’aquest ecosistema al sud del volcà. Els més perjudicials són els aerosols àcids que s’estanquen a l’atmosfera. El diòxid de sofre (SO2), el clor o el fluor es troben en unes concentracions tan altes que es converteixen en l’únic aliment d’aquests arbres, que, al seu torn, són incapaços de digerir-lo. Això produeix que les seves acícules acabin totalment grogues, que és el color que ara tenyeix tota la pineda de La Palma. Les concentracions d’aquests gasos en altura, especialment a la zona d’exclusió, són tan altes que ha produït algun ensurt entre els científics que treballen allà. «Nosaltres anem a la zona d’exclusió equipats amb vuit detectors de gasos que hem llogat per a l’emergència», indica Nogales, que insisteix que la seguretat per a ells sempre ha sigut el primer. En les seves recurrents visites, els seus dispositius han alertat en diverses ocasions que la quantitat de diòxid de sofre era prou alta com per causar un perjudici en la seva salut. Tot i que la seva preocupació més gran és el monòxid de carboni (CO), ja que no avisa de la seva presència i pot resultar letal en qüestió de dues hores si les concentracions són massa altes. Els gasos són la principal amenaça, però el mal que provoquen les cendres no és menyspreable. D’una banda, al transformar-se en petits aerosols cobreixen l’atmosfera i la fan més opaca. Tot i que es tracta d’un efecte molt local, aquesta circumstància impedeix als pins poder captar de forma adequada la llum del sol per poder posar en marxa la fotosíntesi. Però la caiguda i acumulació de piroclastos de diferents mides tenen altres conseqüències per a la supervivència de la pineda. «També es dipositen a les branques fins que precipiten que es trenquin i caiguin», narra Nogales. De fet, com explica, han sigut diverses les ocasions en què han hagut de recollir grans branques del terra que els impedien el pas pel camí que solen utilitzar habitualment per arribar a la zona d’estudi. En els últims dies, al ja característic color groc que s’ha instal·lat en tota la pineda, se li ha unit un to vermellós intens que impregna part de les acícules dels exemplars que formen la pineda. Tot i que encara no s’han portat a terme estudis químics, part dels científics consideren que les fulles han adquirit aquest color a causa d’una puntual pluja àcida. No obstant, més que generar-se com a conseqüència d’un episodi de precipitacions –que a La Palma fins al moment no ha passat gaire i gairebé sempre han estat associades a núvols baixos–, els investigadors creuen que pot tenir relació amb la humitat que hi ha a la zona. Cal recordar que perquè es produeixi pluja àcida, com explica la física atmosfèrica del Centre de Recerques Atmosfèriques d’Izaña, Omaira García, és necessari que es compleixin diversos condicionants. Entre aquests, que en l’ambient hi hagi vapor d’aigua i diòxid de sofre, que aquest últim es trobi en condicions molt elevades i que hi hagi estabilitat atmosfèrica, és a dir, que amb prou feines bufi vent. Malgrat que l’afecció a la pineda és important –el 80% ha perdut el seu color habitual–, la distribució d’aquesta destrucció no està sent homogènia. «Està tenint repercussions especialment en zones altes –pròximes a l’altura màxima del plomall volcànic– i al sud de l’illa», insisteix Nogales. I és que el règim de vents habitual de La Palma bufa en contra del desenvolupament d’aquest ecosistema. «Els vents regnants són els alisis que bufen en direcció nord-est, és a dir, entren per San Andrés i Sauces i recorren l’illa fins al sud-oest, que és on es troba aquesta pineda», conclou. Això suposa, al seu torn, que les zones baixes de l’illa amb prou feines tenen problemes relacionats amb l’ambient tòxic que genera el volcà. Malgrat el desastre ecològic que l’erupció està causant indirectament, els experts esperen que, com s’ha demostrat en els grans incendis que ha patit les Canàries, els pins siguin resilients. La característica que fa aquests pins especials davant d’altres és la seva capacitat per rebrotar del tronc cremat, d’una soca. De fet, es considera que és l’arbre més ben adaptat a viure en un ecosistema volcànic o a rebrotar després d’un incendi dels que tenim en la geografia nacional. I encara amb la desolació, gran part dels pins segueixen vius a l’interior. «Si rasques una mica l’escorça, pots veure que a l’interior hi ha parts verdes», relata l’investigador, que ja ga 64 dies que visita aquesta part de la zona d’exclusió i ha pogut veure dia a dia la seva evolució. També hi ha algunes fulles que es mantenen verdes en la seva base, cosa que suposa que encara no han sigut afectades. Que encara es pugui veure aquest color a la pineda suposa un raig d’esperança respecte a la seva posterior recuperació. «Confio en la recuperació del nostre pi», insisteix Nogales, que no amaga que, no obstant «impacta veure’l així».

La pluja àcida i la cendra tenyeixen de groc el paisatge del sud de La Palma

Els pins nascuts després de l’incendi del 2016 toleren pitjor l’ambient tòxic del volcà

El més llegit