Pacte contra el masclisme: set tasques pendents i el 83% de les mesures complertes

El Govern afronta aquest 25-N, Dia contra la violència masclista, amb el repte pendent de renovar l’històric pacte a través del qual les forces polítiques i les institucions van acordar, el 2017, que la lluita contra les agressions que pateixen les dones és un assumpte que competeix tothom, per a la qual cosa es van pactar 292 mesures i un finançament periòdic. El pacte d’Estat venç el setembre del 2022 i el Ministeri d’Igualtat busca un nou acord al Parlament que serveixi per blindar-lo, de manera que governi qui governi, segueixi la unió de forces i l’assignació pressupostària imprescindible per acabar amb un problema estructural, amb profundes arrels i complexes solucions. Des del 2003, han mort 1.118 dones en mans de les seves parelles o exparelles, 37 des de començament d’any. No obstant, aquestes dades són només la punta de l’iceberg de la diversa i estesa violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Per això, el treball en aquests últims anys s’ha centrat a ampliar el focus i prevenir, detectar i ajudar víctimes no només de les agressions provocades per les parelles, per millorar la resposta institucional i penal de totes les violències. El mandat parteix del Conveni d’Istanbul, que Espanya va ratificar el 2014, però també d’un dels eixos inclosos en el pacte d’Estat, que demanava «la visualització i atenció de les formes de violència fora del context de la parella o exparella». No obstant, aquest mandat no s’ha complert íntegrament. A Catalunya l’última reforma de llei contra les agressions masclistes sí que reconeix ja les altres violències però a nivell estatal és una assignatura pendent. El PSOE va insistir, quan es va negociar el pacte, que la llei contra la violència de gènere del 2004 no es modifiqués substancialment i es dissenyessin altres normes específiques. Per això, s’ha aprovat l’avantprojecte de llei de la llibertat sexual, conegut com llei ‘només sí és sí’, que està iniciant la seva tramitació al Congrés i el Ministeri d’Igualtat treballa també en una llei específica contra el tràfic. Noves masculinitats La primera sí que podria entrar en vigor aquesta legislatura, però la segona és més difícil. Es tracta, per tant, d’un dels almenys set compromisos pendents, juntament amb l’aprovació de noves mesures contra la violència digital o la posada en marxa d’una Estratègia estatal contra les violències, ja que l’actual va caducar el 2016. Així mateix, en l’haver figura també incidir més en el foment de les anomenades noves masculinitats, per allunyar els homes dels estereotips marcats pel patriarcat, o millorar el finançament del pacte, per fer-lo plurianual i més flexible, com demanen les autonomies. Així mateix, Igualtat vol que les organitzacions feministes amb sistemes d’atenció a víctimes rebin un 1% del pressupost i que tots els serveis d’ajuda es declarin essencials, com va passar en el confinament. El Govern aspira que els grups acordin un dictamen que serveixi per renovar el pacte, abans de final d’any. I es treballa amb la hipòtesi que, de nou, s’hi sumi el PP, segons fonts del Ministeri capitanejat per Irene Montero. Vox, evidentment, és més difícil que hi participi. Les mateixes fonts precisen que hi ha un 17% de les mesures del pacte pendents de ser executades i un 83% complertes o en procés. Entre aquestes ultimes, una de les més importants fa referència al fet que no sigui necessari denunciar per accedir a la protecció o les ajudes. I és que tot i que el 2020 es van presentar més de 150.000 denúncies, encara moltes víctimes no s’atreveixen a acudir a la policia o els jutjats per por de la reacció de l’agressor o per desconfiança cap a les institucions. Per això s’ha aprovat un títol habilitant que els permet rebre ajuda a través de múltiples organismes, però sense denunciar. Centres de crisi Així mateix, el 016 s’ha adaptat per atendre les trucades de les víctimes de qualsevol violència o del seu entorn i les polseres antiacostament que es col·loquen a maltractadors en el futur es podran utilitzar també per protegir víctimes de tota mena d’agressions. I, gràcies als fons europeus, es preveu obrir centres de crisi 24 hores davant les violències sexuals. Aquesta mesura està inclosa en la llei ‘només sí és sí’ però Igualtat ha avançat la seva posada en marxa a fi d’equipar l’atenció que reben les víctimes de delictes sexuals a la que es presta, en múltiples serveis, a les maltractades per les seves parelles. Ja hi ha aquest tipus de centres a Madrid i a Gijón i la previsió és que el 2023 n’hi hagi un per província. Alhora, a partir de l’1 de gener l’estadística estatal reflectirà tots els feminicidis i no només aquells perpetrats en l’àmbit de la violència de gènere, una altra de les mesures incloses en el pacte. Així mateix, la ‘llei Celáa’ compleix amb la petició que s’imparteixi educació sexual i s’ha executat també el mandat que les campanyes es facin al llarg de tot l’any, a fi que siguin una conscienciació constant, com una pluja fina. Quant a la protecció dels menors, la llei de protecció a la infància generalitza la suspensió de les visites o la pàtria potestat quan la mare denunciï el pare per violència de gènere. Tot i que encara queda camí per recórrer per assolir l’erradicació de la violència masclista, tot suma en el difícil repte de liquidar un problema arrelat i estructural.

Pacte contra el masclisme: set tasques pendents i el 83% de les mesures complertes

La llei de tràfic, les noves masculinitats o millorar el finançament, futurs reptes contra la violència masclista

El Govern treballa per acordar un dictamen que serveixi per renovar l’acord d’Estat abans de final d’any

El més llegit