El bosc de les antropòlogues

La caseta de color blanc grisós destaca entre els pins i les alzines del bosc tardoral de Bellaterra. Al rètol de l’entrada es llegeix: AFIN Grup de Recerca i Centre d’Atenció. El seu logo és una trisquela, la triple espiral que simbolitza l’evolució i l’aprenentatge continus. En el fred interior, un grup de joves antropòlogues, amb Diana Marre al capdavant, conversen al voltant d’una taula. Recentment han rebut un premi europeu per un servei pioner d’antropologia aplicada que consisteix en un acompanyament dirigit a persones que inicien un procés de reproducció assistida. ¿Però què fan al mig del bosc i de què li serveix l’antropologia a algú que desitja tenir fills? Després de doctorar-se als anys 90, Diana Marre va fundar el grup Afin per investigar sobre diversitat familiar i reproducció assistida en sentit ampli, que inclou les intervencions mèdiques però també l’adopció. L’antropòloga considera que aquestes investigacions es financen amb els impostos i, per tant, els seus resultats han de servir no només a la comunitat acadèmica sinó a tota la ciutadania. Així va néixer el laboratori Afin, una entitat de la Universitat Autònoma de Barcelona amb seu al bosc que afronta amb el campus. Per la mateixa raó editen una revista digital gratuïta que arriba a 40.000 subscriptors. Pacients internacionals El servei d’acompanyament Afin-Art Support Service que ha rebut el premi de la conferència Why the World Needs Anthropologists s’ofereix a pacients internacionals de la clínica IVI Barcelona, sobretot procedents de França, Itàlia i el Regne Unit. Però qualsevol persona que necessiti exposar les seves inquietuds reproductives i familiars en un espai tranquil, agradable i discret pot dirigir-se al centre d’atenció a Bellaterra. A més, les investigadores tenen com a línies d’estudi la qüestió dels drets dels futurs fills i filles i el paper de les terceres persones que contribueixen amb el seu material genètic al naixement, però no a la criança, d’aquests nens i nenes. Ja no existeixen mons remots per descobrir i la mirada antropològica ha tornat cap a les nostres societats. Espanya és un cas curiós en l’àmbit de la reproducció humana. El 1975 tenia l’índex de natalitat més alt d’Europa i 20 anys després va passar a tenir l’índex més baix juntament amb Itàlia. Líder en tractaments de fertilitat El 2004 Espanya era el segon país del món, només per darrere dels Estats Units, en nombre d’adopcions internacionals i des del 2016 és líder europeu tant en tractaments de fertilitat com en donació d’òvuls, prohibida en alguns països. A Catalunya es realitzen el 25% dels tractaments de tot l’Estat, la meitat a estrangers. «Nosaltres no fem teràpia –explica Diana Marre–. Mirem de gestar un espai on les persones puguin expressar-se lliurement perquè costa molt que la gent que no ha passat per això ho entengui. La nostra principal eina és l’escolta activa i també podem mostrar-los articles i qüestions que hem investigat en els últims 30 anys». La perspectiva antropològica respecta la diversitat cultural respecte a la construcció de famílies. «No hi ha un model bo de família, cada cultura té els seus i la gent escull la seva manera o fa el que pot», afirma Marre. Tampoc posa pegues a la gestació subrogada (popularment coneguda com a ventres de lloguer), mentre la gestant sigui una persona adulta amb igualtat de drets. Identitat i herència genètica La reproducció assistida comprèn processos complexos, llargs i cars que moltes vegades es viuen en soledat i que fan aflorar moltes preguntes, com el paper de l’herència genètica en la identitat de l’individu, com parlar-ne als nens i nenes i també qüestions ètiques. L’antropologia atén les relacions humanes i les situa en un context històric i cultural a través d’una actitud d’observació, escolta activa i, només de vegades, participació. Una de les dones que formen part de l’equip és Chandra Clemente que als seus coneixements a nivell de màster suma l’experiència d’haver sigut adoptada als 5 anys al Nepal per una família de Barcelona. Per a la seva tesi doctoral va viatjar a Kàtmandu amb diversos objectius: trobar el seu germà gran; ajudar els fills adoptius de famílies espanyoles a saber dels seus pares al Nepal i, a la inversa, ajudar famílies nepaleses a conèixer la situació dels fills que van donar en adopció, i reunir material per a la tesi. Dret als orígens El seu va ser un treball d’antropòloga, detectiu, mediadora i psicòloga que li va confirmar que «falta tenir més en compte els drets de les persones que han sigut adoptades o que han de néixer». La falta de registres fiables en el cas de l’adopció i la condició d’anonimat per donar òvuls, semen i embrions impedeix o dificulta l’exercici del dret a conèixer als orígens, tot i que no es vulgui contactar finalment amb les famílies biològiques i els donants. Clemente advoca per una col·laboració amb les administracions per millorar els mecanismes d’accés a la informació. «D’una banda, s’exigeix a les famílies que els diguin als seus fills i filles que són adoptats abans dels 12 anys, però en canvi es manté l’anonimitat de la donació de gàmetes», apunta Marre, que considera que és una qüestió de temps que s’igualin els drets: «Forma part dels drets humans de la infància. Com a antropòlogues sabem que el parentiu i la família es construeix a través de la convivència, no per compartir la sang, però la gent té dret a completar la peça del puzle de la seva identitat que els falta».

El bosc de les antropòlogues

Investigadores de la UAB ofereixen un servei d’atenció a persones que recorren a la reproducció assistida

El grup treballa en una caseta al bosc de Bellaterra i ha rebut un premi per aquest servei pioner

El més llegit