La bretxa de gènere, assignatura pendent de la formació professional

La formació professional és el nivell educatiu en el qual la bretxa de gènere està més accentuada. Segons dades de l’agència FPCAT, el curs 2018-19 només un 43% del total d’estudiants de cicles formatius (sumant els graus mitjans i superiors) eren dones. I la majoria (77,1% en graus mitjans i 66,5% en graus superiors) es matriculen en les famílies professionals de sanitat, imatge personal, serveis socioculturals i a la comunitat i administració i gestió. En el curs 2021-21, dels 75.617 alumnes de grau mitjà, un 44,7% eren dones. La situació s’agreuja si ens referim només als camps STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). En aquests cicles, només un 29% de dones cursen un cicle STEM, davant el 71% d’homes. Aquest percentatge del 29% baixa al 12% si excloem l’àmbit de la sanitat, tradicionalment feminitzat. Aquí, més que bretxa hi ha fractura de gènere. I això malgrat que Educació bonifica la matrícula a les dones que s’inscriguin a cicles de grau superior industrials. «La bretxa de gènere en els cicles STEM continua sent molt accentuada. Els estereotips, la desigualtat, la discriminació per motius de gènere i la falta de sentiment de pertinença són barreres que no afavoreixen l’augment de la presència de la dona a l’FP dels camps STEM», remarca un informe de l’agència FPCAT del febrer passat. Efecte directe en les opcions laborals La bretxa de gènere en els cicles STEM és especialment perjudicial per a les dones perquè la conseqüència directa és que es queden sense oportunitats en un sector amb una elevada inserció laboral (superior al 71%). «Els homes tenen un ventall més ampli per poder seleccionar, en contraposició a les dones que es concentren als sectors considerats històricament ‘feminitzats’», apunta l’informe, que denuncia aquesta «fractura de gènere» en els camps STEM. La bretxa de gènere a l’FP ha anat evolucionant de forma particular. Així, en algunes de les famílies de graus mitjans amb més presència femenina, s’ha anat reduint el percentatge de dones i augmentant el d’homes. Per exemple, en sanitat, s’ha passat del 89,5% del curs 2001-02 al 74,75% del curs 2018-19, probablement per la masculinització del cicle mitjà d’Emergències Sanitàries, on el 31,4% són homes. Al contrari, la presència de dones a les famílies professionals tradicionalment més masculinitzades continua sent «destacablement poc representativa» i «no es visualitza un canvi en la tendència». Algun exemple: a Sistemes Microinformàtics i Xarxes, un dels cicles de més ocupabilitat, el curs 2020-21 hi havia matriculats en el conjunt de Catalunya 9.298 homes i 619 dones. A Instal·lacions Elèctriques, 2.672 homes davant 65 dones. I el cas extrem d’Electromecànica d’avions: 43 homes i 1 dona. Aquesta evolució diversa, recull l’informe, es deu al fet que «els mecanismes que operen en clau de gènere són asimètrics: els homes en camps feminitzats expressen una situació de privilegi i avantatge estructural, mentre que les dones en camps masculinitzats habitualment senten discriminació i desavantatge». Per resoldre aquest problema, la Generalitat ha elaborat el Pla STEMcat, que té entre els seus objectius incrementar la proporció de dones en els estudis STEM. En contraposició, l’FP ocupacional –que inclou la formació a persones a l’atur i la formació contínua a treballadors– està més feminitzada. L’agència ho atribueix al progressiu augment de la incorporació de les dones, de més edat i menys formació, al mercat laboral, principalment per la situació econòmica, social i personal.

La bretxa de gènere, assignatura pendent de la formació professional

Només un 43% d’estudiants de cicles formatius són dones

En els camps STEM, excloent l’àmbit sanitari, el percentatge baixa al 12%

El més llegit