El volcà de La Palma arruïna per segona vegada una parella de Los Llanos de Aridane

60 dies després que el volcà de La Palma congelés l’alegria quotidiana dels palmers, el dolor de les seves primeres envestides es manté menys lluny que l’esperança d’una nova albada. La pluja fina de les cendres en l’ànim buida els carrers a mesura que es reamuntega a les voreres i els aparadors apagats tornen el reflex d’un temps aturat, com en els pitjors dies de pandèmia, però amb el temor que la vida anterior a aquesta caverna ja no es trobi a l’altre costat del túnel. Les històries de famílies als llimbs són incomptables, però cadascuna enclou una trajectòria de somnis, lluites, caigudes i progressos que, ara, s’enfronten al vertigen de reinventar-se en terra cremada. La parella formada per Toni Melián i Eve Hernández, de 63 i 62 anys, que viuen des de fa anys al cor de Los Llanos de Aridane, atresoren un llarg recorregut al capdavant de diferents botigues i estudis de fotografia entre els municipis d’El Paso, Santa Cruz de La Palma i Los Llanos de Aridane, que van viure la seva època daurada, en les últimes dècades del segle passat. Però el ‘boom’ digital que va posar en perill els sistemes tradicionals analògics els va forçar a poc a poc a abaixar la persiana d’aquests negocis i a reinventar-se en l’abisme de la crisi. Llavors, Melián va escometre la tasca titànica de reconvertir una finca de plàtans en ruïnes, herència del seu pare, situada a Las Hoyas (Tazacorte) en una nova finca ecològica sostenible, per poder tirar endavant. Després d’anys immersos en un ardu procés de reconversió, la finca ja donava els seus fruits i es va consolidar com el seu únic mitjà de vida. «Per fi ens tornaven a anar bé les coses, perquè la finca funcionava molt bé i, a més, estava en el millor terreny de l’illa», relata el Toni. Però avui, aquesta finca ja no existeix. Una llengua de lava del volcà de La Palma que va emergir del no-res, «altíssim, com un edifici de cinc plantes», recorda, es va engolir aquest vaixell de reflotament que ja navegava a tota vela. «El dia a dia ara és batallar contra les cendres i enfrontar-se a una paperassa contínua per a res», apunta l’Eve. «Almenys tenim aquesta casa per plorar les penes». El complex entramat burocràtic per accedir a les ajudes que no arriben desgasten l’esperit de resiliència entre contínues ordres i requisits que es contradiuen entre si, i que, d’altra banda, no permeten divisar cap bosc verd a l’horitzó. «Ara necessitem les ajudes, perquè no tenim font d’ingressos», apunta el Toni. «Però el que ens preguntem, cada dia que passa, és: ¿dependrem de les ajudes per sempre? ¿Qui pot viure d’ajudes quan s’ha passat la vida treballant per tenir un futur i, a més, generar riquesa? ¿I quant valen ara aquestes terres arrasades per la lava?». «Quan he anat a la Casa Massieu [seu de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania per l’Emergència Volcànica], parlem d’uns danys, i els palmers sabem que d’ajudes no es viu ni es reflota l’economia local», afegeix, atès que puntualitza que «el pes del plàtan en l’economia palmera supera amb escreix aquest 50% oficial». «Jo diria que, amb el que es produeix a la vall d’Aridane, podríem parlar d’un 15 o 20% més, perquè el plàtan mou moltíssim, des de la fàbrica d’hivernacles fins al reg, els equips i el transport». Creu Roja Així, una vegada registrades les seves dades a l’oficina dedicada a les pèrdues de l’explotació agrícola, on s’exigeix l’acreditació de la destrucció de la producció, tots dos continuen amb la recerca de recursos de recolzament temporals, com, per últim, les targetes de compra per a supermercats que distribueix la Creu Roja. «El meu germà em va parlar d’aquest sistema, que crec que és el que millor està funcionant ara a La Palma», indica el Toni. «Ell sí que va perdre la seva vivenda sota la lava i ara rep ajudes al lloguer per poder continuar reallotjat en una altra casa». La finca de plàtans que correspon a aquest últim i la seva germana, que també exploten el Toni i l’Eve a la zona, de Las Hoyas, es troba només 200 metres d’una de les colades aturades, «que, si vessa, l’agafa», indica l’Eve. A més, tots dos destaquen que el deteriorament d’aquestes collites per la incidència de les cendres i els gasos no només han condemnat aquesta producció anual, que ja arriba tard a les primeres pluges de l’hivern, sinó també la de l’any que ve, ja que «l’aigua ja no arriba i l’acumulació de cendres no permetrà que surtin les pinyes; i fins i tot, si al final ho fessin serien inservibles». En aquesta línia, tots dos destaquen al seu torn les «condicions insalubres» en què els treballadors del sector, avui dia, han de continuar tirant endavant la producció en l’atmosfera verinosa de Cumbre Vieja. «És que no es pot ni caminar, perquè tot és terra i no es veuen ni les badanes», assenyala l’Eve. «Ni els equips de protecció són suficients contra la toxicitat de l’aire o aquest terra que rellisca». Igual com en el carnaval de Los Indianos a Santa Cruz de La Palma, quan tancaven portes i finestres contra la polseguera blanca de les festes, la seva casa a Los Llanos de Aridane es manté «completament segellada» aquestes últimes setmanes. Alguns dies il·luminen una mica més l’horitzó, mentre que d’altres cal permetre’s ensorrar-se i que, després, es faci de dia, que no és poc. «Jo sento que, a mesura que passa el temps, et vas abatent més, perquè no veus el final», reflexiona el Toni. I l’Eve afegeix: «És que, quan et jubiles, o t’ho passes bé o et mors». «I aquest ja havia de ser el nostre moment de disfrutar».

El volcà de La Palma arruïna per segona vegada una parella de Los Llanos de Aridane

La parella formada per Eve Hernández i Toni Melián s’enfronta a una segona crisi després de perdre la seva finca de Las Hoyas, que era el seu únic mitjà de vida

El més llegit