La vacuna contra l’Alzheimer, més a prop

La troballa es deu a un equip de científics de la Universitat de Leicester (Regne Unit), el Centre Mèdic Universitari de Göttingen (Alemanya) i l’organització benèfica d’investigació LifeArc. En el resum de l’estudi al·ludeixen textualment a una «sorprenent reducció en la formació de placa amiloide», l’acumulació patològica del pèptid beta-amiloide que provoca la desconnexió neuronal que caracteritza l’Alzheimer. Altres fàrmacs s’havien mostrat ineficaços i fins i tot contraproduents a l’hora de destruir aquestes plaques. Aquest nou enfocament prometedor utilitza una doble via, un tractament basat en anticossos i una vacuna de proteïnes; i un objectiu diferent: en lloc d’enfocar-se a les plaques de beta-amiloide, les dues substàncies apunten una forma diferent d’aquesta proteïna. El pèptid beta-amiloide existeix de manera natural al nostre cervell i forma molècules en forma de corda que es poden acumular per formar fibres o plaques. En els pacients d’Alzheimer, una alta proporció d’aquestes proteïnes queden escurçades o «truncades». Són les que alguns científics consideren clau en el desenvolupament de la malaltia. Thomas Bayer, del Centre Metge Universitari de Göttingen, assenyala que el seu equip va identificar un anticòs en ratolins que neutralitzava les formes truncades de beta-amiloide soluble, però que no s’uniria ni a les formes normals de la beta-amiloide ni a les plaques. Per la seva banda, el doctor Preeti Bakrania i el seu equip de LifeArc van aïllar i van adaptar l’anticòs trobat en ratolins perquè el sistema immunològic humà no el rebutgés com un cos estrany. Aquest anticòs, el TAP01_04, va demostrar ser molt eficaç en vacunes i tractaments experimentals. Un altre dels autors de l’estudi, el professor Mark Carr, de l’Institut de Biologia Química i Estructural de la Universitat de Leicester, explica que la forma modificada de beta-amiloide podria utilitzar-se potencialment com una vacuna, per activar el sistema immunològic d’una persona perquè produeixi anticossos de tipus TAP01 04. El grup de Göttingen va provar tant l’anticòs «humanitzat» com la vacuna beta-amiloide modificada –a la qual van donar un nom molt espanyol, Tapas»–, en dos models d’Alzheimer diferents en ratolins. Basant-se en tècniques d’imatge similars a les utilitzades per diagnosticar l’Alzheimer en humans, van descobrir que tant l’anticòs com la vacuna van ajudar a restaurar la funció neuronal, augmentar el metabolisme de la glucosa al cervell, estroncar la pèrdua de memòria i –tot i que no era l’objectiu de la investigació– reduir la formació de plaques de beta-amiloide. Els científics, que estan buscant un soci comercial per realitzar assajos clínics de l’anticòs i de la vacuna, reconeixen que la investigació es troba en una fase molt preliminar. Amb tot, Mark Carr recorda que, si aquests resultats es repetissin en assajos clínics en humans, «podrien ser transformadors. S’obre la possibilitat no només de tractar l’Alzheimer una vegada es detectin els símptomes, sinó també de vacunar contra la malaltia abans que apareguin». Es creu que l’Alzheimer, que representa el 70% de les demències, comença a desenvolupar-se dècades abans de l’aparició dels símptomes, la qual cosa fa especialment interessant la perspectiva d’una vacuna. Vacuna nasal Vacuna nasalLa dels científics britànics i alemanys no és l’única vacuna contra l’Alzheimer que s’investiga. Dimarts es va informar que el primer assaig clínic en persones d’una vacuna nasal contra aquesta malaltia començarà als EUA el mes vinent. Aquest fàrmac utilitza una substància, el Protollin, formada per proteïnes procedents de bacteris i que pot ajudar l’organisme a combatre algunes de les proteïnes i la inflamació que contribueixen a aquesta malaltia. L’hospital Brigham and Women’s de Boston va anunciar que reclutarà 16 persones entre 60 i 85 anys amb Alzheimer en fase primerenca i simptomàtica. La vacuna funcionaria mitjançant l’ús d’un inmunomodulador experimental que activa els glòbuls blancs als ganglis limfàtics del coll. Aquestes cèl·lules viatjarien al cervell per eliminar les plaques amiloides i altres proteïnes associades amb l’Alzheimer. La doctora Tanuja Chitnis, neuròloga de l’hospital Brigham and Women’s de Boston, professora a Harvard i investigadora principal de l’assaig clínic, va apuntar al prestigiós diari ‘The Boston Globe’ que «en els últims 20 anys s’ha acumulat evidència que el sistema immunitari exerceix un paper clau en l’eliminació de beta-amiloide». Queda molt per investigar, però cada vegada més laboratoris aposten per aquesta nova diana immunitària de l’Alzheimer. Com Biogen, que ha aprovat l’anticòs monoclonal aducanumab, i Nuravax, que desenvolupa una vacuna. L’objectiu és el mateix: desfer-se de l’acumulació de beta-amiloide que desconnecta les neurones cerebrals.

La vacuna contra l’Alzheimer, més a prop

Científics europeus troben una nova diana per abordar la malaltia abans que n’apareguin els símptomes

El més llegit