Segons una enquesta municipal, un 28% dels barcelonins diuen que marxarien de la ciutat si poguessin, però són molts, moltíssims menys els qui fan el pas. Al marge d’aquest percentatge, hi ha una altra xifra, un altre fenomen, que no parla del que es vol, sinó de necessitat i possibilitat. Són els que se’n van de veritat perquè la ciutat no els ofereix el que els fa falta, o perquè no es poden permetre seguir aquí. És el que en part els va passar a la Noemí i el Rubén, pares de dos fills, un d’ells l’Emma Joana, amb espina bífida, cosa que exigeix un tipus de vivenda que a la gran ciutat costa un ronyó. Han marxat a Vilassar de Mar, on tenen nova llar i nova escola. També nova infermera per a la filla, una assistència sanitària que els ha costat déu i ajuda aconseguir.