El Govern de Catalunya considera, dades en mà, que l’ús de la llengua catalana als centres escolars està en retrocés. Especialment preocupant és el descens de l’ús del català entre escolars tant en activitats de grup a classe com en entorns fora de l’aula (pati, hora del menjador o extraescolars) i en professors a l’hora d’adreçar-se a l’alumnat. Segons les primeres dades d’un estudi portat a terme pel Consell Superior d’Avaluació de Catalunya en els cursos 2006, 2013 i 2021 a alumnes de quart d’ESO, el percentatge d’alumnes que utilitzen sempre o gairebé sempre el català en activitats de grup ha passat del 67,8% al 21,4%. I els alumnes que es dirigeixen al professor en català a l’aula sempre o gairebé sempre ha caigut del 56% al 39,4%. Així mateix, l’ús del català per part del professorat per adreçar-se a l’alumnat ha passat del 63,7% al 46,8% en el mateix període.
Per reconduir la situació, els departaments d’Educació i de Cultura, amb els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga al capdavant, han presentat aquest dijous un pla de promoció de l’ús del català a les escoles. Un pla –del qual no han informat sobre la partida pressupostària– que es posarà en marxa aquest curs en 200 centres i que en 4 anys serà operatiu en els 3.500 centres públics i concertats que hi ha a Catalunya, un miler d’escoles per curs escolar.
«No es tracta de percepcions. Són dades. En els últims 15 anys ha caigut l’ús social del català en tots els àmbits, especialment en l’educació, i la situació del català és preocupant. Requereix accions immediates», ha remarcat Gonzàlez-Cambray.
El model competencial i la immigració
Les causes d’aquest retrocés són diverses, segons ha explicat el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila: d’una banda, el canvi de model pedagògic amb l’educació per projectes i competències en els quals té més pes la interacció entre els alumnes i el professor no té el control total de l’aula. «El model és bo, però no hem tingut en compte que l’ús del català al carrer no és el mateix que a les aules i en aquesta interacció entre alumnes s’ha imposat l’ús del carrer», assenyala Vila. També hi ha la tendència dels professors –especialment a secundària, segons el conseller– a canviar de llengua i passar al castellà en les interaccions amb els alumnes. Un altre factor és l’augment de la immigració i com es gestiona la seva integració: «El 2000 hi havia un gran consens en què s’havia de treballar per cohesionar i integrar els nous catalans. En els últims anys hi ha hagut un canvi en aquesta dinàmica que ens fa dirigir-nos als immigrants en castellà», explica el secretari de Política Lingüística.
Una tercera causa és la relaxació de les polítiques lingüístiques per part del Govern. Ho ha admès Gonzàlez-Cambray: «No s’ha treballat prou en els últims anys. Ho reconeixem i hem d’actuar per corregir-ho».
Pla adaptat a cada centre
Educació està ja seleccionant els 200 centres inicials i elaborant els indicadors per dissenyar el pla. De cara al segon trimestre, la idea és que ja es puguin crear els grups que impulsaran el pla i s’identificaran els elements de millora de cada centre. Finalment, al tercer trimestre es realitzaran les formacions als professors. Unes formacions que consistiran, bàsicament, a donar instruments als docents per millorar l’ús del català en l’entorn escolar. I que siguin conscients que són un model lingüístic.
Aquest pla no serà homogeni a totes les escoles, sinó que s’adaptarà a la realitat de cada centre, segons ha remarcat Josep González-Cambray. Serà a partir del coneixement de la situació de cada centre que s’acordaran les accions de millora. Els grups impulsors que dissenyaran el pla de cada centre i vetllaran per la seva execució estaran formats per docents de diferents nivells educatius, per un membre de la direcció de cada centre i per un assessor de l’Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (ELIC).
Aquest impuls a utilitzar el català a les escoles per millorar el seu ús social forma part de la nova política lingüística del Govern i no afectarà únicament al Departament d’Educació, sinó que implicarà tots els departaments de l’Executiu català. «La política lingüística és una prioritat d’aquest Govern i revisarem la situació del català en tots els departaments i sectors», ha remarcat la consellera Garriga. «Es necessita una revisió a fons el model de política lingüística», ha insistit. El motiu: «Anem cap enrere» en l’ús del català.