El ‘bullying’ escolar es va accentuar durant la pandèmia

L’assetjament escolar o bullying no s’ha reduït amb la pandèmia i el confinament. És un fenomen que creix i creixerà més tenint en compte com estan d’aferrats els adolescents a les xarxes socials, un dels entorns on últimament més s’exerceix aquest tipus de violència. Des del 2019 i fins al 30 de setembre del 2021, els Mossos d’Esquadra han instruït 332 casos per assetjament escolar. D’aquests, 106 van ser el 2019, 116 (+10) el 2020, ja any de pandèmia i del confinament dur, i 110 (-4) fins al 30 de setembre d’aquest 2021. Aquestes xifres, no obstant, no reflecteixen tota la realitat del fenomen ja que aquests 332 casos són només els denunciats. Aquestes denúncies van generar 529 fets delictius (165 el 2019, 189 el 2020 i 175 el 2021). Els delictes més habituals, el 66,7% del total, van ser les lesions (130), amenaces (110) i assetjament (101). La majoria d’aquests casos de bullying es van iniciar a l’entorn escolar (i es van saldar amb un total de 599 persones denunciades i dues més, detingudes per lesions i tocaments a un menor d’11 anys. El 63,6% dels autors eren homes. A l’escola, al carrer i a les xarxes Tot i que la majoria de casos d’assetjament es produeixen en l’entorn escolar (un 33,6% a l’institut i un 25,7% a l’escola), els Mossos han detectat un increment important en espais oberts i al carrer (25,7%). En aquests espais, en els nou primers mesos del 2021 hi ha hagut 15 casos més (+34,9%) que en tot el 2020. Més significatiu és l’augment si tenim en compte només els incidents ocorreguts al carrer: 51 el 2021 davant els 33 del 2020 i els 29 del 2019. Pel que fa a l’assetjament des del domicili (el 14,2%), es vehicula a través de les xarxes socials. Aquí la tendència es manté estable: 23, 28 i 24 casos el 2019, el 2020 i el 2021, respectivament. Quant a les víctimes, en aquest període els agents han atès 303 menors d’edat (101 el 2019, 108 el 2020 i 94 el 2021). D’aquests, un 53,1% eren noies i un 46,9%, nois. Sortir de la neutralitat i posicionar-se Escoles i Mossos ja fa temps que treballen el tema amb els alumnes de primària i secundària. Aquest dijous, coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, la policia catalana posa en marxa una nova campanya de conscienciació amb el lema ‘Tu, ¿de quin costat estàs? #PosicionaT contra l’assetjament’. L’objectiu és donar als alumnes instruments per detectarles situacions d’assetjament i per saber reaccionar. I aquesta és la idea de tallers preventius com el que han realitzat aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Cor de Maria de Mataró. Tots ells van veure a classe un vídeo que recrea un cas de ‘bullying’. A partir d’aquí van treballar en grups per identificar els diferents actors de les situacions d’assetjament: l’assetjador, els seguidors, els espectadors, la víctima i els defensors. I finalment, van debatre. I van concloure que tan responsable de l’assetjament és l’agressor com els que l’acompanyen o ho observen sense prendre’n partit. Per tant, «no es pot ser neutral». En les seves reflexions en veu alta a classe, ho tenien clar: «Cal actuar», «avisar un adult». I un missatge que els ha deixat l’agent de Mossos encarregat de la xerrada: «Ningú ha fet res per ser assetjat. Esteu bé com esteu. No heu de canviar res de la vostra manera de ser o de vestir. El problema mai està en la víctima». I un altre consell: «Internet deixa rastre, tot i que esborreu els missatges o navegueu en mode ocult». I un avís: les amenaces, coaccions i vexacions són delictes que tenen conseqüències. «Cada vegada hi ha més casos» A l’escola Cor de Maria fa anys que treballen contra l’assetjament escolar. Imma Salvador, cap d’estudis d’ESO i amb gairebé 30 anys d’experiència, remarca que l’educació és clau perquè té un impacte en l’alumnat. Però insta a no baixar la guàrdia, perquè «cada vegada hi ha més casos i més que n’hi haurà, perquè els adolescents estan molt enganxats a les xarxes». I apunta també als pares: «És còmode tenir els nens entretinguts així, però els pares han de controlar i saber què fan els seus fills», afirma Salvador. Explica que així com a primària els casos es resolen abans, a 2n i 3r d’ESO, quan ja entren en escena les xarxes socials i els mòbils i els joves anteposen la pròpia imatge i l’aprovació del grup, la cosa és «més complicada». «Costa que entenguin que una vegada han penjat alguna cosa a la xarxa, ja no la poden controlar. No en són conscients, no acaben de veure les repercussions i el poder de les xarxes socials», afegeix. Tot i que la prioritat dels Mossos són els adolescents, també tenen posada la mirada en els escolars de 5è i 6è de primària. Aquests cursos, al costat dels de 1r i 2n d’ESO, són els considerats més crítics en aquest aspecte. «Són els cursos clau, perquè hi ha un canvi de cicle educatiu i de rols i perquè és quan es construeixen les relacions, la personalitat i l’autoestima», remarquen des de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la policia catalana. La prevenció i la detecció ràpida són factors essencials per evitar que els casos d’assetjament s’agreugin i suposin perjudicis greus per als afectats. La policia destaca, així mateix, la importància que tota la comunitat educativa, no només l’alumnat, sigui capaç de veure, explicar i denunciar aquestes situacions.

El ‘bullying’ escolar es va accentuar durant la pandèmia

Entre el 2019 i el 30 de setembre del 2021, els Mossos d’Esquadra han instruït 332 casos, xifra que només reflecteix les denúncies

La campanya ‘Tu, ¿de quin costat estàs? #PosicionaT’ pretén donar instruments als estudiants per identificar l’assetjament i actuar

El més llegit