Hi havia un detall en les imatges captades pels drons que ahir a la tarda sobrevolaven la urbanització del Corazoncillo que ressaltava de la resta: enmig d’un camp tacat per la cendra, de sobte, tornava a aparèixer el color. El color de les teulades i les parets dels xalets d’aquesta localitat, la més pròxima al volcà de La Palma de les que encara queden dempeus, que pot ser un auguri que, potser, després d’un mes i mig, el final quedi a prop; que a l’illa aviat tornaran a brollar altres tons que contrastin amb el negre. Més enllà d’apreciacions, altres indicis d’aquesta millora són els paràmetres de l’erupció: el tremor –el soroll del magma quan ascendeix pels conductes–, els terratrèmols i els gasos que expulsen les diferents boques presenten una tendència a la baixa durant els últims dies. La directora de l’Observatori Geofísic Nacional, Carmen López, va reconèixer que, «sens dubte», són «signes positius, no hi ha dubte». Però –sempre hi ha un però– «s’han d’accentuar aquestes tendències» perquè encara hi ha valors molt alts.