El canvi climàtic està augmentant la durada, risc i magnitud dels incendis forestals, que cada vegada s’allarguen més temps i són més perillosos, amb conseqüències devastadores per al continent europeu. Segons l’últim informe anual elaborat pel centre de recerca de la Comissió Europea, el 2020 –l’any de la pandèmia– va ser un altre any de grans focs a Europa, amb 340.000 hectàrees de terreny arrasades pel foc, un 30% més del que ocupa la superfície d’un país com Luxemburg. D’acord amb les dades disponibles fins ara, la situació el 2021 serà encara pitjor. Des del començament d’any, els incendis s’han menjat ja 500.000 hectàrees, el 61% de les quals són boscos i el 25%, en zones situades en espais de la xarxa Natura 2000, amb quatre països particularment afectats: Romania, Portugal, Espanya i Itàlia.
Per exemple, fFins a finals de juny, data que tradicionalment solia marcar el començament de la temporada d’incendis, havien cremat a Europa un total de 130.000 hectàrees, la segona pitjor dada després de la registrada el 2017, cosa que confirma una tendència negativa que ha superat amb escreix la viscuda el 2020. «Des del 2016 els incendis sense precedents que s’han produït a tot el món tenen un nivell de perillositat i intensitat que mai s’havia experimentat abans», reconeix la comissària d’innovació, investigació i cultura, Mariya Gabriel, davant el que és un temor global: la propagació dels anomenats incendis catastròfics, aquells massa greus com per poder apagar-los.
Temporada més llarga
El canvi climàtic està, a més, ampliant a «diversos mesos» la temporada d’incendis, que cada vegada comença abans i acaba més tard, cosa que augmenta un risc que ja no afecta només els països del sud sinó que estén els seus tentacles a través de l’Europa central i septentrional. A Suècia, per exemple, es van cremar més de 23.000 hectàrees el 2018, cosa que va obligar les seves autoritats a desplegar l’operació antiincendis més gran de la seva història. Tot i així, en el dia d’avui el 85% de la superfície cremada a Europa continua localitzant-se als cinc països mediterranis –Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia– a causa d’unes condicions meteorològiques que augmenten el risc de patir aquest tipus de catàstrofes. Durant les dues últimes dècades es van cremar de mitjana en aquests cinc països prop de mig milió d’hectàrees anualment i les projeccions apunten que la tònica continuarà sent la mateixa.
El 2020, segons l’informe publicat aquest divendres, els incendis de més de 30 hectàrees van afectar 20 estats membres i van cremar un total de 340.000 hectàrees, una xifra lleugerament superior a la registrada en l’exercici precedent. D’aquestes, 136.000 hectàrees (entorn del 40%) van correspondre a espais protegits per la xarxa Natura 2000, una mica menys que l’any anterior però per sobre de la mitjana registrada durant els últims nou anys. El país més afectat va ser Romania –el 90% del mal es va produir entre gener i abril–, seguit de Portugal, que va veure cremar el doble de terreny que els últims dos anys, Espanya i Itàlia, que va registrar molts incendis però de menors dimensions. En el cas espanyol, es van cremar una mica més de 61.000 hectàrees en 250 focs (15.000 dels quals en zones de la xarxa Natura 2000), una mica menys dels registrats el 2019. Van tenir lloc al llarg de tot l’any, tot i que els més greus es van produir a mes d’agost, inclòs el més greu registrat a tota la UE: el que va tenir lloc a la localitat de Huelva d’Almonaster la Real en el qual van cremar 16.500 hectàrees.
Del delta del Danubi al Pirineu
Segons l’informe, que cobreix un total de 33 països d’Europa, Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica, molts dels focs van tenir lloc durant la primera meitat de l’any. A l’hivern van esclatar al delta del Danubi i al Pirineu i a la primavera sobretot a la regió balcànica. A l’estiu i la tardor els països més afectats, en canvi, van ser els de la ribera mediterrània i, particularment, Espanya i Portugal que van registrar un estiu extremadament calorós i els casos més grans a la UE. Tanmateix, un dels pitjors va tenir el seu epicentre a les portes de la UE i a prop del reactor nuclear clausurat de Txernòbil, a Ucraïna, que també va viure el 2020 el seu any més calorós de l’últim mig segle. Quant als responsables, en 9 de cada 10 casos aquest tipus de catàstrofes té com a origen l’ésser humà.
Des del març d’aquest any, els Vint-i-set disposen de noves directrius de Brussel·les per millorar la prevenció i oferir una resposta més eficaç als incendis amb mesures en matèria de governança, planificació del territori i gestió forestal per prevenir aquest tipus de catàstrofes. A més, la UE compta amb un grup d’experts en incendis forestals i un sistema europeu d’informació sobre incendis forestals que realitza un seguiment continuat a través dels satèl·lits del programa Copernicus, que es presenta com els ulls d’Europa sobre la terra i que s’ha activat 17 vegades per obtenir una cartografia detallada de les zones incendiades. Aquest any, per exemple, s’ha activat, entre d’altres, per fer el seguiment al volcà de la Palma.
Tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow
El món té una última oportunitat per evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podreu trobar tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la COP26.