El bombament del con volcànic revela que el Tajogaite guarda encara molt magma

La deformació de la superfície pròxima al con volcànic de La Palma, amb una elevació d’uns 10 centímetres, deixa entreveure que encara queda bastant magma a les entranyes de l’illa. Així ho va indicar ahir la directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, María José Blanco, que va avançar que els dos anteriors episodis d’aquests augments d’altura van ser l’avantsala d’una activitat més gran en el flux de lava i l’obertura i tancament de nous centres eruptius. Aquest paràmetre, juntament amb els sismes i l’emissió de diòxid de sofre, continuen estant «lluny» de pronosticar el final del procés eruptiu, com va indicar el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende. Blanco va assenyalar que encara cal «corroborar la veracitat» de l’esmentada deformació, per a la qual cosa es recolliran dades a través d’una tècnica composta de radar denominada InSAR amb les que s’espera que durant la jornada d’avui es verifiqui. Al llarg dels 37 dies d’erupció s’han produït dues situacions similars a l’actual, una durant el mes de setembre i una altra el 12 d’octubre. Aquesta última va tenir lloc just abans que es produís la ruptura al nord del con principal, que va provocar un gran sobreeiximent de material volcànic i que durant els següents dies va avançar amb direcció al nord. Aquesta fractura va ser la causant que la lava engolís tot el polígon industrial de Los Llanos de Aridane, el barri d’El Callejón de la Gata i gran part de La Laguna. «Al no observar-se a la resta de la xarxa, ha de ser una cosa molt superficial», va indicar Blanco, que va explicar que, si es confirma, es tractaria d’un «embossament de material magmàtic» que seria «just a sota de l’estació». «Repeteixo», va afegir, «això cal corroborar-ho», ja que la situació en què es troba l’atmosfera pot pertorbar les dades. A l’espera de la confirmació d’aquests registres, el volcà continua amb la seva activitat després de perdre una mica d’explosivitat en comparació amb dilluns passat. No obstant, la sismicitat es va reduir de forma notable després que es detectessin més de 500 terratrèmols entre diumenge i dilluns. I és que si entre les 0.00 h i les 19.00 hores de dilluns passat es van registrar fins a 202 sismes, en la jornada d’ahir aquesta xifra es va reduir fins als 70 durant el mateix espai de temps. Malgrat aquesta disminució, es van tornar a produir moviments d’intensitats mitjanes. A les 17.25 hores es va localitzar el de més potència, amb una magnitud 4,8, a 34 quilòmetres de profunditat, al municipi de Mazo –sud-est de l’illa–, que es va sentir a diverses localitats de les quatre illes de la província de Santa Cruz de Tenerife: a La Palma amb intensitat IV (àmpliament observat), III (feble i dins dels edificis) a Tenerife i II (casos aïllats) a El Hierro i La Gomera. Associats a aquests moviments de la terra s’han originat despreniments. El primer va tenir lloc diumenge passat, quan diverses pedres van caure sobre la carretera LP-2 que connectava Los Llanos amb Fuencaliente abans de l’erupció. L’ensorrament va provocar el tancament de l’única via possible per arribar a la localitat turística de Puerto Naos, desallotjada des del principi del procés eruptiu, tot i que l’endemà ja es va poder reobrir després que els geòlegs garantissin la seguretat de la paret natural. A la zona d’El Remo es va desplomar ahir terra sobre el mar, que va generar una columna de fum. Morcuende va assenyalar que a les zones pròximes a l’àrea en què s’estan produint els sismes hi pot haver «perfectament» aquest tipus d’esdeveniments, com ja ho ha advertit des de fa uns dies. No obstant, tant Morcuende com Blanco han repetit en diverses ocasions que és possible que se sentin terratrèmols d’intensitat VI, que comportarien la caiguda de petits objectes a l’interior de vivendes. Així mateix, l’amplitud del senyal de tremor volcànic que indica la quantitat de lava que s’està movent en els cons volcànics es manté en nivells mitjans alts, amb polsos d’intensificació, segons va indicar l’IGN al seu informe diari sobre la sismicitat del volcà. Emissió de diòxid de sofre associada al plomall eruptiu Un altre dels indicadors que prediu la fase de vida en què es troba el volcà és l’emissió de diòxid de sofre associada al plomall eruptiu, que continua en nivells molt alts per entreveure’n un possible final. Diumenge passat i dilluns es van registrar 53.600 i 40.800 tones, respectivament, per les menys de 100 que indiquen que l’erupció es troba al seu tram de desactivació. En aquest sentit, Morcuende va declarar: «Ens diu –el diòxid de sofre– que el final de l’emergència està lluny, és un dels indicatius més clars que hi ha erupció per a un temps mitjà-llarg». A aquesta dada s’uneix la quantitat d’aquest gas que s’emet a l’edifici de Cumbre Vieja, que, com va apuntar Blanco, havia presentat una «tendència decreixent» entre el 12 i el 22 d’octubre, però «des d’aleshores s’està constatant una tendència ascendent», amb fins 1.121 tones diàries. Miguel Ángel Morcuende va ressenyar a la roda de premsa que el con volcànic continua amb el seu procés de «reconfiguració», amb referència a les noves boques aparegudes i a l’ensorrament del con principal que hi va haver dilluns passat. S’hi va unir ahir a la tarda un altre nou col·lapse d’aquest cràter, tot i que en aquesta ocasió cap a l’interior, com va apuntar l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan), que a més va informar que l’explosivitat va augmentar ahir a la nit amb una font de lava que tenia una alçària aproximada de 600 metres. Això va provocar que s’expulsés una gran quantitat de material volcànic. No obstant, aquest increment encara no ha generat un creixement en la longitud dels fronts de les diferents colades, que es mantenen pràcticament aturades. El monitoratge del material magmàtic solidificat recull que avança des del cràter principal en direcció oest per sobre de les colades anteriors, sobretot la primigènia, i per l’interior de tubs volcànics. Així, gran part d’aquest material està alimentant la ‘fajana’ creada a la platja de Los Guirres i la colada número 4, que continua ancorada al nord de la muntanya de Todoque. També es mantenen absolutament aturades la número 7, el front de la qual se situa a 130 metres del mar a La Costa, i la 8, el flanc nord de la qual es manté davant l’església de La Laguna. L’ara anomenada colada 10, que durant el cap de setmana va avançar al sud del con principal, està també sense activitat a 150 metres del parc fotovoltaic, a 250 m de les vivendes de la urbanització Corazoncillo i a 600 m del cementiri de Las Manchas, que des del principi s’escuda darrere de la muntanya Cogote. Morcuende va declarar que la lava emesa des de diumenge passat s’està encarregant, sobretot, d’omplir les illes que havien quedat descobertes entre colades, que s’havien salvat de l’acció de les llengües de terra que engoleix tot el que troba al seu pas. Així, s’ha incrementat el nombre de cases destruïdes amb dues més, fins a arribar a les 1.038 vivendes, segons les dades del Cadastre. Així mateix, van quedar enderrocats dos edificis d’ús agrícola més, fins a sumar un total de 1.291 immobles danyats. Aquestes xifres difereixen de les que aporta gairebé diàriament el sistema del programa europeu Copernicus, que en la seva última actualització d’ahir va incrementar el nombre d’edificacions afectades fins a les 2.286. «Copernicus sempre donarà un valor més alt que el Cadastre», va assenyalar Morcuende, que va precisar que el satèl·lit «identifica qualsevol cosa com a edifici». I va posar com a exemple les piscines, coberts o quartos d’eines, que són qualificats de forma independent. Aquestes diferències també es veuen reflectides en la superfície que han sepultat les diferents colades. El Pevolca la va situar dilluns en 879,69 hectàrees, xifra que en suposa 27,42 més que l’últim dia; mentre que Copernicus la va elevar fins a les 908. La qualitat de l’aire va tornar a ser un paràmetre en què el director tècnic del Pevolca va tornar a posar èmfasi, sobretot per a aquelles persones immunodeprimides, que necessiten una mascareta FFP2 per estar al carrer. En qualsevol cas, els registres obtinguts durant les últimes hores continuen marcant una certa normalitat, amb alguns paràmetres amb registres alts en moments puntuals. Tot això gràcies que continuen predominant els vents alisis a l’illa, que a més estan permetent que l’aeroport de La Palma operi amb normalitat perquè no l’afecten les cendres. La previsió de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per al cap de setmana apunta un canvi en la direcció del vent, que farà remolins a component oest i podria complicar els aterratges.

El bombament del con volcànic revela que el Tajogaite guarda encara molt magma

Un sisme de 4,8 graus al municipi de Mazo se sent a les illes occidentals

«El final està lluny», indica Morcuende

El més llegit