Com es reeduca un condemnat per delictes d’odi

«Em penedeixo d’haver-li insultat i haver-li dit aquestes paraules aprofitant-me que era transsexual». José (nom fictici) té 27 anys i és electricista. Un dia va discutir i es va barallar amb una coneguda transsexual. Un jutge el va condemnar a un any de presó i multa, però se li va suspendre el compliment de la pena a canvi, entre altres requisits, d’assistir a un programa de prevenció de delictes d’odi. Des de 2016 fins a 2020, 69 persones castigades a Catalunya per delictes d’odi han passat per aquests cursos organitzats per la Conselleria de Justícia i que són de compliment obligatori. Aquesta mesura s’aplica a penes que no superen els dos anys de presó, quan és la primera vegada que es delinqueix i sempre que estigui saldada la indemnització a la víctima. La finalitat és evitar la reincidència i aconseguir desterrar la intolerància i la violència per eliminar la perillositat de l’agressor, que reconegui els fets i adquireixi noves conductes. EL PERIÓDICO explica les interioritats d’aquests programes amb els testimonis dels seus protagonistes. José explica la seva vivència després d’assistir a un d’aquests cursos, que en el seu cas va comportar 13 sessions de dues hores. El seu grup estava format per unes vuit persones. «Aprens a identificar el que sents en cada moment [...]. Ens ensenyen a captar les emocions per controlar-nos», remarca. Sense embuts, explica que el seu problema amb la justícia es remunta a fa uns anys, quan es va barallar amb una transsexual. Van discutir. «No li vaig fer gaire mal. La vaig insultar i, és clar..». ¿Li vas pegar? «Ella em va clavar una bufetada i jo a ella una altra, a més dels insults». Els dos es van creuar denúncies. La condemna, després d’un acord i una sentència de conformitat, va ser d’un any de presó, multa i indemnització a la víctima. El jutge va substituir la pena de presó per l’assistència a un programa de delictes d’odi. Segons José, era la primera vegada que tenia un incident així. Admet que la va insultar perquè era transsexual, però es defensa: «No tinc res contra ells. Tinc companys i amics homosexuals». Quan li van dir que hauria de fer el curs, va sentir vergonya. ¿Per què vergonya? «Perquè no m’agrada ficar-me amb ningú», però «si em toques, si m’irrites, per dir-ho així, utilitzaré tot el que pugui per fer-te mal», que és el que va passar, confessa. En el curs, recorda, va aprendre a controlar les seves emocions i impulsos. Identificar emocions «A mi em va anar bastant bé», assegura. Ara, abans de reaccionar s’ho pensa «deu vegades». En les sessions li van passar vídeos i imatges perquè identifiqués les emocions. No es parla dels casos particulars de cada un. «Si un dia estic cansat, atabalat, enfadat, he d’identificar el que em passa per calmar-me. Si no saps el que et passa, mai sabràs calmar-te», reflexiona. Era conscient que, si se saltava una sessió, el jutge podia revocar la suspensió i empresonar-lo. Aquests programes contra els delictes d’odi es fonamenten en la no-discriminació i la igualtat de tracte. La violència, segons els experts, s’instal·la en l’esquema mental d’aquests penats. El gran repte és com desarticular aquest esquema que, d’alguna manera, reforça la conducta discriminatòria i violenta cap a l’altre. En essència es treballen tres emocions: la por, l’odi i el rebuig, conjuntament amb els pensaments perquè, segons els entesos, és on s’instal·len els prejudicis. Olga Loscos, psicòloga de la Fundació AGI, l’entitat que realitza aquests cursos, explica que es fa una entrevista al condemnat per valorar la seva situació i es repassen les seves vivències, des de la infància fins a l’actualitat. L’informe inicial concreta les metes a aconseguir. «Interessa veure si hi ha reconeixement o no del delicte», comenta. L’objectiu principal: «prevenir recaigudes». En les sessions es tracten les emocions, la motivació al canvi, l’empatia i la manera de resoldre problemes. «Ja esteu jutjats» «Es posen al meu voltant i els comento: ‘ja esteu jutjats. No se us tornarà a jutjar. Jo soc psicòloga i el que farem és treballar per no haver de tornar’. Els dic: ‘teniu diverses opcions: marxar i assumir-ne les conseqüències, ser aquí per passar el temps o participar’», afirma Loscos. Al principi estan enfadats però «després es deixen anar», recalca. «Parlem de les emocions. Connectem amb la ràbia i l’enuig i el que hi ha darrere del dolor. Per exemple, es pot preguntar: ‘¿Ha passat alguna cosa en la teva vida que t’ha fet feliç?’», explica la psicòloga. Intentem que s’adonin dels matisos de les emocions i incidim en la «flexibilització dels pensaments perquè no es comportin de manera violenta. Són persones amb molta impulsivitat i falta de control», evoca. En definitiva, es pretén fer-los entendre que poden reaccionar d’una altra manera. Els exemples de la vida diària hi ajuden. «Se’ls posa exemples perquè expliquin què farien en una situació determinada i se’ls fa veure que hi ha diverses opcions de comportament», afirma Loscos. En casos de discriminació, es pretén que acceptin el diferent. Teresa Claveguera, responsable de Mesures Penals Alternatives de la Generalitat, confirma que l’objectiu és que la persona «faci un procés de sensibilització i de responsabilitat respecte al fet delictiu, dir-li que pot canviar i, sobretot, evitar la reincidència». El fiscal contra els delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, argumenta que «aquests programes són més eficaços que la presó a efectes de reinserció». Segons la seva opinió, «cal treballar el tema dels prejudicis i estereotips que han portat a cometre el delicte. A més, la majoria dels penats no són extremistes», assegura. La Fiscalia de Barcelona va ser la pionera en sol·licitar aquesta mesura.

Com es reeduca un condemnat per delictes d’odi

«Em penedeixo d’haver-li insultat aprofitant-me que era transsexual», assegura José, un jove a qui el jutge li va substituir la pena de presó per l’assistència a un programa de formació.

El més llegit