La pluja enrobusteix les cendres del volcà de La Palma

Aquest cap de setmana, l’illa de La Palma s’enfronta als primers xàfecs des que va començar l’erupció volcànica. Amb una important acumulació de petits piroclastos, els riscos associats a aquests episodis de xàfecs creixen. Davant la possibilitat que, amb l’aigua, es formi una massa «pastosa», creix l’amenaça d’obstrucció d’algunes clavegueres. L’aigua de pluja en una altra època seria una bona nova per als agricultors de l’oest palmer, però avui, quan unes colades de lava han acabat amb més de 251 hectàrees de cultius –el 30% del total de la superfície afectada–, els preuats xàfecs es transformen en una complicació més. Els culpables d’aquest canvi tan radical no són les colades de lava, sinó les cendres expulsades pel volcà. Les enormes muntanyes de piroclastos de menys de dos mil·límetres de diàmetre es fan més pesants amb el contacte amb la pluja i es converteixen en materials que poden comportar nous riscos. D’aquesta manera, les cendres poden acabar tapant les clavegueres, fent que les teulades es desplomin o, fins i tot, i en casos més excepcionals, generar lahars. De moment, amb la població de la zona d’exclusió evacuada i sota la influència d’unes pluges molt febles, el risc principal a què s’enfronta la població de l’illa és l’obstrucció de les clavegueres. Així ho va fer constar la Federació d’Empresaris de La Palma, que, al seu compte de Twitter, va instar la ciutadania a escombrar les cendres de «voreres i carrers», davant la possibilitat de pluges febles i ocasionals. I és que la cendra, al contacte amb l’aigua, a més d’adquirir pes, es transforma en una «pasta» que pot causar problemes de diversa índole a les clavegueres. Segons les previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), aquests xàfecs cauran amb més probabilitat al vessant nord i est de l’Isla Bonita, és a dir, al costat contrari al lloc on hi ha el volcà. «Estem finalitzant l’episodi protagonitzat per la massa d’aire sahariana i a partir d’avui La Palma estarà sota la influència d’una massa d’aire marítima», va indicar David Suárez, delegat provincial de l’Aemet a les Canàries. Això generarà que la probabilitat de pluja augmenti, tot i que, com destaca, en cas que acabi caient, serà molt feble, ja que la nuvolositat prové del vessant nord. Aquesta previsió meteorològica es prolongarà durant el cap de setmana. Una altra possibilitat és que, a causa del pes que adquireixen les cendres barrejades amb l’aigua, els sostres de les cases puguin col·lapsar. Per això se sol·licita la retirada contínua d’aquests petits piroclastos de les teulades de les vivendes. Però la barreja de cendres amb aigua acull més riscos associats. El més extrem, tot i que també el menys probable a l’illa, és el dels lahars. Aquestes estructures es formen com a conseqüència de l’arrossegament de materials volcànics quan es produeixen pluges molt intenses, i formen lliscaments de materials pendent avall. Hi ha diversos registres que notifiquen successos d’aquest tipus al llarg de la història a l’illa. Uns anys després de l’erupció del volcà San Juan, el 1949, un lliscament de cendres a la terra va generar noves pèrdues més enllà de les provocades pel mateix volcà. Com narra Carmen Romero, geògrafa de la Universitat de La Laguna (ULL), pocs anys després de l’erupció «es va recuperar el trànsit rodat a la zona», però en aquests laboriosos treballs no es van tenir en compte els efectes secundaris de les cendres. Per això, amb les primeres pluges, es van formar petits lahars, «que van provocar la pèrdua de bestiar i almenys vuit víctimes entre els obrers que estaven a la zona». Però no cal anar tan enrere per trobar un fenomen com aquest a La Palma. El 2009, després d’un gran incendi, també es va notificar l’ocurrència d’un fenomen de similars característiques al lahar. «En realitat va ser un derby flow que va baixar fins al mar i va arrasar diverses plataneres», recalca el geògraf de la Càtedra de Reducció de Riscos de Desastres i Ciutats Resilients de l’ULL, Pedro Dorta. Perquè passi, no obstant, «ha de ploure de forma intensa durant bastant temps», aclareix Dorta. A més, l’acumulació de cendres hauria de ser abundant i el pendent, molt escarpat. Els condicionants climàtics només es compleixen a Los Llanos, El Paso i Tazacorte –l’àrea d’exclusió del volcà– quan hi entra una borrasca de sud-oest. «Aquest tipus de fenòmens generen precipitacions molt intenses, però també són molt poc freqüents», recorda Dorta. Fins i tot, si arribés a passar, és possible que els «efectes siguin molt locals». És a dir, és probable que tan sols passés en aquelles zones que complissin amb tots els requisits. En tot cas, ha de ser un risc que es tingui en compte als plans d’actuació davant l’emergència, ja que, a més, podria passar molt després que acabés l’erupció, com va succeir el 1949. «El risc que passi és molt baix, però existeix, i per això cal elaborar plans i vigilar la seva ocurrència», ressenya Dorta. A aquests treballs s’han d’unir els de reavaluació dels riscos associats del terreny una vegada acabi l’erupció, ja que «ha canviat totalment l’orografia», així que s’ha de tornar a mesurar el risc que produiran els futurs vessaments al nou terreny.

La pluja enrobusteix les cendres del volcà de La Palma

L’aigua augmenta el pes de les cendres, que formen una pasta que pot tapar clavegueres, col·lapsar teulades i, en casos poc habituals, formar lahars

El més llegit