Una sortida alternativa: la pandèmia provoca un ‘boom’ de la indústria del cànnabis

THC Abogados és un despatx establert a Madrid. Està especialitzat en il·lícits relacionats amb substàncies estupefaents, i també assessora i ajuda a constituir a tot Espanya clubs socials de cànnabis, bancs de llavors i plantacions de cànem industrial. Malgrat la natura militant del seu nom (el THC és el component psicoactiu principal de la planta de marihuana), les seves oficines es troben en un carrer molt car, molt d’ordre: Gènova, a 100 metres de la seu del PP i a 250 de l’Audiència Nacional. A la seva lluminosa i asèptica sala de reunions no hi ha ni rastre de la tradicional parafernàlia associada al consum. Només una taula, sis cadires, un quadro abstracte, una màquina de cafè i un gerro amb flors de plàstic. «Pels serveis de creació d’una associació o un banc de llavors cobrem uns 3.000 euros. És un import alt, i quan va començar la pandèmia pensàvem que amb tanta gent en erto, o que s’havia quedat sense feina, no podrien invertir. Però sorprenentment va ser al contrari. A partir de maig del 2020, quan va acabar el confinament estricte, es va començar a generar molt moviment. Va ser un ‘boom’», afirma Raquel Galiano, membre del despatx. En paral·lel a aquesta eclosió, en bona part motivada per la crisi econòmica que va implicar el coronavirus, amb 440.000 llocs de treball menys i 400.000 aturats més entre març del 2020 i abril del 2021, diversos grups d’esquerra han presentat o anunciat proposicions de llei en el Congrés per regular el cànnabis, tant per a ús medicinal com a recreatiu, i acabar amb la legislació actual, plena de clarobscurs. Els clubs de fumadors es creen sota la llei d’associacions, i el consum de portes endins està permès, però no treure el producte. Les llavors es venen com a objectes de col·leccionisme. I les plantacions de cànem industrial, que segons el Ministeri d’Agricultura han multiplicat per vuit la seva superfície en els últims cinc anys, han de contenir menys d’un 0,2% de THC. ERC i Més Madrid van presentar les seves propostes per regularitzar l’ús lúdic i medicinal del cànnabis dimarts passat. El soci minoritari del Govern, Unides Podem, farà el mateix en els pròxims dies. Són iniciatives que pretenen pressionar el PSOE. Però a la dreta dels socialistes també hi ha moviment. Ciutadans i el PNB defensen la legalització amb finalitats terapèutiques, una cosa que es troba en estudi per part d’una subcomissió a la Cambra baixa. Incògnites numèriques Resulta impossible saber quants clubs cannàbics hi ha a tot Espanya. Els membres han de ser majors d’edat i comptar amb l’aval d’un altre integrant: el subministrament a tercers està prohibit. Si la persona darrere del taulell coneix i disfruta amb la seva feina, la seva actitud sol ser a mig camí entre el sommelier, amb prolixes explicacions sobre el retrogust cítric de certa variant de marihuana, i el químic, comparant els nivells de THC de diferents varietats. Alguns ofereixen tota mena de refrescos i alimentació envasada, compten amb projectors i taules de billar, fan classes de ioga, ofereixen massatges i acullen concerts. D’altres són locals molt petits i foscos. Però gairebé tots tenen portes anònimes, que no anticipen res sobre el que hi passa dins. Abans de la pandèmia, es calculava que n’hi havia més de mil a Espanya, la meitat a Madrid i Barcelona. «Ara el nombre és molt superior», diu Galiano. THC Abogados té vuit anys d’activitat. Des d’aleshores, ha estat darrere de la constitució, segons els seus càlculs, d’uns 400 clubs. D’aquests, uns 180 l’últim any i mig. Només el setembre del 2021, 14. L’associació no ha de tenir ànim de lucre, però això no significa que els seus treballadors no puguin percebre un sou. «Quan vam començar, el perfil de qui volia obrir un club era el d’un jove sense feina. Però ha evolucionat molt. Ara hi ha molta més professionalització», afirma Galiano. A això se suma el fet que les restriccions contra la pandèmia, amb tantes vides fins a cert punt en pausa, o amb les revolucions baixades, han provocat un augment del consum, que ja era elevat a Espanya abans de la Covid. A l’última Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDATS), portada a terme en els mesos previs al primer estat d’alarma, el 10,5% dels sondejats pel Ministeri de Sanitat va assenyalar que havia consumit cànnabis l’últim any. «En termes econòmics, a nosaltres la pandèmia ens ha afectat molt positivament. Al ser a casa, la gent ha tingut més temps per consumir», afirma una de comercial d’una important companyia de vaporitzadors d’alta gamma per a concentrats de cànnabis, que prefereixen que el seu nom no aparegui publicat. Mentrestant, res fa pensar que la regularització del cànnabis a Espanya per a ús recreatiu, una iniciativa que segurament provocaria molts recels a la UE, sigui una realitat a curt termini. Malgrat la pressió dels seus socis, fonts del PSOE deixen clar que no recolzaran les recents iniciatives parlamentàries, una posició que les aboca al fracàs, perquè el PP i Vox hi votaran en contra. L’únic que els socialistes estan disposats a «promoure», continuen en la direcció del partit, és «un marc legal» per a l’ús medicinal.

Una sortida alternativa: la pandèmia provoca un ‘boom’ de la indústria del cànnabis

Clubs de fumadors, bancs de llavors i plantacions de cànem industrial es multipliquen arran de la crisi del coronavirus

La plaga de la marihuana

El més llegit