He arribat en creuer a l’illa de Thera (o Thira, que s’escriu de les dues maneres) i que ara anomenen Santorini, que sembla que és una deformació del nom de Santa Hel·lena que els venecians van donar a l’illa en algun moment de la història. En realitat, el nom original no es coneix, ja que Thera ve que va ser una colònia espartana fundada al segle IX aC. Lawrence Durrell, al seu llibre sobre les illes gregues, l’anomena Santorín. En tot cas, és un lloc de moda per al turisme i escala ineludible per a tots els grans barcos que amb milers de passatgers naveguen els estius entre l’Adriàtic i el Bòsfor sense importar-los que estan sobre una línia de gran activitat sísmica. És la dorsal que es va formar quan la placa africana es va ficar sota l’euroasiàtica en un procés de subducció, acumulant magma i energia, per això no seria estrany que tornés a moure's en qualsevol moment.