L’aire de l’entorn del volcà pateix el deteriorament més gran des de l’erupció

La qualitat de l’aire a l’entorn del volcà, és a dir, als municipis d’El Paso i Los Llanos, va ser ahir la pitjor des que va començar l’erupció, el 19 de setembre. Les dues estacions que el Govern de les Canàries ha instal·lat de manera addicional –després de produir-se l’erupció– a l’oest de La Palma, han arribat a registrar concentracions de diòxid de sofre (SO2) han sigut de fins a 667 micrograms per metre cúbic durant una hora a l’estació portàtil d’El Paso (entre les 6.00 i les 7.00 del matí d’ahir) i de fins a 364 micrograms per metre cúbic a la unitat mòbil instal·lada a Los Llanos de Aridane (entre les 8.00 i les 9.00 del matí). Aquests increments van ser notables durant gairebé vuit hores del matí d’ahir, així que, en el còmput diari, van duplicar –i fins i tot triplicar– els límits imposats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per jornada. En les seves noves directrius sobre la qualitat de l’aire exterior, que s’han actualitzat aquest any, l’OMS estableix que les concentracions de diòxid de sofre, per no causar danys a la salut, no han de sobrepassar els 40 micrograms per metre cúbic en 24 hores. Segons les dades proporcionades per la Xarxa de Qualitat de l’Aire del Govern de les Canàries, la mitjana diària de Los Llanos de Aridane va arribar a 88,5 micrograms per metre cúbic –el doble del recomanat per l’OMS–, mentre que a El Paso les xifres recomanables diàries gairebé es van quadruplicar. En aquesta estació es van arribar a mesurar 145,60 micrograms per metre cúbic de concentració de SO2 diària. El mateix clima Un dels culpables directes d’aquest deteriorament de la qualitat de l’aire a les zones limítrofes al volcà ha sigut el mateix clima. Les condicions meteorològiques han sigut desfavorables per dos motius: l’Alisi ha deixat de bufar i des del mar corre una suau brisa que impedeix que el plomall abandoni la terra. «Hi ha una alta estabilitat a les capes baixes de l’atmosfera, amb una inversió tèrmica d’uns sis o set graus que se situa a uns 600 o 700 metres d’altura», explica David Suárez, delegat provincial de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a les Canàries, que destaca que aquest fenomen està servint de «tapadora» per al núvol del volcà, evitant la dispersió de gasos i contaminants. És a dir, concentrant-los tots en un punt concret. L’altre factor determinant perquè la columna de fum s’hagi estancat a l’oest de La Palma ha sigut la brisa marina. En el transcurs del matí, com que la terra s’escalfa amb molta més facilitat que la superfície del mar, es produeix una reacció física per la qual el vent corre des de l’oceà cap a la terra. «Aquestes brises, que són molt lleus, també han influït perquè la dispersió d’aquests gasos sigui tan baixa, especialment a El Paso i a Los Llanos de Aridane», sentencia Suárez. Es podria repetir Aquest episodi, que els científics no descarten que es pugui repetir-se i afectar altres parts de l’illa, també ha incrementat el nombre de partícules de més de deu micrometres de diàmetre. A les dues estacions, els nivells diaris d’aquest tipus de partícules, que poden ser inhalades i causar greus conseqüències en la salut de la població, eren d’una mitjana de 62 micrograms per metre cúbic diari, quan el recomanat en 24 hores és de 45 micrograms per metre cúbic. A les Canàries, els valors normals mitjans diaris es troben en uns 20 micrograms per metre cúbic, en gran part a causa de les concentracions de sal marina que se sol trobar en l’aire a les illes. En el cas de La Palma i sota la influència del volcà, una fracció, que els científics estimen que pot ser pràcticament la meitat, correspon a les cendres volcàniques de menor mida. Conseqüències en la salut L’exposició d’aquest contaminant té conseqüències directes en la salut de la població. Un estudi recent realitzat a Islàndia, va arribar a la conclusió que la inhalació de sofre augmenta un 10,9% els casos d’asma en els dies en què les concentracions d’aquest gas superen els límits recomanats per l’OMS. Aquest percentatge és molt més gran en nens, en qui augmenten un 20,2% el risc de patir un episodi d’asma, i un 11,3% entre la població adulta. Els signants de l’estudi, titulat ‘Severe volcanic SO2 exposure and respiratory morbidity in the Icelandic population’ concreta que, a més, les consultes d’atenció primària van augmentar aquells dies per altes concentracions fins a un 17,2% en la població general. El diòxid de sofre és un gas que, al contacte amb l’aire, es transforma en àcid sulfúric. Quan aquest compost químic és inhalat causa la irritació de les vies respiratòries, en nas i boca. Per aquesta raó, a meteo –preferiblement FFP2, però si es pot també FFP3–. Així mateix, insisteixen que els més perjudicats per aquestes altes concentracions de partícules contaminants són els més petits i les persones grans amb pluripatologies. Els efectes

L’aire de l’entorn del volcà pateix el deteriorament més gran des de l’erupció

Les concentracions de sofre a Los Llanos i El Paso dupliquen el recomanat per l’OMS

Segueix aquí l’última hora de l’erupció del volcà de La Palma.

El més llegit