La Covid endèmica, el pitjor final de la pandèmia

Amb els estadis de futbol plens i bona part de les restriccions d’aforament eliminades, al carrer sorgeix la pregunta de quan i com serà el moment en què deixarem de preocupar-nos de la Covid-19 en la nostra vida quotidiana. Els científics recorden que el final de la pandèmia encara és lluny, ja que queden molts països amb índexs de vacunació molt baixos. Amb això al cap, manegen la hipòtesi, cada vegada més realista, que certs països amb alt nivell de vacunació, com Espanya, passin a una fase endèmica, en la qual el virus SARS-CoV-2 continuarà circulant, però amb una prevalença més baixa i possibles pics estacionals, com passa amb la grip. Ens acostem a un escenari que tots haguéssim firmat l’abril del 2020, quan centenars de persones morien cada dia, però la fase endèmica no deixa de ser el pitjor final de la pandèmia. El virus continuarà saturant el sistema sanitari de tant en tant i causant Covid persistent. Amb l’excepció de Nova Zelanda, els governs semblen haver renunciat a l’eliminació del virus. Aquesta s’ha aconseguit amb malalties com el xarampió: als països desenvolupats està sota control i només hi ha brots puntuals, en molts casos ocasionats pels antivacunes, com el registrat a Disneyland (Califòrnia) el 2015, amb més d’un centenar de casos. L’erradicació és encara més complicada. Quant a malalties humanes, només s’ha aconseguit amb la verola. Va ser el 1980, gràcies a la vacunació a tot el món i que aquest virus no té reservori animal. #Covid19infections in the transition from the epidemic to the endemic phase, and consider the implications of this transition in the context of #COVID19🦠💉 https://t.co/CnE3II3kDH pic.twitter.com/tAsRPcJVnA — María (Maria del Mar) Tomas (@MariadelMarTom) 25 de septiembre de 2021 En animals es va aconseguir amb la pesta bovina. L’OMS confia a erradicar la pòlio, la transmissió de la qual es limita a l’Afganistan i el Pakistan. Més utòpica és l’extinció del patogen, que mai s’ha aconseguit, ni tan sols amb la verola, ja que hi ha dos laboratoris d’alta seguretat, un als Estats Units i un altre a Rússia, que guarden mostres d’aquest virus. El cèlebre immunòleg nord-americà Anthony Fauci va dir recentment que la Covid-19 no hauria de ser considerat com la grip, sinó com el xarampió, malaltia controlada gràcies a la vacunació. Les vacunes tornen a ser la clau. Com ha dit el metge, investigador i professor de la Universitat de Salamanca Miguel Marcos, «la Covid-19 només és ‘com un refredat’, després de vacunar-te, però, curiosament, molts que comparen la Covid amb la grip solen minimitzar la importància de les vacunes o directament són antivacunes». És a dir, «endèmic» no és sinònim d’«inofensiu». En aquest escenari la Covid-19 continuarà sent motiu de preocupació recurrent, amb possibles brots estacionals –com la grip o el virus respiratori sincitial–, i les persones no vacunades i immunodeprimides continuaran patint malaltia greu o mort, i sense una cobertura vacunal àmplia en altres països podran aparèixer variants resistents a les vacunes. ¿Per què no és possible aconseguir l’eliminació de la Covid-19 i sí que s’ha aconseguit amb el xarampió? Els nord-americans Rustom Antia –biòleg de la Universitat d’Emory a Atlanta– i Elizabeth Halloran –epidemiòloga a la Universitat de Washington– han fet un treball en el qual teoritzen sobre la fase endèmica i els seus condicionants (Antia, R., Halloran, M.E., «Transition to endemicity: Understanding Covid-19», «Immunity», 2021). No, el Covid-19 no es como la gripe. Ni ha sido. Ni será. Nadie se atrevía a decirlo en abril de 2020 o en enero de 2021 pero entre olas o ahora, que estamos mucho mejor (y todos nos alegramos de ello), parece que hay gente que “necesita” decirlo por algún extraño motivo. — Miguel Marcos #CuidadoConLosEspaciosCerrados (@drmiguelmarcos) 3 de octubre de 2021 Entre altres factors, expliquen que, mentre que el xarampió genera immunitat esterilitzant per a tota la vida –no torna a patir-se la malaltia després d’una infecció o després de vacunar-se–, amb els coronavirus la immunitat decau amb el temps, i ho fa a diferent velocitat: es redueix més ràpidament la immunitat que bloqueja la malaltia que la que en redueix la gravetat. Així, la immunitat de grup és només transitòria. Els investigadors adverteixen que el curs de la infecció, el funcionament del sistema immunològic i l’abast de la patologia depenen en gran manera de l’edat: «La demografia de la població i l’edat a què les persones contrauen la seva primera infecció exerceix un paper important en la determinació de la càrrega de malaltia», remarquen. Arran d’aquesta idea hi ha la possibilitat, apuntada per Ignacio López Goñi (Universitat de Navarra), del qual contraure el SARS-CoV-2 sent nens protegeixi de la malaltia en l’edat adulta, una cosa que altres especialistes, com Federico Martinón (U. de Santiago) qüestionen. Antia i Halloran esmenten el cas de l’OC43, un dels quatre coronavirus que avui provoquen refredats i que probablement va causar l’epidèmia de «grip russa» el 1889 i 1890: va ser greu en adults en la fase epidèmica i després es va suavitzar. El que no se sap és si això es va deure a una immunitat adquirida mitjançant contagis en la infància o a l’evolució biològica del virus. Una vegada més, el futur guarda moltes incògnites.

La Covid endèmica, el pitjor final de la pandèmia

Els científics expliquen com serà la possible fase d’endemicitat del SARS-CoV-2, amb el virus circulant però amb una prevalença més baixa i possibles pics estacionals, com passa amb la grip

El més llegit