Vigilants del volcà de La Palma

La crisi eruptiva que viu La Palma ha generat un ecosistema de coneixement en què conviuen professionals de múltiples disciplines. Geòlegs, enginyers, matemàtics, físics, bioquímics, sismòlegs... tots remen, sota el paraigua de la vigilància volcànica, en la mateixa direcció per donar respostes ràpides, coordinades i eficaces als múltiples fronts que s’obren al pas de la lava. La vulcanologia és una àrea multidisciplinària que s’alimenta d’incomptables especialitats, des de la sismologia o la geodèsia, a la geoquímica, el tractament d’imatges digitals o la gravimetria. Hi ha nombrosos professionals treballant en aquests moments a La Palma, aportant el seu coneixement per, entre tots, intentar pronosticar el comportament del fenomen geològic. «Dins la destrucció que hi ha ara, s’ha aconseguit una cosa molt important, que és avisar, alertar el Pevolca del que passaria, tenir dues evacuacions exitoses sense cap ferit ni mort, i tot això és gràcies a un treball grupal. No es pot dir que el geòleg ha fet més que el sismòleg, o el geoquímic, és un treball coordinat en què tothom aporta el seu coneixement per poder tenir una imatge completa de la situació real, una valoració conjunta de l’activitat sísmica», assenyala el geòleg Stavros Meletlidis, investigador de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). El Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per risc volcànic de la Comunitat Autònoma de les Canàries (Pevolca) contempla tota una xarxa de professionals que garanteixin una resposta «ràpida, eficaç, eficient i coordinada», dirigida a minimitzar els possibles danys i permetre el restabliment dels serveis bàsics per a la població en el mínim temps possible. Set àrees en l’estructura del Pevolca Per atendre la crisi eruptiva, el Pevolca s’estructura en set àrees d’actuació amb centenars de professionals cadascuna: Intervenció, Vigilància Volcànica, Seguretat, Sanitari, Logística, Suport Tècnic, i Rehabilitació dels Serveis Essencials –electricitat, aigua, combustible i telefonia–. El grup d’Intervenció està compost pel cap d’operacions, especialistes d’incendis, agents de Medi Ambient, un coordinador de mitjans aeris, el Grup d’Emergències i Salvament del Govern de les Canàries (GES), unitats d’extinció dels consorcis de bombers, personal de rescat, la Unitat Militar d’Emergències (UME), i personal de Salvament Marítim, entre altres. El grup de Vigilància Volcànica, dependent del Comitè Científic d’Avaluació i Seguiment de Fenòmens Volcànics, és el responsable del seguiment i valoració permanent del perill volcànic a través de sistemes de vigilància. Està format per tècnics designats per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i personal de l’organisme competent en salut pública i qualitat ambiental del Govern de les Canàries. Integra tota la informació en temps real per donar els diagnòstics i prediccions que siguin necessaris amb vista a prevenir i avisar la direcció del pla amb prou temps, de manera que sigui possible desplegar els operatius d’evacuació, assegurant, en la mesura que sigui possible, la vida de les persones. El grup de Seguretat és el conjunt de mitjans materials i humans amb l’objectiu de garantir la seguretat ciutadana, el control de les zones afectades per l’emergència volcànica i els seus accessos i col·laborar en l’evacuació, confinament o allunyament de la població en cas de ser necessari. El Sanitari està integrat pel Servei Canari de Salut (SCS), el Servei d’Urgències Canari (SUC), serveis assistencials (socials o sociosanitaris) i/o hospitalaris dependents de la comunitat autònoma, ajuntaments, cabildos o de qualsevol altra administració pública o privada, a més d’empreses de transport sanitari i la Creu Roja. El de Suport Tècnic és el responsable de facilitar els mecanismes d’informació per a la presa de decisions de la direcció tècnica, avaluant la situació; i el de Logística s’encarrega de les accions encaminades a l’evacuació, mobilització i desmobilització, al proveïment, avituallament, alberg, reposició de mitjans materials dels grups d’intervenció i al recolzament en el trasllat de la població que hi hagi a la zona de risc i el seu allotjament adequat en llocs segurs. Stavros Meletlidis, geòleg Doctor en Vulcanologia i investigador de l’Institut Geològic Nacional (IGN), Stavros Meletlidis aporta l’enfocament geològic al procés eruptiu de La Palma. Com si es tractés d’un puzle, recull cada peça aportada pels diferents professionals de la xarxa de vigilància volcànica i ajuda a interpretar-les en el seu conjunt per tenir una visió global del comportament del volcà, visió que ha sigut clau en l’èxit dels plans d’evacuació de la població palmera. «Hi ha estacions sísmiques, GPS/GNSS, de gasos, d’aigua, d’imatges per satèl·lit... Tenim moltíssimes fonts de dades i, després d’una primera avaluació i estudi per part dels companys, especialistes cada un en el seu camp, la interpretació en el seu conjunt, intentant veure com casen unes dades amb els altres, i parlar sobre el fenomen ho fem els geòlegs». A més, s’encarrega d’interpretar cada signe que surt a la superfície, la dinàmica eruptiva, els canvis de l’estat del volcà, d’avaluar els possibles riscos; així com del mostreig de material volcànic –fluxos de lava i material piroclàstic– a través de la recollida de mostres magmàtiques per conèixer el DNI de l’erupció. «Els tipus d’erupció depenen de com està el magma, de quin volum de vidres o gasos té dins o des de quina profunditat ve. Totes aquestes dades són necessàries per completar la visió que tenim a través de la xarxa de vigilància». Itahiza Domínguez Cerdeña, sismòleg de l’IGN Els sismòlegs són l’avançada de la crisi eruptiva, monitoritzen cada senyal del volcà. Aquest és el paper d’Itahiza Domínguez Cerdeña, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), un dels encarregats de mesurar des dels terratrèmols que es produeixen quan hi ha una intrusió o per la pressió del magma que deforma l’illa; fins altres senyals com el tremolor volcànic, un soroll continu i de baixa freqüència amb una amplitud que també determina l’activitat del volcà. «Entre altres coses ens dediquem a analitzar les localitzacions dels terratrèmols, millorar-les amb tècniques específiques, i generar sistemes automàtics de monitoratge, per donar la resposta més ràpida possible a les crisis que hi vagin havent en el procés eruptiu». Les dades les obtenen a temps real a través de les diferents estacions col·locades a l’illa, que envien constantment informació amb sistemes de comunicació mòbils 3G o 4G, fins a sistemes de satèl·lit. «L’illa de La Palma s’està monitoritzant des de fa molt temps. Fa quatre anys hi va haver un eixam sísmic a molta profunditat que ens indicava que s’hi estava acumulant magma, i es va millorar tot el sistema de vigilància. Des d’aleshores portem fent un monitoratge molt intens en el temps, tot i que en les últimes dues setmanes, quan va començar l’eixam sísmic, s’ha multiplicat la quantitat de treball; s’han d’analitzar moltes dades». Laura García Cañada, especialista en geodèsia de l’IGN La matemàtica de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) Laura García Cañada és especialista en geodèsia, la ciència que estudia la forma i dimensió de la Terra. El principal objectiu de la geodèsia aplicada al vulcanisme és el control de possibles deformacions en un complex volcànic i els seus voltants, a diferents escales d’espai i temps. Aquestes deformacions, que es mesuren a la superfície terrestre, es produeixen quan la pressió interna exercida pel magma es transforma, per la qual cosa són el reflex d’un canvi de l’activitat volcànica. D’aquesta manera, la detecció de deformacions i la seva quantificació pot donar una informació molt útil sobre què és el que està passant a l’interior. En aquest sentit, el paper de la investigadora García Cañada consisteix a mesurar les deformacions del terreny, i per això treballa amb estacions permanents GPS, que l’IGN té instal·lades a tota l’illa de La Palma. A través de totes les dades que rep, calcula les coordenades i estudia com varien amb el temps. El seu treball va contribuir a veure que s’estava inflant la zona de l’activitat, i la deformació en vertical de més de 20 centímetres, i donar una estimació aproximada respecte a quina profunditat està passant el fenomen, així com del volum de magma que podria estar acumulant a l’interior. Ella treballa a l’oficina de Madrid, tot i que ara és a La Palma, «sempre venim buscant localitzacions per posar els GPS i ara he vingut per l’erupció». Alicia Felpeto Rielo, geofísica de l’IGN Doctora en Ciències Físiques i especialista en geofísica –física de la Terra-, Alicia Felpeto Rielo va arribar al món dels volcans perquè li atreien «irremissiblement» i va decidir fer la tesi doctoral al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) sobre models de simulació numèrica de processos eruptius i mapes de perillositat, marc en què va desenvolupar una eina per a la generació de mapes de perillositat volcànica basada en models de simulació numèrica. El seu treball es va centrar en dos dels principals perills volcànics: les colades de lava i la dispersió i caiguda de cendra. Actualment, com a investigadora de l’IGN, una de les seves feines fonamentals és precisament el desenvolupament d’aquests mapes de perillositat volcànica. En concret, en la crisi volcànica de La Palma ha de dissenyar els mapes d’invasió de les colades de lava, un dels primers passos per decidir quines zones s’havien d’evacuar, a més de pronosticar quins són els camins més probables del flux del magma. «Els mapes que dissenyem, realment el que ens permeten és distingir els camins més probables de la lava d’altres que són possibles, però menys probables», assenyala l’especialista, mentre afirma que aquest procés eruptiu de l’Isla Bonita està seguint el comportament «esperable» en els models de lava realitzats. «Ara per ara les colades segueixen els camins més probables». David Suárez, meteoròleg de l’Aemet Delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya a les Canàries, David Suárez és el representant de l’Aemet en el comitè científic del Pevolca. Contribueix a donar el suport meteorològic a l’emergència, a través de l’emissió d’un butlletí diari que acompanya amb dues comunicacions al dia sobre el model de dispersió de cendra del volcà, amb un pronòstic de la seva distribució. En aquesta tasca, que executen a través del superordinador de l’Aemet, participen entre 30 i 35 persones de l’agència, amb diferents perfils tècnics d’observació. Així mateix, recolzen el Govern de les Canàries –que té les competències en qualitat de l’aire–, a monitoritzar el ventall de cendra i gasos que emet el volcà. «El nostre punt fort és la meteorologia, sobretot l’evolució del ventall de cendra i gasos». A més, ja que l’Aemet ostenta la condició d’autoritat aeronàutica, dins les seves responsabilitats amb l’aviació civil, té l’obligació d’emetre els pronòstics i l’observació de la meteorologia, i en aquesta crisi eruptiva de la cendra a l’espai aeri de les Canàries i els aeroports. «Les condicions meteorològiques ens permeten saber quina és la direcció més probable de l’evolució del ventall de l’erupció, si la cendra pot arribar o no a una altra illa, a quines zones de La Palma pot afectar més o si l’aeroport és probable que estigui afectat o no de cara a l’operativitat». Rubén López, enginyer de l’IGN Enginyer d’instrumentació específica en vigilància volcànica de l’IGN, Rubén López contribueix al disseny tecnològic de la xarxa de vigilància. Entre les seves tasques figura supervisar i corregir els possibles danys als equips per l’emissió de cendra o fissures que puguin tallar les comunicacions. «L’alimentació dels equips generalment no és d’endoll, són plafons i s’ha d’estar pendent que no s’omplin de cendra, per exemple». Tant ell com els seus companys han d’estar pendents de tot el ventall d’instrumentació específica en l’àmbit volcànic, des de controlar com funciona, fins a saber instal·lar-la en cada moment i de forma urgent. «Hem de tenir a punt la tecnologia per poder extreure tots els paràmetres de la terra possibles, sense haver d’anar a recollir una mostra. Hi ha coses que no podem fer com ara recollir aigua, això no es pot automatitzar, però totes les altres coses sí». Sempre hi ha d’haver un enginyer d’instrumentació específica a La Palma per l’alt risc que les estacions s’espatllin. «La Palma és una illa que teníem molt monitoritzada, però si això passa a La Gomera, per exemple, no tenim tanta vigilància. Nosaltres intentem tenir un coneixement de totes les tècniques perquè hem de fer molt treball de camp, desplegar la xarxa quan hi ha una erupció i conèixer el terreny». Melchor González Dávila, químic marí de la ULPGC Catedràtic de Química Marina de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC) i investigador de l’Institut d’Oceanografia i Canvi Global (IOCAG), Melchor González Dávila coordina els treballs que es porten a terme al port de Tazacorte per avaluar l’estat de l’aigua abans i després d’arribar la lava al mar. La setmana passada van analitzar durant dos dies les propietats de l’aigua, des del pH, al contingut de carboni inorgànic dissolt o la pressió parcial del CO2… Totes les variables del sistema de diòxid de carboni, així com el contingut de ferro. Van tornar el dijous 30 de setembre i des d’aleshores analitzen, a bord de l’embarcació ‘Salvamar Alphar’, les condicions del mar a Tazacorte, després de l’arribada de la lava, per informar el Pevolca de com evoluciona l’acidesa de l’aigua i veure els canvis pel que fa al contingut de ferro com a fertilitzant oceànic. «Es tracta de veure, d’una banda, els efectes negatius de l’erupció –acidesa de l’aigua–, i de l’altra, la part positiva, que és la possible fertilització posterior de les aigües amb ferro necessari per a la vida». El seu treball i dels seus companys contribueix a posar llum sobre com es veurà afectat l’ecosistema, si el pH s’ha acidificat, si això fa que els organismes no puguin crear una closca; a més del contingut de ferro que pot afavorir la vida marina en el futur. Desirée Acosta, tècnica en emergències sanitàries del SUC Natural de La Palma i resident «a pocs passos del volcà», a la localitat d’El Paso, Desirée Acosta és una dels tècnics del Servei d’Urgències Canari (SUC) de l’ambulància medicalitzada que dona servei a tots els municipis palmers. «Quan va esclatar el volcà ens van activar a través del 112, primer com a preventiu, a l’ambulància de suport vital avançat, al camp de futbol de Los Llanos, on vam estar unes hores i vam acompanyar i atendre un senyor que es trobava malament. El problema és que cobrim urgències a tota l’illa; soc a l’ambulància medicalitzada i només n’hi ha una que ha d’atendre tothom». No obstant, des que va esclatar l’erupció, no només ha exercit com a sanitària, atenent totes les urgències que sorgeixen i com a recolzament al centre de salut de Los Llanos, també ha sigut una excel·lent veïna i amiga, acollint a casa seva persones a qui la lava ha deixat sense llar, i acompanyant en el procés. Confirma que arran del volcà s’ha intensificat la demanda d’atenció, sobretot per nervis i atacs d’ansietat, tant de gent gran com jove. «La nostra funció és ser-hi per atendre qualsevol necessitat i donar suport emocional, tot i que a Los Llanos tenim dos psicòlegs, però també donem un cop de mà acompanyant els més afectats, perquè hi ha gent que encara no ho ha assimilat». Moisés Sánchez, director del 112 Canàries Graduat en Seguretat i Control de Riscos, Moisés Sánchez lidera l’equip que constitueix les dues sales operatives del Centre Coordinador d’Emergències i Seguretat (CECOES) 1-1-2 del Govern de les Canàries. Des que va esclatar la crisi volcànica a La Palma, el treball del dia a dia de l’atenció del telèfon únic d’urgència, el 112, «amb els estàndards de qualitat que tenim», convergeix amb el paper que exerceixen en l’emergència volcànica. «En la crisi eruptiva la nostra missió és, des d’una setmana abans de l’erupció volcànica, amb l’activació del pla Pevolca el dia 13, dir què és el que s’ha de fer». Això implica des de dirigir l’estratègia, la sol·licitud de mitjans –tant propis com aliens a l’emergència–, la coordinació amb altres institucions, la centralització de la informació a les autoritats i els mitjans de comunicació, que flueix dels òrgans d’intervenció al lloc del succés, fins a encarregar-se de la relació amb les autoritats estrangeres, ambaixades i consolats que estan preocupats per l’estat dels seus conciutadans, així com nodrir d’informació al lloc de comandament avançat, i organitzar juntament amb la Direcció General de Seguretat i Emergència tota la logística que comporta la intervenció. «El conseller ha sigut clar, en aquesta emergència la prioritat són les persones, que no hi hagi cap ferit, i alhora se’ns ha demanat que no suposi deixar de banda l’atenció a la resta dels ciutadans a les vuit illes canàries». Eugenio Fraile, oceanògraf físic de l’IEO-CSIC Investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), l’oceanògraf físic Eugenio Fraile, membre del Pevolca, lidera la campanya a bord del vaixell oceanogràfic ‘Ramon Margalef’, amb un equip multidisciplinari format per onze científics de diferents institucions, a més de la tripulació. Entre els objectius de la campanya, que va començar el 25 de setembre, hi ha fer un estudi geomorfològic del terreny previ a l’arribada de la lava al mar, per veure diferències geomorfològiques del terreny, què passa sota el mar, si també l’escorça marina s’eleva, s’esquerda..., i per això han fet una batimetria de la zona per determinar si hi ha anomalies, desplaçaments, sortida de gasos... Un altre objectiu és fer un estudi físic, químic, biològic i microbiològic de la zona, tant abans de l’arribada de la lava, com després; i recollir mostres d’organismes vius, sobretot corall negre, que és un bioindicador del procés eruptiu. Elena González Alonso, matemàtica de l’IGN Elena González Alonso és matemàtica i investigadora de l’IGN, especialista en dades de satèl·lits. La seva feina dins la vigilància volcànica de l’erupció de La Palma és mesurar les deformacions del terreny amb dades satèl·lit radar. La tècnica consisteix a utilitzar dues imatges amb dates diferents sobre una mateixa zona i, fent un tractament d’aquestes, calcular les deformacions que hi ha entre una data i l’altra. «Això ens ha servit per veure com el volcà de La Palma s’inflava. Nosaltres hem vist aquesta inflació del terreny utilitzant dades satèl·lit radar». El satèl·lit que utilitzen principalment és el Sentinel-1, que porta proporcionant imatges des del 2014. «Sobre La Palma passen dos satèl·lits, el Sentinel-1A i el Sentinel-1B i tenim una imatge nova cada sis dies, aproximadament. Nosaltres vam començar a veure la deformació, clarament, uns dies després que s’iniciessin els terratrèmols».

Vigilants del volcà de La Palma

Un ecosistema ric en professionals de múltiples disciplines vetlla per donar resposta a la crisi eruptiva

El més llegit