Excarcerar el pesar col·lectiu pel volcà de La Palma

L’aire de costa oest de La Palma es va tornar a aclarir dissabte després d’una nit de cendres i els barris confinats de Los Llanos de Aridane, El Paso i Tazacorte van poder sortir als carrers per excarcerar el pesar col·lectiu d’esquena als fums del volcà. Els rugits i explosions van intensificar els seus decibels com un avís constant del seu entreson, tot i que la vida a Tazacorte ja es desenvolupava en els codis d’un estat d’alarma. Al port del municipi, amb un dic des del qual es retalla la ‘fajana’ que depassa els 475 metres de la línia de costa, els pescadors donen un cop de manguera a les embarcacions per passar les llargues hores en què el magma s’obre pas al salnitre. «El sector està aturat i a sobre hem perdut espai en un any que ja era dolent», indica Luis, un pescador de fondària amb base al moll ‘bagañete’, on treballen gairebé mig centenar de pescadors artesans sumits en la incertesa. Amb prou feines se sent més brunzit que la tremolor de Cumbre Vieja en aquest nus de camins que avui ofereix dàrsenes buides, flotes amarrades i confraries tancades i barrades. Només el bar del port es manté com a punt de fuga i descans per als treballadors de les plataneres, que s’asseuen a la barra per ofegar la tristesa. Unes 150 famílies de Tazacorte depenen de les aigües del port, però més de la meitat de la població de l’illa depèn del plàtan. Un grup de joves carregadors, transportistes i talladors de plàtans tornen de la seva jornada matinera en una finca de Las Manchas i demanen una ronda d’ampolletes mentre comenten, amb estupor, que la lava acaba de destruir la tuberia que proveïa d’aigua de reg a prop del 25% de les plataneres de l’illa, i això es tradueix en la pèrdua de gairebé 20 milions de quilos de plàtans de les finques i hivernacles d’El Remo, Puerto Naos i La Bombilla. «Els pròxims mesos seran molt dolents», apunta Juan Miguel, tallador i transportista des de fa 30 anys que, davant els mals pronòstics per al sector, ha preferit apuntar-se directament a l’atur. Explica que aquestes dues últimes setmanes marcades per l’erupció de Cumbre Vieja el van agafar de vacances, però «com s’estan posant les coses, millor ho deixo un temps», afirma. Precarietat Si la crisi del coronavirus va posar en relleu les estructures fràgils i contaminants del sistema capitalista i d’hiperconsum, la tragèdia del volcà a La Palma posa de manifest les condicions de precarietat i abús que pateixen centenars de treballadors intermediaris a les plataneres. Alejandro, de 31 anys, natural del port de Tazacorte, treballa per a una coneguda empresa de serveis agraris i transport a Los Llanos de Aridane, de dilluns a divendres, amb algunes hores extra els dissabtes al matí. La seva jornada de treball arrenca «quan es comencen a veure les pinyes» (sobre les 6 del matí) i, des de la matinada, talla, carrega i transporta plàtans amb els companys a les diferents finques de la llista diària que els proporciona el magatzem, fins que per fi cau la nit. En veu baixa comenten la campanya viral per a la compra de plàtans de les Canàries com a estratègia de suport al sector, així com la necessitat urgent d’ampliar les ajudes i subvencions a aquesta indústria que produeix una mitjana de 80 milions de quilos de plàtans a l’any a l’illa de La Palma. «Em sembla fonamental i necessari que es desenvolupin aquestes línies de suport, però nosaltres no rebrem ni un sol cèntim d’aquestes ajudes ni bonificacions», indica. «I mentre el volcà segueixi en activitat i durant molts mesos després els colliters es podran mantenir, però hi haurà cada vegada menys feina per a nosaltres». Al seu costat, el seu company Gael, de 25 anys, que va emigrar del seu Perú natal i es va establir al cor de Tazacorte fa quatre anys, mira en direcció a la carretera de la costa, que, seccionada per la lava, ja no condueix enlloc. «Abans fèiem més de 20 viatges en quatre camions», assenyala. «Ara hem de fer la volta a tota l’illa per Fuencaliente i, entre el temps que es perd, el preu de la gasolina a 1,30 i els canvis d’última hora en els accessos, es perdrà moltíssima mercaderia. I llavors es perdran molts llocs de treball». A més, la incidència de la matèria volcànica a l’atmosfera ha posat al fil de la navalla molts d’aquests treballadors, que s’han vist forçats a tirar endavant la producció en condicions extremes. «Al principi ens vam empassar moltíssima terra quan trèiem a tota metxa les pinyes de les finques a les quals podia arribar la lava», explica Alejandro, que afirma que, des d’aleshores, «continuo notant alguna punxada al pit». «Les cendres a terra rellisquen com el sabó i tenim uns molt temps marcats, moltes finques on hem d’anar i complir». Un matí en què la pluja de restes volcàniques i cendres es va precipitar amb força sobre els cultius, els treballadors van decidir plantar-se. «Ens vam negar a treballar en aquestes condicions», explica el transportista. «Al final, l’empresa ens va donar equips de protecció, com ulleres i botes, per poder treballar amb una mica de seguretat.» I és que, com remarca el seu company Carlos, de 23 anys, «nosaltres som els que fem la feina més sacrificada i som els que pitjor ho estem passant dins del sector». «La ironia és que som nosaltres els que tirem la producció endavant: sense nosaltres, no hi ha fruita ni als magatzems ni als supermercats, perquè això és una cadena», afirma. «Llavors estaria bé que, els que es queixen que estan perdent les collites, es queixin per tots». Pel que fa a això, els treballadors revelen que els accessos a les poblacions aïllades no són igualitaris per a tots els veïns. «L’altre dia el meu company Fran plorava desconsolat a la rotonda de Puerto Naos perquè no el deixaven passar a la casa a regar l’horta», indica Alejandro. «Però les finques dels peixos grossos de la zona, amb terrenys a El Remo o La Bombilla, sí que ens manen a tallar-los les pinyes tranquil·lament». Malgrat el desànim, els transportistes celebren la notícia que, al llarg de la setmana que ve, es desplaçaran vehicles amb més capacitat per carregar més gàbies de plàtans i es reduirà el nombre d’anades i vingudes per Fuencaliente i el potencial de càrrega abans que la cendra faci més malbé la producció. Per la seva part, Gael assegura que, malgrat les fatigoses jornades de treball a les plataneres, «m’ho passo molt bé a La Palma». La realitat és que la majoria dels carregadors, transportistes i talladors de plàtans a l’illa es correspon amb la població jove, ja que la demanda de treballadors és contínua, mentre que, sobre la resta de sectors pesa l’atur, «sobretot des que la construcció va caure en picat». «Al principi les pinyes pesen moltíssim, però després t’acostumes a equilibrar el pes a les espatlles», admet Gael, que carrega diàriament uns 25 quilos de pinyes. «Jo vaig venir aquí perquè volia canviar de vida. I crec que La Palma és el lloc més semblant a mig camí entre Europa i Llatinoamèrica», reflexiona. «Ara les coses no pinten gens bé, només vull que això s’acabi al més aviat possible, però fins i tot amb això que ha passat puc dir que he après moltíssim de La Palma». Avui es compleixen 15 dies des que va rebentar el volcà a Cumbre Vieja, que ha trencat centenars de vides i ha esglaiat tota l’illa de La Palma. La jornada d’ahir a la zona de Los Llanos de Aridane, Tazacorte i El Paso va donar una treva en les precipitacions de cendra i sorra, ja que la direcció del vent va girar cap al sud-est, si bé, d’altra banda, va augmentar de forma notable l’activitat explosiva del volcà. Les tremolors van registrar el seu valor més alt en els últims set dies i es van intensificar els rugits en les últimes hores de la tarda. «Aquesta tremolor se’m queda a l’oïda», va clamar ahir una senyora a la Plaza de Tazacorte.

Excarcerar el pesar col·lectiu pel volcà de La Palma

La crisi volcànica destapa la precarietat dels talladors, carregadors i transportistes del plàtan

El més llegit