Un jutge obre la porta a gairebé mig milió d’empleades de la llar a cobrar l’atur

Un periple judicial iniciat a Vigo podria posar fi en poc menys de dos mesos a l’actual règim especial de les treballadores de la llar aprovada el 2011, que no contempla cap protecció d’atur per al col·lectiu. I ho fa basant-se precisament en el perfil de treballadors que l’integren: dones en el 95% dels casos i majoritàriament també de nacionalitat estrangera. El procediment ha arribat fins als Tribunals Europeus, que ha fet un primer informe de mà de l’Advocat General de la UE que sí que entreveu una discriminació indirecta per raons de sexe i no justificada per objectius legítims. Ara, i partint d’aquest informe, que si bé no és vinculant en bona part dels casos suposa un precursor fiable, els magistrats hauran de pronunciar-se en sentència sobre si la legislació espanyola –concretament la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), al seu article 251– contravé el principi comunitari de no discriminació en matèria de seguretat social, suposant un «desavantatge particular» per a tots aquells empleats de la llar respecte a altres sectors. Aquesta sentència generaria una doctrina per la qual qualsevol tribunal –des del més alt fins a un de Primera Instància– estaria sotmès a la seva interpretació, el que obriria la porta a què a prop de mig milió d’empleades i empleats de la llar cotitzin per atur. Antecedents AntecedentsSota la representació legal del lletrat Javier de Cominges, del despatx Vento Abogados, la demanda parteix d’una treballadora domèstica a Vigo que el 2019 va demanar a la Seguretat Social cotitzar per l’atur de cara al futur. És més, la seva pròpia cap acceptava abonar la cotització sol·licitada. No obstant, la resposta de l’INSS va ser taxativa: la normativa els ho prohibeix, a ella i a les gairebé 400.000 dones afiliades al règim especial d’empleades de la llar que hi ha a Espanya. Per això, la noia va recórrer la decisió davant el Jutjat del Contenciós Administratiu 2 de Vigo, del qual és titular el magistrat Marcos Amboage, al·legant que la disposició nacional deixa els empleats de llar en una situació de «desemparament social» quan es posa fi a la seva relació laboral per causes que no els són imputables. Aquesta situació es tradueix en la impossibilitat d’accedir tant a la prestació d’atur com a qualsevol altra ajuda social que exigeixi l’esgotament del dret a aquesta prestació, tal com explica el lletrat de Cominges. En aquest context, el jutge de Vigo va destacar que es tracta d’un col·lectiu format gairebé exclusivament per persones de sexe femení, raó per la qual va elevar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè interpreti si aquesta situació contravé la Directiva comunitària 79/7/CEE, relativa al principi d’igualtat en matèria de seguretat social, que prohibeix la discriminació indirecta per raó de sexe. Al·legats de les parts Al·legats de les partsEl juliol passat va tenir lloc a Brussel·les l’audiència prèvia. La recurrent va esgrimir, entre d’altres, la «precarietat» del col·lectiu que es tradueix en què en cas de malaltia si aquesta es prolonga en el temps desemboca en la pèrdua de la seva ocupació sense comptar amb una salvaguarda, com és l’atur, a diferència del que passa en altres feines. En conseqüència, al no poder accedir a l’atur tampoc poden disfrutar d’altres prestacions que requereixen aquest atur. La resolució del TJUE s’espera d’aquí dos mesos i generaria doctrina per a altres jutjats Quant a la defensa de la Tresoreria, al·lega que es tracta d’un col·lectiu de treballadors per compte d’altri, fins i tot «minoritari», incidint en el fet que l’ocupador no és un empresari, sinó «el cap de família a la llar». Sobre la possible discriminació, la Seguretat Social destaca de la normativa nacional, concretament de l’esmentat article 251 de la LGSS, que és «neutra» en la mesura que la seva redacció preveu uns destinataris «homogenis». L’Advocat General de la UE rebutja aquest precepte assegurant que «en realitat no ho són», ja que «el col·lectiu d’empleades de la llar és clarament femení i, en bona mesura, integrat per població estrangera. Fet que es tradueix en una discriminació per raó de sexe, negativa, en detriment del femení». 1. Gairebé mig milió d’empleats a EspanyaSegons l’INE, són prop de mig milió els empleats de llar; el 95% són dones davant el percentatge residual d’homes.2. Un recurs presentat a Vigo el 2019Va ser una treballadora de Vigo la que el 2019 va presentar davant l’INSS una sol·licitud de cotització de l’atur que va ser desestimada3. Consulta al TJUE, que es pronuncia en dos mesosJa a la via judicial, el jutge de Vigo va elevar consulta a la Justícia Europea sobre si la llei espanyola constitueix una discriminació per sexe. Rebutja també l’al·legació que una eventual protecció dels empleats de llar davant l’atur podria incitar-los al frau. Assenyala que, si això fos així, passaria el mateix en el cas de «tots els treballadors del mercat laboral poc qualificats i que perceben el salari mínim en altres sectors, els que, en conseqüència, haurien de quedar també exclosos de la prestació d’atur.» El lletrat Javier de Cominges se suma a aquesta objectivitat de l’Advocat General assegurant que atorgar-los el dret a cotitzar per l’atur «pot generar una caiguda del treball irregular, les treballadores veuran que compten amb més prestacions, fet que afavoreix que es donin d’alta». Després d’arribar a aquestes conclusions, aquesta figura europea ha paralitzat el procediment incoat a Vigo fins que el TJUE es pronunciï, en un termini estimat de dos mesos, sobre la legalitat de la norma estatal. «Aquest informe dona un impuls important a què tots els treballadors tinguin dret a aquesta prestació. Fins ara tots en tenen menys les i els empleats de llar», destaca Javier de Cominges

Un jutge obre la porta a gairebé mig milió d’empleades de la llar a cobrar l’atur

Després de la consulta del magistrat al Tribunal de Justícia Europeu, el seu Advocat General aprecia en la llei espanyola una discriminació per sexe, ja que el 95% del col·lectiu són dones

Inclouria més prestacions d’atur

El més llegit