La reforma de la llei de l’avortament, en la qual el Ministeri d’Igualtat treballa des del mes de juny, es continua obrint pas. El Govern treu aquest dimarts a consulta pública l’elaboració del projecte normatiu, tal com obliga la llei de procediment administratiu, amb l’objectiu que entitats, experts i tot aquell ciutadà interessat remeti durant 15 dies les seves aportacions i suggeriments.

El text que acompanya la consulta pública deixa negre sobre blanc que l’objectiu de la reforma és retirar els «obstacles» que dificulten «l’exercici efectiu i ple» en el sistema nacional de salut, on només el 14% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs es practiquen en centres públics. A més, hi ha una gran diferència entre autonomies. En vuit províncies i cinc comunitats directament no es realitzen en hospitals de la xarxa pública, mentre que a Catalunya, que encapçala el rànquing d’‘avortaments públics’, es practiquen en 61 centres, segons dades del 2019, les últimes disponibles. Davant d’això, l’objectiu de la modificació legal és «garantir l’equitat territorial i l’accessibilitat» a tot Espanya.

El principal motiu que dificulta que la prestació en el circuit públic és una «mala pràctica» de l’objecció de consciència, segons ha exposat la directora de l’Institut de les Dones, Antonia Morillas, al donar a conèixer la consulta pública. I és que una objecció generalitzada a molts hospitals impedeix que s’hi facin avortaments i fa que les dones interessades siguin derivades a la xarxa de clíniques concertades, on normalment no s’ha de pagar la prestació sanitària. Però haver d’acudir a clíniques privades, moltes vegades situades a centenars de quilòmetres d’on viu la dona i on s’efectuen freqüentment actes ultres a les portes, «estigmatitza» aquest dret, segons explica Morillas, una de les impulsores de la reforma legal, juntament amb la ministra Irene Montero.

La dificultat per avortar en el sistema públic és un problema històric. El 2010, quan es va aprovar l’actual llei de terminis, que permet l’avortament lliure fins a la setmana 14a de gestació, el 98% de les intervencions es realitzaven en el sector privat. Però el problema ha tornat a copar l’agenda pública arran del testimoni d’una metge de l’hospital madrileny Clínico San Carlos, que com a pacient va ser derivada a una clínica concertada malgrat que el motiu de l’avortament era terapèutic, el fetus era pràcticament inviable i ella corria risc.

En aquest context, el document de la consulta reconeix que «hi ha un problema en relació amb la garantia d’accessibilitat, gratuïtat i equitat territorial» que la reforma legal mirarà de solucionar. Per a això, Igualtat estudia crear un registre d’objectors a títol individual, similar al que hi ha en la llei de l’eutanàsia, de manera que es dificulti que es declarin objectors tots els professionals d’un mateix centre i, si passa, garantir per llei que encara així s’hi garanteixi la prestació.

Així mateix, la llei crearà mecanismes per impedir «l’assetjament» de les dones i dels professionals sanitaris a les portes dels centres sanitaris. Referent a això, el Congrés ja està tramitant una reforma del Codi Penal, impulsada pel PSOE, per castigar amb penes de presó o treballs en benefici de la comunitat els qui coartin la llibertat a la maternitat lliurement decidida.

La reforma legal també proveirà que les dones rebin una informació completa sobre les tècniques existents –bàsicament, avortaments farmacològics o instrumentals– per a la realització de l’avortament i els diferents circuits que hi ha a les autonomies a l’hora d’accedir a la prestació. Així mateix, es millorarà la formació que reben els professionals sanitaris ja que, segons l’Associació de Clíniques Acreditades (ACAI), és bastant incompleta.

Finalment, es preveu derogar la reforma impulsada pel PP i que obliga les dones de 16 i 17 anys a comptar amb el permís dels progenitors, i s’eliminaran les tres jornades de reflexió necessàries abans de ser sotmesa a la intervenció.

La reforma, no obstant, no se centrarà exclusivament en l’avortament, i preveu la consolidació «de la salut sexual i reproductiva com un conjunt de drets humans». Per a això, «garantirà» la inclusió d’una educació sexual «integral i amb enfocament de gènere» en el currículum en totes les etapes de la vida, a través de l’educació formal però també a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials.

I per acabar amb l’anomenada violència obstètrica s’«impulsaran instruments» que garanteixin que l’Estratègia d’Atenció al Part Normal que va impulsar Sanitat el 2007 es concreti en «protocols assistencials», des d’un enfocament de gènere, de manera que quan es facin cesàries o tècniques invasives estiguin cent per cent justificades per promoure «l’autonomia de les dones i el part respectuós».