La lava sepulta Todoque, el barri més pròxim al mar

La població de Todoque dormia ahir a la nit amb la notícia que no volia conèixer: la colada de lava començava a engolir les cases d’aquest barri de 1.279 habitants que el volcà amenaça amb fer desaparèixer. A la llunyania, des de la muntanya de La Laguna, desenes de veïns entreveien des del matí com la llengua avançava lentament en direcció al mar, sense que res pogués interposar-se al seu camí. A mitjanit, el magma ja s’havia empassat diverses vivendes i assetjava el centre urbà, on s’erigeix l’església de San Pío X, que dilluns passat va ser desvestida per salvar el màxim nombre de talles i objectes. Alguns residents com Adonay Santos Acosta, de 25 anys, mantenien ahir a mig matí l’esperança que la casa se salvés. «Diuen que està per l’església –al sud–, i si va per allà, pot ser que se salvi», «pot ser», incidia, repetint aquesta possibilitat, mentre contemplava amb dos amics aquell ambient enrarit per les partícules de cendra que queien des del cel. A aquelles hores, la colada ja havia fet desaparèixer el celler dels seus avis i el dels seus tiets, situats al que anomenen Todoque Alto. «Allà he passat tota la meva infància, en una casa que van fer el meu pare i el meu avi quan jo encara no havia nascut», deia. I afegia: «Tant treballar per a res, tant de bo se n’escapi», referint-se a la casa. D’altres, com l’alemany Edwin Reichert, respiraven alleujats. La seva cara i la de la seva dona van canviar després que poguessin observar amb uns prismàtics casa seva, que van comprar el desembre de l’any passat. «Ara estic bé», aconseguia dir en espanyol, mentre reconeixia que encara es troba en estat de xoc pel que ha passat. «Això és catastròfic, tinc molta pena per les persones que ho han perdut tot». Mirant amb un telescopi Mirant amb un telescopiReichert podia tenir notícies a través dels seus propis ulls, gràcies a l’ajuda de Rubén González, un biòleg lleonès que, amb la seva parella, van decidir apostar-se a la muntanya de La Laguna amb un telescopi i uns binoculars que anaven passant de mà en mà. «Veníem a tafanejar, però també amb la idea de donar un cop de mà, perquè t’adones que la gent està preocupada», explicava. No obstant, alguns com Reichert es quedaven més tranquils després de veure la realitat. D’altres, com els germans Alejandro i José Miguel González Martín, decideixen pujar fins a dalt de la muntanya, on passen tot el dia, per seguir l’evolució del volcà. «Estem aquí fins a la nit», apuntava l’Alejandro, recolzat en un cotxe aparcat en una improvisada carretera de terra. Assegurava que diumenge passat van abandonar casa seva amb el que portaven a sobre. «Ningú es creu que passi per casa seva i t’esperes al final; ara, després, no tens temps de treure res». Tenen família que ho ha perdut tot, però que pot dormir sota un sostre gràcies a altres veïns que els han donat empara en vivendes buides. «Estem nerviosos, perquè vagi per on vagi, farà mal a amics o familiars, perquè a Todoque es coneix tothom». Aquest empresari de la construcció manté aturat el negoci. «No sé ni on són els empleats, tothom està intentant salvar el que té», afegeix. A pocs metres, Jeffrey Lorenzo Pérez estava assegut a l’interior del seu tot terreny. Des d’aquesta talaia, divisava amb els seus prismàtics el barri. «Tinc ja dues casetes enterrades» sota la lava, deia. Dues casetes que estaven dedicades al turisme com a vivendes de vacances, un negoci que anava bé, que suposava la jubilació per als seus pares. «Tenen 62 anys, ara els queda més llom per continuar treballant», comentava entre la indignació i la pena pel que ha passat. Aquestes vivendes de vacances acollien dissabte uns hostes nouvinguts que, l’endemà, van decidir marxar. «M’explicaven que havien passat una nit de bojos». No obstant, els dos apartaments estan a un quilòmetre de la boca del nou volcà. Jeffrey va anar-hi al matí per acomiadar-los i deixar la vivenda preparada de nou per a altres clients. «Allà vaig sentir la primera tremolor i, al cap de deu minuts, una altra». Aquells eren, sense saber-ho, els últims minuts que podia disfrutar d’aquelles cases que amb tant afany havien preparat per al turisme. «Em vaig asseure a la terrassa un moment per apreciar les vistes que tenia», descrivia amb sentiment, un panorama que ja no existeix tal com ell el coneixia. Quan va esclatar el volcà, no va poder fer res per salvar alguna cosa de les cases de vacances. «Va ser una bogeria», explicava, mentre es queixava de la presència del president Pedro Sánchez, que segons la seva opinió «només va venir a fer-se la foto». Més empatia amb els palmers Més empatia amb els palmersJeffrey Lorenzo accepta que es digui que el nou volcà és un atractiu turístic per a l’illa, «perquè ho és»; però demana més empatia cap als afectats. «Estan perdent la seva vida, les cases, els negocis, també perdrem les plataneres». Malgrat això, aquest veí té l’esperança que Todoque i La Palma sortiran d’aquesta catàstrofe. «Som durs i el volcà no ens matarà. Ens en sortirem com ens n’hem sortit sempre». Tot i que reconeix que «el que ve serà molt dur», amb infraestructures afectades i una economia que «s’enfonsarà», amb «pèrdues molt grans en molts sectors». Tot i que, assegurava, tiraran endavant «treballant el volcà» com van fer els seus avantpassats. Amb aquest indici d’optimisme, aquest jove veia entre l’estrèpit que emet el volcà i la boira creada per les cendres com la lava continuava engolint, a pas molt lent, la zona alta del barri. A mitja tarda, el rector Alberto Hernández Felipe mantenia una lleugera esperança si avançava per un pendent. Tot i que reconeixia que era «molt remota». A les 20.30 hores es va confirmar el pitjor dels presagis: la lava ja havia entrat a Todoque.

La lava sepulta Todoque, el barri més pròxim al mar

La colada engoleix el barri que amenaçava amb fer desaparèixer

El més llegit