L’erupció del volcà de La Palma paralitza la collita del 15% del plàtan de les Canàries

El nou volcà de La Palma s’ha convertit en una estocada per al motor econòmic de l’illa. El sector del plàtan, que ja el mes d’agost passat va veure com l’incendi d’El Paso i la posterior onada de calor afectava de manera notable les plantacions, calcula que es perdrà aproximadament el 15% de la producció setmanal de la fruita de tot l’Arxipèlag, uns 1,3 milions de quilos dels 8 milions que es cullen durant aquesta època en totes les Canàries. Les finques que es troben parades, tant pel pas de la lava com pel perímetre de seguretat que impedeix accedir a treballar-les, ascendeixen a entre 300 hectàrees de plàtan i un centenar entre vinyes i alvocats. Malgrat això, no esperen que l’exportació a Península es vegi afectada. Luis López, de Cooperatives Unides de La Palma (Cupalma), va afirmar ahir que el principal problema a què s’enfronten és la incertesa. «No sabem quant durarà l’aturada agrícola, si serà un mes, dos mesos, no sabem quan tornarem a treballar», va apuntar López, que va recalcar que el plàtan suposa el 70% de l’ocupació de Los Llanos de Aridane. El problema amb què s’estan trobant és que l’ampli perímetre desallotjat impedeix que es pugui treballar en unes 300 hectàrees de terrenys situades a prop de la costa. El càlcul realitzat apunta que més d’un milió de quilos desapareixeran sota de la colada o es perdrà al no poder ser recollits. «La fruita s’ha de tallar setmanalment, perquè si no es perd la collita, i hi ha molta gent que no pot recollir-la o regar, perquè s’ha tallat el subministrament d’aigua», es queixa el president de l’Associació d’Organitzacions de Productors de Plàtans de les Canàries (Asprocan), Emilio Martín, en declaracions a Efe. Va advertir que s’està posant en risc «una producció no inferior als 20 milions de quilos» perquè es tracta d’«una de les zona més productives i àmplies de tota Canàries», a més del terra més car per a la plantació de plataneres. Martín no creu que l’impacte de l’erupció es tradueixi en un augment dels preus, perquè «venim de setmanes de moltíssima producció». Fer front a la demanda Laura Brito, gerent de Cooperativa Volcà de San Juan, va explicar en aquest sentit que tampoc es veuran afectades les exportacions a la Península, principal mercat del plàtan palmer. «Tenim Los Sauces, Puntallana, Las Breñas, que sí que tenen plàtan, i el sud de Tenerife» per fer front a la demanda. «Però per a nosaltres era l’època de tallar ara mateix, a la zona d’El Remo i Puerto Naos. Això suposarà grans pèrdues, no sé quants milions de quilos, però bastants», va remarcar. Brito va indicar que des de la seva cooperativa s’està tallant la fruita a les parcel·les que, segons l’evolució del volcà, es puguin veure afectades per l’aturada agrícola. «Ara mateix estem treballant normal, amb alguns talls de llum i intentant treure tot el que puguem», va declarar la gerent de Cooperativa Volcà de San Juan, que, no obstant, no descarta haver d’abandonar l’empaquetadora a causa de la seva proximitat a la lava i els gasos. La gerent de la cooperativa va incidir en el mal que està fent el volcà a l’economia de la vall d’Aridane. «És catastròfic», va asseverar. «La gran majoria de la gent viu del plàtan i tot això és una cadena, venedors de productes d’abonament, transportistes, recol·lectors... i des que es trenca una baula, es trenca tot» va explicar. «I a més no sabem quan acaba». El president d’Asprocan Emilio Martín, va advertir que s’està posant en risc una producció no inferior a 20 milions de quilos per l’aturada agrícola derivada del plàtan. Aquesta incertesa és la que està fent efecte en els productors del plàtan. Andrés Almeida té dues plantacions dins del perímetre al qual no es pot entrar per l’acció del volcà. «¿Què serà de nosaltres?», va preguntar. «¿Turisme? Quin turisme. Nosaltres no ens en podem anar. Jo no tinc res més, no tinc casa a Tenerife ni a la Península. Aquí hi ha la meva vida i aquí és on vull morir», va dir mentre conversava a la Cafeteria Europlátano al costat del també colliter Jorge Camacho. Aquest últim té dues fanecades de plàtans sense poder recollir. Mentrestant, continua collint la fruita a la resta de finques on treballa. Pel cap també li ronda què passarà en el futur amb aquests terrenys. Andrés Almeida posa un halo d’esperança entre tanta desgràcia. «El volcà de San Juan [de 1949] va passar per la meva finca, que està a sobre de restes de lava». Es va aconseguir perquè «al seu dia es va treballar, es va fer una finca nova amb terra», va afegir. El que es denomina ‘sorribar’ un terreny, condicionar-lo per al cultiu. Però això comporta grans despeses. Luis López, de Cupalma, va apuntar que aquestes parcel·les no es podran recuperar a curt termini. «Ha de passar molt temps perquè tornin a ser productives de nou». Mentrestant, els productors hauran de sobreviure amb les ajudes públiques i indemnitzacions que donin les assegurances. En aquest sentit, Laura Brito va assenyalar que hi ha algunes plataneres que viuran una altra incertesa més. «Aquelles per les quals passi la lava, les pòlisses hi podran fer alguna cosa; però a les que no els afecti de manera directa el volcà i s’hi pugui accedir, que no poden tallar la fruita, es queden en uns llimbs perquè no ho cobreixen les assegurances, és un dany col·lateral».

L’erupció del volcà de La Palma paralitza la collita del 15% del plàtan de les Canàries

Els recol·lectors calculen que es perdran 1,3 milions de quilos de fruita cada setmana

L’aturada agrícola afecta 300 hectàrees

El més llegit