Rosario Zaragoza, la dona que va sobreviure a dues pandèmies

Va néixer en plena pandèmia, en la mal anomenada grip espanyola de 1918, i el cap de setmana passat va bufar les espelmes pel seu 103 aniversari immersa en una altra pandèmia, en la de coronavirus. La vida de Rosario Zaragoza està plena d’anècdotes i vivències, però aquesta àvia mai va pensar que arribaria a veure tot el món pel carrer amb mascareta o a estar tancada a casa seva per un confinament. «He estat espantada per la Covid, perquè veig que tothom ho ha passat molt malament». A ella la van vacunar a principis d’any i no dubta a posar-se una tercera dosi si és necessari. Tampoc entén que hi hagi persones que no es vulguin posar la vacuna, «perquè fa alguna cosa contra a la malaltia», afirma. De la grip espanyola els seus pares li van explicar que moria moltíssima gent, «que els veïns s’anaven trucant, porta a porta, a veure si havia mort algú». Guerra Civil Més nítids són els records que conserva de la Guerra Civil, quan corria a amagar-se als refugis amb el seu fill petit. De fet, encara recorda on eren situats aquests refugis i els ho indica a la seva família quan van amb cotxe per la ciutat d’Alacant. També narra com la seva germana va estar a punt de ser víctima del bombardeig del Mercat Central «perquè uns minuts abans havia estat en una parada on va caure una de les bombes» o quan va pujar, de camió amb camió, fins a Requena, per trobar-se amb el seu marit, enrolat en l’anomenada «quinta del biberó». «Quan vaig arribar ja havien marxat de Requena i vaig haver de tornar a Alacant». Al cap de poc temps d’esclatar la guerra, Rosario Zaragoza se’n va anar al camp dels seus sogres a Almoradí, «perquè la situació als pobles era més tranquil·la». Allà mai va faltar el menjar ni un sostre on criar amb seguretat els seus fills. El seu marit va morir el 1974. «Li he guanyat mitja vida», somriu al recordar-lo. Ell va morir de diabetis i els seus fills i nets fan broma que era per les menges que li preparava la Rosario. I és que cuinar i menjar bé sempre ha sigut la seva gran afició i, segons ella, el seu secret per viure tants anys. Gaspatxos manxecs, paella i canelons són els seus plats favorits i encara li agrada portar les regnes a la cuina quan la família es reuneix per dinar. Als seus 103 anys no té cap problema important de salut. «Mai he estat malalta i al meu metge gairebé ni el conec», diu. Conserva una memòria prodigiosa i una agilitat mental digna de qualsevol persona amb 60 anys menys. «M’agrada molt mirar per la finestra i comptar els cotxes que van passant per la Gran Via», afirma. La Rosario viu sola, tot i que al mateix bloc resideixen la seva filla i una neta. Tota la família s’encarrega d’atendre-la perquè no li falti res. La lectura, però sobretot la mitja és la seva gran afició, que encara practica amb molta destresa. De les seves agulles surten barrets i diademes per a tota la família. «Tinc 4 fills, dotze nets i 12 besnets», apunta orgullosa mentre mira les fotos de tots ells que té al saló. «Encara no em vull morir perquè vull continuar disfrutant de tots ells», afirma. La Rosario només posa dues condicions per continuar bufant espelmes, no perdre el cap ni la vista.

Rosario Zaragoza, la dona que va sobreviure a dues pandèmies

Va néixer el 1918, en plena epidèmia de grip, i dissabte va bufar les espelmes pels seus 103 anys enmig de la crisi de la Covid

Malgrat l’edat, no té problemes greus de salut, llegeix, fa mitja i té gran agilitat mental

El més llegit